miniatura|Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora () és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
El material habitual de l'àmfora era la terrissa, segons HoraciHoraci. De Arte poetica, XXI i per això també se l'anomenava testa. Homer parla d'àmfores d'or i de pedra.Homer. Ilíada, XXIII, 92; Odissea XXIV, 74; XII, 105 En èpoques posteriors també hi va haver àmfores de vidre,Petroni. Satíricon, 34 i se n'han trobat diverses a Pompeia. Corneli Nepot esmenta, com a gran raresa, àmfores fetes d'ònix, de les que també en parla Plini el Vell.Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXVI, 59 De vegades portava estampat el nom del fabricant, o del lloc de fabricació.
Les àmfores s'utilitzaven per a la conservació de diversos aliments que requerien una cura especial, com ara el vi, l'oli, la mel, el raïm, les olives i altres fruits. XenofontXenofont. Anàbasi, V, 4, 28 diu que també s'usaven per guardar les carns conservades en vinagre, i Heròdot explica que s'hi podia guardar or fos i plom.Heròdot. Històries, III, 96 Homer i Sòfocles diuen que les àmfores s'usaven també com a urnes funeràries. Es partien pel mig, s'hi posava el cadàver i es tornaven a tancar, segellant-les amb fang.
Tipus d'àmfores miniatura|Àmfora grega amb la imatge de la deessa Atena Cade: àmfora per contenir vi i ser transportada en vaixell. Àmfora africana: àmfora fabricada al nord d'Àfrica entre el i el i sobretot durant el baix Imperi. Àmfora bètica: àmfora fabricada al sud de la península Ibèrica durant l'Imperi Romà, caracteritzada per una pasta vermella o beix, i una engalba clara. Àmfora brindisina: àmfora de forma globular fabricada a Bríndisi durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta beix. Àmfora ebusitana: àmfora fabricada a Eivissa entre els segles VII aC i II, caracteritzada per una pasta rosada. Àmfora etrusca: àmfora fabricada a Etrúria entre els segles VIII i III aC, caracteritzada generalment per una pasta marronosa. Àmfora fenícia: àmfora fabricada a Fenícia i les seves colònies entre els segles IX i VI aC, caracteritzada per una pasta bicroma, generalment grisa i rosada. Àmfora grecoitàlica: àmfora fabricada a la Itàlia central i meridional entre els segles IV i II aC, caracteritzada per una pasta rosada i un llavi triangular. Àmfora itàlica: àmfora fabricada a la costa tirrena durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta vermellosa amb desgreixant d'olivina i augita i una engalba de color crema. Àmfora massaliota: àmfora fabricada a Marsella entre els segles VI i II aC, caracteritzada per una pasta clara amb abundant desgreixant de mica argentada. Àmfora oriental: àmfora fabricada a la Mediterrània oriental entre els segles I i VII, caracteritzada per una pasta marró beix amb desgreixant de mica. Àmfora púnica: àmfora fabricada al món cartaginès entre els segles VIII i I aC, caracteritzada per una pasta marronosa amb desgreixant de quars. Àmfora tarraconense: àmfora fabricada al nord-est de la península Ibèrica durant l'Imperi Romà, caracteritzada per una pasta marró vermellosa i una engalba blanca."Amphora", The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Timothy Darvill. Oxford University Press, any 2002. Amforisc: àmfora petita usada per a guardar-hi perfums
Referències
Bibliografia "Amphora." Encyclopædia Britannica., any 2006.
Enllaços externs
Amphorae ex Hispania Imatges dels diferents tipus d'àmfores antigues. Guia completa sobre les àmfores antigues. i Investigació sobre un centre productor d'àmfores a la vall de l'Ebre: El Mas del Catxorro de Benifallet. Troballes d'àmfores al fons del mar a Portvendres i Mallorca.
Categoria:Recipients de cuina Categoria:Formes de ceràmica de l'antiga Grècia Categoria:Objectes arqueològics