fou un jurista i literat català.
Biografia Va seguir la carrera de lleis a la seva ciutat, conreant alhora els estudis d'erudició clàssica i la música, i va destacar especialment en el coneixement de la llengua grega. Va ser deixeble del Josep Balari, catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona, seguint, com a oient, gairebé tots els cursos que va impartir aquell hel·lenista durant la seva llarga vida acadèmica.
Són notables les versions castellanes que Sagnier i Nadal va fer d'obres de Xenofont, Anacreont i Dimitros Vikelas, publicades successivament a Barcelona el 1889-91 i 1896. L'hel·lenista Lluís Segalà, en la seva obra El Renacimiento Helénico en Cataluñya (Barcelona, 1916; discurs inaugural de curs 1916-1917), va elogiar la traducció de la novel·la Lukis Laras de Vikelas feta per Sagnier. Vikelas va ser un dels autors grecs més destacats de finals del , i Lukis Laras, la seva obra més difosa, traduïda a deu llengües.
Va ser president del Reial Conservatori de Música del Liceu d'Isabel II, i durant vint-i-dos anys consecutius va formar part de la Junta Directiva de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, de la qual era president en ocórrer la seva mort.
Afiliat al partit conservador, fou considerat sempre a Barcelona com un veritable home representatiu de totes les virtuts cíviques i de totes les abnegacions ciutadanes. Va formar part del famós Ajuntament anomenat «dels notables que el 1865 va nomenar el capità general de Catalunya, Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (comte de Cheste) «per donar exemple de moralitat administrativa i d'austeritat públic». Va figurar després a tots els Ajuntaments de la Reial ordre que es van constituir a Barcelona després d'èpoques d'anarquia o desordre. L'any 1911, amb motiu del 50è aniversari de la seva primera entrada a la Junta de la Caixa d'Estalvis de Barcelona, aquesta entitat li va retre un homenatge públic.
La família Sagnier Lluís Sagnier i Nadal era d'ascendència francesa per part de pare: el seu avi, Louis Sagnier, era de l'Alvèrnia i va establir-se a Barcelona a mitjans del . La seva mare, Rosa Nadal i Dodero, va aportar a la família un patrimoni notable, fruit de l'herència dels seus pares i dels seus tres marits: Lluís Sagnier i Vidal, Josep Maignon i Bonfil i Erasme Gassó i de Janer. Ell va casar-se amb Clementina Villavecchia i Busquets i van tenir vuit fills. Un d'ells, Enric Sagnier, nascut el 1858, va ser un reconegut arquitecte. Un altre, Joaquim Sagnier, va ser alcalde de Barcelona.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 1239. ()
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Juristes barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1830 Categoria:Morts el 1913 Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX