miniatura|La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.] Indica, en el seu significat més ampli, una elecció o, més ben dit, un mecanisme regulador d'eleccions, realitzades en funció d'uns criteris de gust, diferent a cada cultura.
La moda, o les modes, i més concretament la moda en els vestits, designa la manera de vestir-se, conforme al gust d'una època en una zona determinada. És un fenomen que implica el col·lectiu a través de la societat, la visió que aquesta reenvia, els codis que imposa i el gust individual. El concepte de moda depassa la necessitat de vestir. El fenomen de la moda va ser durant molt temps el privilegi de l'aristocràcia, de la cort i dels rics que en volien imitar les formes; posteriorment es va popularitzar i es va convertir en un fenomen de masses.
La moda va més enllà del vestuari. Concerneix, per tant, no només la indumentària sinó també els complements, el maquillatge, el perfum i fins i tot les modificacions del cos.
La moda està vinculada a diversos factors, entre ells la producció en sèrie, l'aparició de poblacions més nombroses a les ciutats i de la capacitat de difusió de la premsa. La moda es desenvolupa en associació amb un conjunt de fenòmens creatius, mediàtics, industrials i comercials, per la qual cosa és un element d'una certa complexitat característic de la nostra societat. Pot ser vist com un reflex social i cultural. De fet, amb el desenvolupament de les comunicacions i el transport, gairebé totes les creacions en l'àmbit de peces de vestir estan disponibles per la majoria de la gent, sigui quin sigui el grup social.
La difusió de la moda va ser lenta fins que, d'ençà el segle XVII en endavant, hi va haver les primeres publicacions periòdiques. Abans, el comerç, les cartes, els matrimonis, els viatges i fins i tot l'espionatge eren sistemes principals de difusió de la moda. La Ruta de la seda hi va tenir un gran paper però sota el secretisme de l'elaboració d'aquests tipus de teixits. Al segle XVI es van començar a popularitzar les nines de dimensions petites abillades segons la moda del moment amb tots els seus detalls, segons esmenta una carta del rei Francesc I de França dirigida a Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua). El 1672 es va fundar a França el periòdic literari i de la moda Le Mercure Galant seguit d'altres publicacions similars a altres països europeus.
La moda pot ser observada des d'un punt de vista estrictament artístic o artesanal, però també pot ser analitzada com un instrument del desenvolupament econòmic.
Definició i significació Etimologia La paraula moda deriva del llatí modus, que significa manera, norma, regla, temps, melodia, ritme. En català, el mot moda apareix el 1696 al diccionari Gazophylacium Catalano-Latinum de Lacavalleria amb el sentit de «manera de viure».
En francès, mode apareix per escrit des de 1482 i es refereix als canvis en els detalls de la roba reservada per a l'elit. Les expressions franceses nouvelle mode «nova moda», i être de mode «estar a la moda» data del 1549. En italià, el terme moda apareix amb el seu significat actual al tractat La carrozza da nolo, ovvero del vestire alla moda, del clergue Agostino Lampugnani, publicat el 1645.
Pel que fa a l'anglès, fashion deriva del llatí factio, que en francès donarà façon i en català faisó, manera. Cap al 1489 ja apareix per escrit com la manera de vestir o de viure de les classes altes. Vogue, style, look i altres són gairebé sinònims Mode també es fa servir en anglès.
Moda, en singular i en plural La moda és un camp d'estudi més obert que no ens ho pot semblar al primer cop d'ull. Si restringim el seu significat a la vestimenta, no tindrem en compte altres fenòmens de societat que són plens de simbolisme.Frédéric Godart. Sociologie de la mode. PUFF, 2010 La moda va més enllà del simple abillament perquè pot estar en ús un tipus de roba, un gènere musical, un gènere cinematogràfic o fins i tot una mena d'esport.Frédéric Godart. Sociologie de la mode. PUFF, 2010
La moda és al capdavall el producte de la industrialització. La necessitat de renovar l'estoc per a fer diners fa que sorgeixi la moda tal com es percep al final del . Segons Guillaume Erner la moda s'expandeix d'aquesta manera a tot allò que formi part de la societat. Productes de tot tipus són moda i, per tant, pràctiques socials de tota mena també es tornen moda.Guillaume Erner. Sociologie des tendances. Que sais-je ? PUFF 2020
L'automòbil va ser el primer producte que va passar pels fils de la moda. La regeneració constant de models a partir dels anys 1950 tot seguint el fil de pràctiques iniciades per Ford i General Motors als anys 1920, contribuí a canviar les mentalitats i posar en marxa el capitalisme de l'obsolescència programada. Fet això la moda assalta altres indústries com els productes destinats als adolescents als anys 1960.
Estudis sobre la moda Diverses disciplines s'han interessat històricament a estudiar la moda. És un àmbit que ha estat sovint menyspreuat i reglat a una manipulació de la indústria.
Les arts plàstiques són un dels primers sectors a interessar-s'hi. És força evident que l'abillament diu molt sobre la persona que el porta perquè pot ser efectivament una expressió artística personal i sobre la societat.
L'obertura de mides iniciada per l'escola dels Annales a França a la segona meitat del segle XX fa que la història s'hi interessi igualment. Això vindrà acompanyat dels primers estudis de sociologia. A banda, la globalització ha obligat mirar la moda des d'un punt de vista econòmic perquè al capdavall és una indústria que genera diners i repercuteix en el tarannà de tot ciutadà.
Així queden definits els camps d'estudi de la moda:
Arts plàstiques Història Sociologia Economia
Alguns treballs rellevants Teories de la transmissió vertical A la seva obra La teoria de l'esplai classista, Thorstein Veblen descriu com la moda es torna una eina utilitzada per la classe alta per a diferenciar-se de la resta de classes, fonamentalment les més baixes. Bourdieu en diu pràctiques diferenciadores que manifesten la lluita de classes tot i que en una àrea simbòlica, el resultat de tot plegat seria perpetuar la desigultat.
