Eduardo Halfon Tenenbaum (Ciutat de Guatemala, 20 d'agost de 1971) és un escriptor i professor guatemalenc, seleccionat el 2007 pel Hay Festival i Bogotà Capital Mundial del Llibre com un dels trenta-nou escriptors llatinoamericans menors de 39 anys més importants.«El original Bogotá39», página oficial de Bogotá39, s/f; acceso 04.10.2019 El 2018 va obtenir el Premi Nacional de Literatura del seu país.José Andrés Ochoa. «Eduardo Halfon es el Premio Nacional de Literatura 2018», Prensa Libre, 1.10.2018; acceso 08.10.2019
Biografia Nascut en una família d'origen jueu polonès d'una banda i jueu àrab per una altra, va passar en Guatemala els primers deu anys de la seva vida, edat a la qual els seus pares van emigrar als Estats Units. El trasbals que això li va produir va fer que la cerca de la identitat es convertís més tard en un dels temes centrals de la seva obra. Com ell mateix assenyala, els seus llibres són “una cerca d'arrels, de comprendre la identitat, la meva identitat”.Carles Geli. «Contar mentiras para salvarse», El País, 7.8.2014; 5.10.2019
El seu avi polonès, que era de Łódź, va ser arrestat per la Gestapo al setembre de 1939; la immensa majoria dels jueus d'aquesta ciutat no van sobreviure, entre ells els pares d'aquest avi seu i els tres germans, però ell va sobreviure a Auschwitz gràcies als consells d'un boxador. El número de presoner (69752) en aquest camp de concentració el seu avi el tenia tatuat en l'avantbraç i cada vegada que el petit Eduardo li preguntava què era això, contestava que era el seu telèfon i que li ho havia tatuat perquè no volia oblidar-lo.Ana Mendoza. «Eduardo Halfon: "La ansiedad de vivir es algo muy judío"», Zenda, 27 de junio de 2018; acceso: 5 de octubre de 2019 Ja com a escriptor, Halfon viatjarà a Łódź i Auschwitz, com ho farà també a Israel, i aquestes experiències quedaran reflectides en les seves històries.
Sent encara un nen, els seus pares se'l van emportar amb el seu germà i germana als Estats Units: "La meva família va haver de fugir de Guatemala, encara que al meu pare no li agrada que jo digui “fugir” perquè ell ho veu més com una sortida necessària per la situació que hi havia a Guatemala, amb guerra interna i un dictador en el poder. Des de llavors, jo no he parat de moure'm. L'altre dia li ho comentava a la meva parella: jo no he passat més de cinc o sis anys en una mateixa casa des que tenia deu anys. Porto tota la meva vida amb caixes, mudances i maletes. És la meva realitat, fins i tot ara que tinc un fill. Jo estic treballant a Nebraska i tots els meus llibres els tinc en caixes, ni tan sols els he tret perquè sé que en uns anys em tornaré a mudar", comentava Halfon en 2018.
Malgrat tot, aquest canvi al principi no el va sentir com a dramàtic: "Alguna cosa va succeir aquí, sí. Encara que va ser natural, no dramàtic. Ens mudem al lloc on feiem vacances, a Florida. Ho veia com unes vacances llargues, diguem. El trauma potser em va sortir més tard en forma de rebuig a Guatemala, i fins i tot a la meva llengua materna. Als Estats Units jo era també un desubicat. Però sempre intentant aparentar ser nord-americà. Em vaig començar a vestir com els nord-americans, vaig començar a parlar i a actuar com ells. És el que fem els emigrats. Sempre he escrit des d'aquí, des de fora. Sempre he estat l'estranger. Per aquí apareix el judaisme: el jueu pertany primer a una diàspora i després al país on neix".Alberto Gordo. «Eduardo Halfon: “Si la literatura es mi casa, entonces yo estoy alquilado”», El Cultural, 28.4.2017; acceso 5.10.2019
Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Estatal de Carolina del Nord i després de titular-se va tornar en 1993 a Guatemala, ja que, per no tenir la ciutadania estatunidenca, no es podia quedar. Allí va començar a treballar en l'empresa constructora del seu pare, però "a penes parlava espanyol; ja no coneixia el meu país natal ni els seus costums. Em sentia com un estranger que, de sobte, es veu obligat a viure en un país aliè. I aquesta frustració va anar empitjorant, any rera any, fins que alguna cosa em va obligar a buscar ajuda o una resposta. Vaig tornar a la universitat per fer un parell de cursos de filosofia, creient que potser la filosofia, la raó, podia ajudar-me. La carrera a Guatemala és Filosofia i Lletres; és a dir, una sola carrera. Si jo volia prendre cursos de filosofia, em van dir, hauria de també prendre uns de literatura. I el cop va ser immediat. Vaig caure rotund per la ficció. No va ser la filosofia la que em va salvar, sinó la literatura. I em vaig convertir de sobte en lector obsessiu. Volia llegir tot el que no havia llegit als meus 28 anys. I la conseqüència de tanta lectura, un parell d'anys després, va ser l'escriptura. Escriure, per a mi, va ser una conseqüència. Vaig caure en l'escriptura, per accident".«El álgebra lineal del escritor guatemalteco Eduardo Halfon», suplemento Viva de la La Nación, 4.9.2016; acceso 5.10.2019 Com assegurava en una altra entrevista, "De nen i adolescent jo era el noi de les matemàtiques, jo no llegia contes ni novel·les".
