La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques. Va ser establerta l'1 d'abril de 1918, reemplaçant el Royal Flying Corps, i és la força aèria independent més antiga del món. Des de la seva fundació, ha jugat un important paper en la història militar britànica, participant de forma significativa a la Segona Guerra Mundial i, més recentment, a la Invasió de l'Iraq de 2003. El 2007 comptava amb 998 aeronaus i un personal de 45.710 efectius. La major part dels efectius de la RAF tenen seu al Regne Unit, si bé un nombre important estan servint en diverses operacions (principalment Iraq, Afganistan, Orient Mitjà, els Balcans i l'Atlàntic Sud), o en bases d'ultramar (a les Malvines, Qatar, Alemanya, Xipre i Gibraltar).
Missió La missió de la RAF és col·laborar als objectius del Ministeri de Defensa, que són oferir els serveis necessaris: per assegurar la seguretat i defensa del Regne Unit i els territoris d'ultramar, incloent contra el terrorisme; donar suport als objectius de la política d'exteriors del govern, particularment en la promoció de la pau i la seguretat.
La mateixa missió de la RAF és proveir una Força Aèria àgil, adaptable i capaç que, persona a persona, és inigualable, i això fa una contribució decisiva al poder aeri en suport a la missió de la defensa del Regne Unit.
Història Formació i inicis (1918–1939) miniatura|esquerra|El característic perfil del Spitfire, que tingué un paper fonamental a la batalla d'Anglaterra. Mentre que els britànics no van ser els primers a usar avions militars més pesats que l'aire, la RAF és la força aèria independent d'una mida significativa més antiga de tot el món, i la primera força aèria que va ser independent del control de l'exèrcit o la marina.The Finnish Air Force was founded three weeks prior to the RAF. The FAF did not become independent of the Finnish Army or Navy, rather it was created from nothing. On its creation the FAF consisted of one aircraft and was commanded by a junior officer. Va ser creada l'1 d'abril de 1918 durant la Primera Guerra Mundial, de la fusió del Royal Flying Corps i del Royal Naval Air Service. En el moment de la seva creació era la força aèria més poderosa del món, amb unes 22.000 aeronaus, 3.300 dels quals en primera línia de foc i comptava també amb una força 291.000 homes.
Després de la guerra, el servei va ser dràsticament retallat tant en material com en personal, comprant-se molt pocs avions el que va provocar un estancament de la indústria aèria. Els anys d'entreguerres van ser molt tranquils, tot i que la RAF anava prenent responsabilitats, com al prendre el control d'Iraq, i executà diverses accions menors en altres parts de l'Imperi Britànic. El 1928 va servir a l'Afganistan, on va tenir lloc la primera evacuació de civils via aèria de tota la història.
Fins a mitjans de la dècada dels 30 l'espai aeri estava dominat pels biplans i pràcticament no va haver cap novetat remarcable en els avions militars. El 1936, una reorganització del comandament de la RAF donà lloc a la creació del Comandament de Caces (el Fighter Command), el Comandament de Bombarders (el Bomber Command), i el Comandament Costaner (el Coastal Command). La branca Naval Aèria va ser separada de la RAF el mes de maig de 1939 i redenominada Arma Aèria de la Flota (Fleet Air Arm), sota el control de la Royal Navy.
Segona Guerra Mundial (1939-1945) La RAF va tenir una ràpida expansió durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial i durant aquesta. Sota el Pla d'Entrenament Aeri de la Commonwealth Britànica de desembre de 1939, les forces aèries dels països de la Commonweath britànica es prepararen i formaren l'Article XV d'Esquadrons per servir a les formacions de la RAF. Molts ciutadans d'aquests països, així com exiliats de l'Europa ocupada també serviren als esquadrons de la RAF.
Durant la batalla d'Anglaterra, a final d'estiu de 1940, la RAF va defensar els cels de la Gran Bretanya contra la Luftwaffe alemanya, amb el resultat que Hitler va abandonar els plans per a la invasió del Regne Unit, i que el Primer Ministre Winston Churchill afirmés a la Cambra dels Comuns del Regne Unit el 20 d'agost que «Mai en la història dels conflictes humans tants han degut tant a tan pocs», que engendrà el sobrenom «Els Pocs» pels pilots dels caces aliats que la van guanyar.