Gràficament la moda es difon verticalment. És a dir, segons Thorstein, tota classe tendeix a imitar la classe immediatament superior. Això permet identificar-se i diferenciar-se de l'altre a mode de tribu.
No és una actitud inherent segons Bourdieu, sinó que seria la conseqüència de la socialització prèvia. L'individu neix en un context determinat que en condiciona l'actitud. Escola, família, classe, etc, són determinants. El gust diferenciat i traduït en la moda és així doncs après a la infància. S'interioritza i després es reprodueix a l'edat adulta.
D'aquesta forma els anomenats nou rics tenen sovint mala maror perquè encara que hagin arribat a saltar de classe pels mitjans econòmics que posseeixen, no ho han pas fet simbòlicament, d'aquí que se'l mal-miri tot sovint.
Teories de la transmissió horitzontal Georg Simmel considera que la moda és simplement una eina que els individus fan servir per a alliberar-se de l'angoixa de triar. Identificar-se a un grup amb facilitat ajuda a fer les tries.
La individualitat exigeix efectivament una sèrie de responsabiltitats que el grup dilueix. L'individu és obligat a defensar-se a través dels seus mateixos mitjans i la moda en seria un mecanisme de resposta social.
Com més elevada sigui la dificultat de l'individu per a diferenciar-se, més febril és la brega simbòlica entre diferenciació-imitació. Això exigeix alhora més canvis de més gran velocitat entre classes. El sistema de producció hi respon amb l'obsolescència.
El corrent contracultural Georg Simmel també planteja que la intenció d'alguns individus de distanciar-se i no seguir les tendències dominants (normatives) de la moda crea de forma general una tendència paral·lela nova degut al seu caire diferenciador. D'aquesta dinàmica poden sorgir noves modes perquè la moda àmpliament acceptada perd el seu actractiu quan deixa d'exercir la seva funció diferenciadora.
Roland Barthes parla de tendències massives i tendècies exclusives. Les massives són les destinades a gairebé tothom. Generalment ens reenvien cap a una imatge de confirmisme i alineació. Això produeix rebuig de manera que crea una sèrie de tendències exclusives en tant que les acaben portant uns pocs. Reforcen el sentiment de tribu tot i que poden convertitr-se en tendència massiva per la lògica anunciada per Georg Simmel.
Aquest comportament explica de forma general canvis socials. Quan és el cas es parla de tendències funcionals i quan són més aviat el fruït d'uns gusts determinats, es parla de tendències no funcionals. Segons això, la programació d'una tendència normalment aboca al seu fracàs perquè no respon a una funció social.
Segons David Bell els canvis econòmics, tecnològics i socials influeixen en la moda que s'altera per aquests mateixos factors. És a dir, les tendències fan salat si són funcionals, si responen a un canvi social, econòmic i tecnològic, no pas a una diferència de gust (canvi no funcional).Guillaume Erner. Sociologie des tendances. Que sais-je ? PUFF 2020
Escoles de moda La moda s'ha convertit avui dia una disciplina a banda que per a dominar ha portat aquest art a proposar-se com a formació en escoles per part d'estilistes.
Història
Fins al segle XV la història de la moda és la història de la vestimenta, atès que fins aquell moment els canvis en l'abillament eren molt lents o pràcticament inexistents, no es pot parlar de moda en el sentit actual. Les lleis sumptuàries de l'època romana són un valuós document per conèixer la manera de vestir d'aquell temps, aquestes lleis limitaven el luxe en la manera de vestir-se masculina i femenina. Ja el 215 aC la Lex Oppia cercava limitar la riquesa dels vestits de les dones Juli Cèsar i altres emperadors intervingueren contra els vestits d'homes i dones fixant-ne també el preu.
Les imposicions en la manera de vestir era just el contrari del concepte de moda pròpiament dit; per exemple, en molts llocs i també en els actuals Països Catalans s'obligava els jueus a portar un distintiu en els seus vestits i en cap cas no hi havia una llibertat en la manera de vestir-se que, a tota l'Europa occidental, estava subjecta a nombroses reglamentacions.
Aquest tipus de lleis anti-sumptuàries i d'obligacions en el vestit continuaren fins al . El 1789, a les portes de la Revolució francesa, els burgesos parisencs es van presentar a l'obertura dels estats generals amb vestit negre i corbata blanca, vestit que se'ls va imposar per humiliar-los davant l'aristocràcia que estava molt luxosament abillada. Tanmateix, aquest contrast en la manera de vestir va provocar l'efecte contrari, ja que l'Assemblea Nacional Constituent va abolir les diferències de classe, a França, pel que fa al vestuari.
La moda al Renaixement miniatura|Miguel de Cervantes lluint la gorgera a la moda del seu temps Amb el Renaixement es redescobreix la humanitat com a centre de l'Univers, per primera vegada es van estudiar les proporcions. Fins a la primera meitat del homes i dones portaven vestits que resseguien les formes del cos sense alterar-les. A la segona meitat del segle XVI es va iniciar un procés de major rigidesa en el vestuari a causa de la influència de la moda d'Espanya i de la intervenció moral de la Contrareforma. Els vestits es van tornar a tancar, i a la fi del segle es va posar de moda la gorgera, que era un coll de tela emmidonat i les faldilles femenines eren en forma de campana rígida.
Segle XVII Cap a 1630 la moda masculina pren un aire gairebé militar amb gipons i botes altes de cuir, amb una espasa al costat i bigoti marcial.