En 2003, alguns anys després d'haver començat "a llegir com un possès", va debutar amb el seu llibre Esto no es una pipa, Saturno (compost per dos textos); d'aquí d'ara endavant es va convertir en un prolífic escriptor que ha conreat la novel·la i el conte.Carles Geli. «“La desidia del hombre ante el horror es terrible”. El guatemalteco Eduardo Halfon prosigue el mosaico literario sobre la búsqueda de la identidad en Duelo», El País, 8.10.2017; acceso 4.10.2019
Sobre el seu estil, ha dit: "Jo soc molt contingut, soc contista. Soc de llibres molt breus. Duelo és una novel·leta curtíssima, o un conte llarg, però sentiràs el mateix, sentiràs una contenció del llenguatge, molt cuidat. És la meva veu, és la meva manera de contar. M'encantaria poder escriure un llibre de 300 pàgines, i als meus editors també els encantaria perquè és més normal, més vendible. Jo escric el relat que em demana ser escrit, no imposo una extensió. Em deixo portar i es van apareixent coses en el camí. És tot molt intuïtiu, molt espontani, molt musical. Ho sento més que ho penso, però és la meva manera de contar". En 2013, va parlar en una entrevista en anglès sobre la seva "estricta rutina" com a escriptor (que pot haver canviat després del naixement del seu fill en 2016): treballa tots els dies, però només en els matins; primer llegeix unes hores primerenc i després, a les 9.30, quan està molent cafè, el soroll dels grans o l'olor el porten a escriure. Només pot treballar a casa i després que tots s'han anat; per això, quan està de viatge l'escriptura cessa.«Origin Stories», Guernica, 15.4.2013; acceso 8.10.2019 (en inglés)
Encara que afirma que els seus referents són de llengua anglesa —William Faulkner, Edgar Allan Poe, James Joyce—, escriu només en castellà, fet que explica així: “La meva infància va ser en espanyol i els meus llibres sempre van a la infància”, són “una reculada narrativa als meus orígens i un acostament a la intolerància religiosa i cultural”.
A Guatemala, després d'estudiar Filosofia i Lletres en la Universitat Rafael Landívar,«Eduardo Halfon presentó novelas en Biblioteca de la UFM», página de noticias de la Universidad Francisco Marroquín, 7.7.2003; acceso 5.10.2019 va ensenyar durant diversos anys en la Francisco Marroquín, particularment literatura en la Facultat de Ciències Econòmiques i escriptura en l'Institut d'Estudis Polítics i Relacions Internacionals d'aquesta casa d'estudis. La seva obra —distingida amb una sèrie de premis entre els quals destaquen el Nacional de Literatura de Guatemala, el Roger Caillois i el també francès al millor llibre estranger— ha estat traduïda a diversos idiomes.