El major esforç de la RAF durant la guerra va ser la campanya de bombardeig estratègic contra Alemanya, portada a terme per Comandament de Bombarders. Mentre que el bombardeig d'alemanya per part de la RAF començà de manera gairebé immediata a l'esclat de la guerra; sota el comandament del Mariscal en Cap de l'Aire Harris, aquests atacs incrementaren la desvastació des de 1942 en endavant, a mesura que la nova tecnologia i un nombre més gran d'avions millors estaven disponibles. La RAF adoptà la tàctica del bombardeig de zona nocturn en les ciutats alemanyes, com Hamburg o Dresden, i desenvoluparen tècniques per a operacions específiques, com l'atac dels "Dambusters" del 617è Esquadró,Paul Brickhill "The Dambusters" o l'Operació Jericó contra la presó d'Amiens.
La Guerra Freda miniatura|L'Avro Vulcan, un bombarder estratègic usat durant la Guerra Freda per llançar bombes convencionals i nuclears. Després de la victòria a la Segona Guerra Mundial, la RAF va ser subjecta a una nova reorganització, degut principalment als avanços tecnològics a la guerra aèria, que culminaren en la producció de caces i bombarders a reacció. El posterior desenvolupament d'armes nuclears per part dels britànics comportà que els esquadrons de bombarders V de la RAF assumissin l'única responsabilitat de transportar l'arsenal nuclear de dissuasió en tant que es desenvolupaven els submarins de la classe Polaris de la Royal Navy. Amb la seva introducció el 1968, el paper estratègic nuclear de la RAF es reduí al nivell tàctic, fent ús de les bombes de gravetat WE111. Aquest paper tàctic va també va ser aplicat als bombarders V ja entrats els anys 80 i, fins al 1998, pels caces bombarders Tornado GR1.
En el context de la Guerra Freda, el paper principal de la RAF va ser la defensa del continent europeu contra els potencials atacs de la Unió Soviètica. Amb el declivi de l'Imperi Britànic, les operacions a escala global van veure el seu abast reduït, i la RAF de l'Extrem Orient va ser dissolta el 31 d'octubre de 1971.
Tot i això, en el període de la Guerra Freda la RAF lliura un considerable nombre de combats: amb la participació de bots flotants portà a terme un paper menor a la Guerra de Corea; però, en canvi, a la Crisi de Suez de 1956 participà enormement des de bases a Xipre i Malta. La Konfrontasi entre Malàisia i Indonèsia d'inicis de la dècada dels 60 portà a l'ús d'avions de la RAF, però gràcies a la combinació d'una diplomàcia hàbil i a la ignorància selectiva de certs esdeveniments per ambdós bàndols, la confrontació mai no degenerà en un conflicte total.
La Guerra de les Malvines del 1982 va ser portada a terme bàsicament per l'Exèrcit i la Royal Navy, a causa del fet que el camp de batalla estava situat lluny de l'abast dels avions de la RAF amb base terrestre. Tot i això, es desplegaren avions de la RAF a l'Illa de l'Ascensió i a bord dels portaavions de l'Armada. Les missions de perfil més alt d'aquest conflicte van ser les famoses incursions "Black Buck", que empraren avions Avro Vulcan amb base a Ascensió; però la RAF també realitzà molts altres serveis durant el conflicte amb els seus helicòpters a les mateixes Illes Malvines, amb els seus Harrier GR3 volant des del portaavions HMS Hermes, els seus caces protegint Ascensió, els avions de patrulla marítima escrutant l'Atlàntic Sud, i la seva flota d'avions cisterna i de transport, que ajudaren en l'enorme esforç logístic de la guerra.
1990 i fins al present El 1991, més de 100 aeronaus de la RAF van prendre part a la Guerra del Golf, en qualsevol paper imaginable. Aquest conflicte marcà una fita a la història de la RAF, ja que va ser la primera vegada en què s'usava munició guiada amb precisió en quantitats significatives. Posteriorment, amb la Guerra de Kosovo, la RAF es tornaria a desplegar a Europa per primera vegada després de la Segona Guerra Mundial. La invasió de l'Afganistan del 2001 portà a la RAF a donar suport als Estats Units mitjançant el subministrament d'avions-cisterna i de reconeixement.
