El Nacional-anarquisme és una ideologia dretana i nacionalista que advoca pel separatisme racial, nacionalisme racial, etnonacionalisme i puresa racial. Els nacional-anarquistes afirmen sincretitzar el nacionalisme ètnic neotribal amb l'anarquisme filosòfic, principalment en el seu suport a una societat sense estat mentre rebutgen la filosofia social anarquista. La principal innovació ideològica del nacional-anarquisme és el seu anti-estat i ultranacionalisme palingenèsic. Els nacional-anarquistes defensen comunitats homogènies en lloc de l'estat nació. Afirmen que els de diferents grups ètnics o racials serien lliures de desenvolupar-se per separat a les seves pròpies comunes tribals alhora que s'esforcen per ser políticament meritocràtics, econòmicament no capitalistes, ecològicament sostenibles i socialment i culturalment tradicionals.
Tot i que el terme nacional-anarquisme es remunta a la dècada de 1920, el moviment nacional-anarquista contemporani ha estat proposat des de finals de la dècada de 1990 per l'activista polític britànic Troy Southgate, que el posiciona com "més enllà d'esquerra i dreta". Els estudiosos que han estudiat el nacional-anarquisme conclouen que representa una evolució més en el pensament de la dreta radical més que una dimensió completament nova en l'espectre polític. El nacionalanarquisme és considerat pels anarquistes com un canvi de marca del feixisme i un oxímoron a causa de la contradicció inherent de la filosofia anarquista de l'antifeixisme, l'oposició a la jerarquia i el suport a la igualtat universal entre les diferents nacionalitats com a incompatibles amb la idea d'una síntesi entre anarquisme i feixisme.
El nacional-anarquisme ha suscitat l'escepticisme i l'hostilitat total dels crítics tant d'esquerra com d'extrema dreta. Els crítics acusen els nacional-anarquistes de ser etnonacionalistes que promouen una forma comunitària i racialista de separatisme ètnic i racial mentre "volen" el militant chic d'anomenar-se anarquistes sense bagatge històric i filosòfic que es diria que ha d'acompanyar aquesta reivindicació, inclosa la la filosofia anarquista igualitària antiracista i les contribucions dels anarquistes jueus. Alguns estudiosos són escèptics que la implementació de l'anarquisme nacional donaria lloc a una expansió de la llibertat i la descriuen com un antiestatisme autoritari que donaria lloc a autoritarisme i opressió, només a menor escala.
Història Orígens i Troy Southgate El terme nacional-anarquista es remunta a la dècada de 1920, quan Helmut Franke, un escriptor conservador alemany, el va utilitzar per descriure la seva posició política. No obstant això, serien els escrits d'altres membres del moviment revolucionari conservador com Ernst Jünger els que més tard aportarien la base filosòfica del moviment nacional-anarquista contemporani. Keith Preston, una influència en el moviment nacional-anarquista nord-americà, "combina influències basades als Estats Units" com ara "moviments llibertaris, de dretes cristians, neonazis i patriotes als Estats Units" amb idees extretes de la tradició europea de la Nova Dreta, una branca "descentralista de dreta" del "feixisme clàssic" i del moviment revolucionari conservador alemany dels anys 20 i 30, les figures del qual "van influir, però majoritàriament es van situar fora del moviment nazi".
A mitjans dels anys noranta, Troy Southgate, antic membre del Front Nacional d'extrema dreta britànic i fundador de la Tercera Posició Internacional, va començar a allunyar-se de l'estrasserisme i el distributisme catòlic cap a l'anarquia postesquerra i l'anarquisme verd primitivista articulat en Richard al llibre de Hunt de 1997 To End Poverty: The Starvation of the Periphery by the Core. Tanmateix, Southgate va fusionar la seva ideologia amb el conservadorisme tradicionalista radical de l'esoterista italià Julius Evola i l'etnopluralisme i el nacionalisme paneuropeu del filòsof francès de la Nouvelle Droite Alain de Benoist per crear una nova forma de nacionalisme revolucionari anomenada "nacional-anarquisme".
Graham D. Macklin escriu que, tot i que "[a] primera vista, la 'total bogeria' d'aquest incongruent sincretisme ideològic podria ser descartada com una mica més que un intent quixotec de clavar una clavilla quadrada en un forat rodó o un acte entremaliat del dadaisme feixista'", l'anarquisme nacional "apareix com una de les moltes respostes grupals a la globalització, l'antipatia popular cap a la qual Southgate va tractar d'aprofitar alineant la NRF amb el ressorgiment de l'anarquisme del qual s'atribuïa els herois i les consignes, i les crítiques sofisticades d'aquest a les institucions capitalistes globals i el poder de l'estat absorbit i, en el cas de l'artista anarquista Clifford Harper, de les imatges evocadores del qual es va apropiar indegudament".
Southgate va afirmar que el seu desig d'una "Anglaterra monoracial" no era "racista" i que va buscar "l'etnopluralisme (és a dir, l'apartheid racial) per defensar la cultura blanca indígena de la "mort" de la societat multiracial". En afirmar que defensava la "diversitat humana", Southgate "va defensar la repatriació "humana" i la reordenació del món segons blocs de colors segregats per raça" i "una política radical de descentralització econòmica i política" en què les regions del Regne Unit "estaven" governant-se segons els principis econòmics del distributisme catòlic i un esquema de redistribució de la riquesa modelat en el sistema de gremis medieval. El consegüent creixement de l'empresa privada i la propietat comuna dels mitjans de producció posaria fi a la "guerra de classes" i, per tant, la raó de ser del marxisme, i també fomentaria una economia nacionalista orgànica aïllada de la intervenció "estrangera". Políticament, "les regions es regirien pel concepte de 'govern popular' exaltat per Gaddafi. La consegüent restauració de la llibertat econòmica i política restabliria el vincle entre "sang i terra" que permetria a la gent superar l'"onada de maldat i brutícia liberal que ara arrasa tot el nostre continent". Es mantindria la "llei natural" i es prohibiria l'avortament, la barreja de races i l'homosexualitat".
