miniatura|Tate Britain: Lloc on se celebra el Premi Turner El Premi Turner és un esdeveniment anual on es concedeix un guardó a un artista britànic menor de 50 anys. El premi va ser anomenat així en honor del pintor Joseph Mallord William Turner. És organitzar per la Tate Gallery de Londres, i des dels seus principis el 1984 s'ha convertit en el premi artístic més promocionat del Regne Unit, generalment creant articles amb forta controvèrsia en la premsa per les seves exposicions, com the shark (el tauró) de Damien Hirst i My Bed (El meu llit) de Tracey Emin. El premi és de 40,000£ des de 2004, que en 2019 van compartir els quatre nominats, i en 2020 fou substitit per 10 beques Turner de 10.000 liures cada una per ajudar els artistes en la pandèmia per coronavirus de 2019-2020.
La identitat del premi Turner està profundament associada amb l'art conceptual. És interessant assenyalar que, per a dues de les seves primeres edicions, Art & Language va ser nominat el 1986 i Terry Atkinson (un dels fundadors i membre d'Art & Language) també va ser nominat el 1985.
Guardonats i seleccionats Premi TurnerAny Guanyador (Obra)Seleccionats 1984 Malcolm Morley (Farewell to Crete) Richard Deacon, Gilbert y George, Howard Hodgkin i Richard Long 1985 Howard Hodgkin (A Small Thing But My Own) Terry Atkinson, Tony Cragg, Ian Hamilton Finlay, Milena Kalinovska i John Walker 1986 Gilbert y George (Coming) Art & Language, Victor Burgin, Derek Jarman, Steven McKenna i Bill Woodrow 1987 Richard Deacon (To My Face No.1) Patrick Caulfield, Helen Chadwick, Richard Long, Declan McGonagle i Thérèse Oulton 1988 Tony Cragg (George and the Dragon) Lucian Freud, Richard Hamilton, Richard Long, David Mach, Boyd Webb, Alison Wilding i Richard Wilson1989 Richard Long (White Water Line) Gillian Ayres, Lucian Freud, Giuseppe Penone, Paula Rego, Sean Scully i Richard Wilson 1990 Premi suspès - 1991 Anish Kapoor (Untitled (Sandstone and pigment)) Ian Davenport, Fiona Rae i Rachel Whiteread 1992 Grenville Davey (HAL) Damien Hirst, David Tremlett i Alison Wilding 1993 Rachel Whiteread (House Commissioned by Artangel Trust and Beck's) Hannah Collins, Vong Phaophanit i Sean Scully 1994 Antony Gormley (Testing a World View) Willie Doherty, Peter Doig i Shirazeh Houshiary 1995 Damien Hirst (Mother and Child, Divided) Mona Hatoum, Callum Innes i Mark Wallinger 1996 Douglas Gordon (Confessions of a Justified Sinner) Craigie Horsfield, Gary Hume i Simon Patterson 1997 Gillian Wearing (Single channel vídeo artwork in colour with sound) Christine Borland, Angela Bulloch i Cornelia Parker 1998 Chris Ofili (No Woman, No Cry) Tacita Dean, Cathy de Monchaux i Sam Taylor-Wood 1999 Steve McQueen (artista) (Deadpan) Jane and Louise Wilson, Steven Pippin i Tracey Emin 2000 Wolfgang Tillmans (Installation view from the Turner Prize exhibition 2000) Glenn Brown, Michael Raedecker i Tomoko Takahashi 2001 Martin Creed (The Lights Going On and Off) Richard Billingham, Isaac Julien i Mike Nelson 2002 Keith Tyson (Installation view from the Turner prize exhibition) Fiona Banner, Liam Gillick i Catherine Yass 2003 Grayson Perry (vases) Jake y Dinos Chapman, Willie Doherty i Anya Gallaccio 2004 Jeremy Deller (Memory Bucket, documentary) Kutlug Ataman, Langlands and Bell i Yinka Shonibare 2005 Simon Starling (Shedboatshed) Darren Almond, Gillian Carnegie i Jim Lambie 2006 Tomma Abts (abstract paintings) Phil Collins (artista), Mark Titchner i Rebecca Warren2007 Sak V Kahn 2008 Mark Leckey 2009 Richard Wright 2010 Susan Philipsz 2011 Martin Boyce 2012 Elizabeth Price 2013 Laure Prouvost 2014 Duncan Campbell 2015 Col·lectiu Assemble 2016 Helen Marten 2017 Lubaina Himid 2018 Charlotte Prodger 2019 Lawrence Abu Hamdan, Helen Cammock, Tai Shani, Oscar Murillo 2020 Es substitueix per 10 beques de 10.000 lliures cada una
Referències
Categoria:Premis d'art