La Invasio de l'Iraq del 2003 donà lloc al desplegament de la RAF en gran escala en suport a la USAF. Les úniques pèrdues de la RAF es van deure a accidents i al foc amic, quan un Tornado va ser abatut per un míssil Patriot estatunidenc.
La RAF celebrà el seu 90è aniversari mitjançant una passada aèria dels Red Arrows i quatre Typhoons sobre diverses estacions de la RAF i sobre Londres l'1 d'abril del 2008.BBC, Your Pictures: RAF Flypast
Desplegaments actuals PaísDatesDesplegamentDetalls Gibraltar 1940s– RAF Gibraltar No hi ha avions permanentment estacionats. Els avions de la RAF, com els transports Hercules, la visiten regularment. Canadà 1940s– RAF Unit Goose Bay, Canada Cos tàctic de baix nivell que opera des de CFB Goose Bay, una base aèria de l'OTAN de la Força Aèria Canadenca. Xipre 1956– RAF AkrotiriRAF NicosiaRAF LuqaRAF Hal Far Operació Mosqueter també coneguda com la Crisi de Suez involucrà els avions de la RAF amb base a Malta i Xipre. Tot i que no queden bases a Malta, els avions de la RAF continuen estant estacionats a RAF Akrotiri a Xipre. Noruega 1960s– Estació Aèria de Bardufoss Els avions o helicòpters realitzen principalment aquí els entrenaments d'hivern.. Illa de l'Ascensió 1981– RAF Ascension IslandUsada com a pont aeri entre el Regne Unit i les illes Malvines. La USAF també està estacionada en aquesta base. Illes Malvines 1984– RAF Mount Pleasant Construïda després de la Guerra de les Malvines, per disposar d'instal·lacions pels caces i pels transports a les illes, i per enfortir la capacitat defensiva de les forces britàniques Bòsnia 1995– Diversos helicòpters La RAF reforçà les zones d'exclusió aèria als Balcans des del 1995 participà en les intervencions de l'OTAN a Bòsnia i Kosovo. Actualment, els helicòpters de la RAF segueixen suportant la tasca de les Nacions Unides. Afganistan 2001– Operació VeritasOperació Herrick Els Chinooks ofereixen suport aeri a les forces de la coalició. Des de la fi de 1998 sis Harriers es dediquen al reconeixement i al suport aeri a la ISAF. Els Harriers van ser substituïts per Tornados GR4 a mitjans de 2009.Tornados Bound for Kandahar, Air Forces Monthly, August 2008 issue, p. 8. Estructura El cap professional de la RAF és el Cap de l'Estat Major, el Mariscal en Cap de l'Aire (CAS, de l'anglès Chief of the Air Staff) Sir Stephen Dalton. El CAS encapçala el Comitè de la Força Aèria, que forma part del Consell de Defensa. El Comitè de la Força Aèria és el comitè de direcció de la RAF i consisteix en el Comandant en Cap del Comandament de l'Aire, juntament amb diversos oficials d'alt rang. El vice-cap de l'Estat Major de l'Aire (ACAS) és el Vice Mariscal de l'Aire T M Anderson.
Comandaments L'autoritat és delegada des del Comitè de la Força Aèria als comandaments de la RAF. Anteriorment existien comandaments individuals, responsables dels bombarders, els caces, l'entrenament, etcètera; mentre que avui només existeix el Comandament de l'Aire de la RAF, amb el quarter general situat a RAF High Wycombe, que és responsable de totes les operacions de la RAF.
Grups Els Grups són les sots-divisions dels comandaments operatius i són responsables de certs tipus d'operacions o de les operacions en unes zones geogràfiques limitades. L'1 d'abril del 2007 existien 3 grups: 1r Grup – Grup de combat aeri. Controla els reactors de la RAF, incloent la Força Conjunta Harrier, i té 7 bases al Regne Unit, a més de la RAF Unit Goose Bay al Canadà, usada principalment per entrenament.