Sobre la visió de Southgate de la cultura occidental, Graham D. Macklin escriu que està "saturat d'un profund pessimisme temperat per la creença optimista que només amb 'una derrota completa i absoluta' es pot eliminar el materialisme tebi i substituir-lo per l'"edat daurada" de la tradició "Evoliana", amb un retorn dels gibbelins de l'Edat Mitjana o l'"imperi medieval" del Sacre Imperi Romanogermànic abans que s'enfonsés en la "lluita interna" i les "travessies imperialistes" de l'estat nació". El desig de Southgate "de crear una identitat völkisch descentralitzada té les seves arrels en el ferment ideològic que s'apoderava de National Front News i Nationalism Today als anys vuitanta".
El 1998, inspirat en els conceptes de soldat polític i resistència sense líders, Southgate va formar la National Revolutionary Faction (NRF) com un sistema de cèl·lules clandestines de revolucionaris professionals que conspiraven per enderrocar l'estat britànic. L'NRF va subratllar que es tractava d'una "estratègia altament militant" i va aconsellar que alguns membres només podrien finançar l'organització.Cita extreta del lloc web de la NRF. Vegeu per a una discussió sobre l'estructura de membres de la NRF. Southgate afirma que la NRF va participar en protestes contra la vivisecció l'agost de 2000 al costat dels sabotejadors de caça i el Front d'Alliberament Animal seguint una estratègia d'entrisme, però la seva única acció pública coneguda sota el nom nacional-anarquista va ser la de celebrar una fira d'heretges anarquistes l'octubre de 2000 en la qual van participar diversos grups marginals. Després que una coalició d'antifeixistes i anarquistes verds bloquegés la celebració de tres esdeveniments més el 2001, Southgate i la NRF van abandonar aquesta estratègia i es van retirar a difondre les seves idees en fòrums d'Internet. L'NRF feia temps que era conscient del poder de difusió d'Internet que li proporcionava un abast i una influència fins ara no disponibles per a la dreta grupuscular. Encara que Southgate va dissoldre el grup el 2003, la NRF es va convertir en part de la dreta radical euro-americana, una comunitat virtual de l'extrema dreta europea i americana que busca establir un nou pannacionalisme i etnoreligió amb la identitat de totes les persones que creuen que pertanyen a la "Raça ària".
Poc després, Southgate i altres associats de NRF es van involucrar amb Synthesis, la revista en línia d'un fòrum anomenat Cercle de la Rose Noire que buscava una fusió d'antiestatisme, metapolítica i ocultisme amb les preocupacions contemporànies dels moviments ambientals i de justícia global. Mitjançant les subcultures musicals (black metal i escenes musicals neofolk) i la creació de zones autònomes permanents per a les comunes neovölkisch, els nacional-anarquistes esperaven difondre les seves idees subversives a tota la societat per assolir l'hegemonia cultural. La idea nacional-anarquista s'estengué llavors arreu del món a través d'Internet, amb l'ajuda de grups com el Thule-Seminar que va crear llocs web als anys noranta. Als Estats Units només s'establiren però alguns llocs web, i no hi hagué una tendència a un augment constant.
BANA El nacional-anarquisme als Estats Units va començar com un moviment relativament obscur format per probablement menys de 200 individus liderats per Andrew Yeoman un dels anarquistes nacionalistes que formava part de Bay Area National Anarchists (anomenats BANA) amb seu a l'àrea de la badia de San Francisco i un parell d'altres grups al nord de Califòrnia i Idaho. Les organitzacions basades en la ideologia nacional-anarquista s'implantaren també a Rússia i han estat acusades de sembrar turbulències en el moviment ecologista a Alemanya. Hi ha adeptes a Austràlia, Anglaterra i Espanya, entre altres nacions. A l'àrea de la badia de San Francisco, BANA va començar a aparèixer en públic només a finals de 2007. Des d'aleshores, els membres de BANA van protestar al costat de la dreta cristiana amb cartells "Keep Our Children Safe" i van començar a formar "una aliança fugaç" amb l'American Front, un grup de skinheads supremacistes blancs amb seu a Califòrnia.
El 8 de setembre de 2007, el moviment antiglobalització es va mobilitzar a Sydney contra les polítiques econòmiques neoliberals oposant-se a la cimera de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic. Durant les protestes al carrer, els nacional-anarquistes es van infiltrar al bloc negre anarquista, però la policia els va haver de protegir de ser expulsats per activistes furiosos.The Sunday Telegraph, September 9, 2007. "[Alguns grups de protesta] semblaven agraïts per la forta presència policial. Vint membres d'un moviment anarquista, tots amb dessuadora negra amb la cara coberta amb bandanes, van ser escortats per la policia després de marxar només 20 metres. El grup, New Right Australia i New Zelanda, es va convertir en un punt focal per a la multitud, que es va girar contra ells, acusant-los de ser nazis". Des de llavors, els nacional-anarquistes s'han sumat a altres marxes a Austràlia i als Estats Units. L'abril de 2008, els nacional-anarquistes van protestar en nom del moviment independentista tibetà contra el govern xinès durant el relleu de la torxa dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 tant a Canberra com a San Francisco. A partir d'aquestes experiències, es dedicaren a estudiar detingudament els èxits i fracassos dels seus homòlegs internacionals més destacats mentre intentaren guanyar conversos dels moviments ecologistes radicals i nacionalistes blancs dels Estats Units.