Va tornar a abandonar el seu país amb destinació als Estats Units (probablement en part a causa de les amenaces vetllades rebudes i a la consegüent sensació d'inseguretat),«Better not say too much: Eduardo Halfon on literature, paranoia and leaving Guatemala», The Guardian, 4.11.2015; acceso 8.10.2019 però ha continuat viatjant periòdicament a Guatemala. En 2010 es va instal·lar a Nebraska,Isabel Uribe. «Café y cigarrillos con Eduardo Halfon», Suburbano, 21.10.2014; acceso8.10.2019 on ha viscut una desena d'anys; en aquest període va obtenir una Beca Guggenheim (2011),Halfon en la página de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, s/f; acceso 8.10.2019 va ser escriptor resident del programa Sidney Harman del Baruch College (Nova York),Eduardo Halfon en la página del Short Stoy Project; acceso 8.10.2019 escriptor visitant de la Universitat d'Iowa i al setembre de 2019 va obtenir una residència per un any acadèmic en París, en el Reid Hall de l'Institut per a Idees i Imaginació de la Universitat de Colúmbia, ciutat europea on viu amb la seva dona, biòloga, i el seu fill Leo (n. 2016).«Current Fellows. Meet the cohort of fellows for the 2019–2020 academic year», Institute for Ideas & Imagination, 2019; acceso 8.10.2019
Obres miniatura|Halfon en 2008 Esto no es una pipa, Saturno, dues novel·les breus, Alfaguara, Guatemala, 2003 (Punto de Lectura 2007) De cabo roto, Littera Books, Barcelona, 2003 El ángel literario, Anagrama, Barcelona, 2004 Siete minutos de desasosiego, contes, Panamericana Editorial, Colombia, 2007. Contiene 20 textos: «Sacerdote», «Garibaldi», «Llanta pache», «Musgo», «Clases de hebreo», «El ábaco», «Muñequita», «Putas llorando», «Pradera del Ganso», «Chiquero», «Quiere tú ma café», «Azafrán», «Santos», «M8-10», «Auto de fe», «Cascabel», «Mucho macho», «El matapalos», «Nenúfar» y «Siete minutos de desasosiego» Clases de hebreo, contes, AMG, Logroño, 2008 Clases de dibujo, contes, AMG, Logroño, 2009 El boxeador polaco, Pre-Textos, València, 2008 (Editorial Germinal, San José, 2016) Morirse un poco, Galería Estampa, Madrid, 2009 La pirueta, Pre-Textos, Valencia, 2010 Los espacios irónicos, La Propia Cartonera, Montevideo, 2010 Mañana nunca lo hablamos, Pre-Textos, València, 2011 Elocuencias de un tartamudo, Pre-Textos, València, 2012. Contté 20 texts: «A veces Micaela», «Peligro de extinción», «Con Senel en La Habana», «El chiste», «La pinta brava de un varón», «El escultor», «La escultora», «Hoyos», «El niño de los zapatos rojos», «Mediodía», «Mal fario», «Ausente», «La serenidad del brujo», «Siempre un pecho», «Espantan», «Tabaco y hachís», «El enenmigo del pobre», «Las cabras de Mussolini», «En estado interesante» i «Morirse un poco» Monasterio, novela, Libros del Asteroide, 2014 Signor Hoffman, contes, Libros del Asteroide, 2015. Conté: «Signor Hoffman», «Bambú», «Han vuelto las aves», «Arena blanca, piedra negra», «Sobrevivir los domingos» i «Oh gueto mi amor» Duelo, Libros del Asteroide, 2017 Clases de chapín, ciclo de cuentos que compila los ya publicados en los libros Clases de hebreo i Clases de dibujo i agrega Clases de machete, amb inèdits; Fulgencio Pimentel, Logroño, 2017 Saturno, reedició a Espanya com a llibre independent d'aquesta novel·la curta (originalment publicada en 2003 amb Esto no es una pipa); Jekyl & Jill, 2017 Biblioteca bizarra, Jekyl & Jill, 2018 Oh gueto mi amor, relat del recull de contes Signor Hoffman, publicat com a llibre independent amb il·lustracions de l'artista bilbaí David de las Heras; Páginas de Espuma, 2018 Canción, novel·la, Libros del Asteroide, 2021.
Premis i reconeixements 2003: Semifinalista del Premi Herralde amb El ángel literario 2007: Seleccionat en 2007 pel Hay Festival i Bogotá39 com un dels 39 escriptors llatinoamericans menors de 39 anys més importants. 2009: Premi Literari Café Bretón & Bodegas Olarra per Clases de dibujo 2010: Premio de Novela Corta José María de Pereda, por La pirueta (España) 2011: Beca Guggenheim 2015: Premi Roger Caillois (França) 2016: Finalista del Premi Setenil amb Signor Hoffman«El XIII Premio Setenil al Mejor Libro de Relatos ya tiene los diez finalistas de la edición de 2016», Murcia.com, 6 de septiembre de 2016