miniatura|rbre lingüístic de Petri Kallioha (2021) mostrant la divisió de l'estonià meridional. Lestonià meridional és parlat al sud-est d'Estònia i comprén les varietats de Tartu, Mulgi, Võro i Seto. No hi ha cap consens acadèmic sobre el seu estatus, llavors alguns lingüistes el consideren un conjunt de dialectes estonians, mentre que altres lingüistes consideren l'estonià meridional una llengua finesa independent. Diacrònicament parlant, l'estonià septentrional i meridional són branques separades de les llengües baltofineses. Note that reconstructed *č and *c stand for affricates , .
L'estonià estàndard modern es basa en els dialectes de l'estonià septentrional. Tanmateix, entre els segles XVII i XIX al sud d'Estònia, la literatura era publicada en una forma estandarditzada del Tartu i el Võro. Aquest usatge va ser anomenat Tartu o estonià meridional literariSouth Estonian literary language @google scholar i va ser utilitzat a escoles, esglésies i tribunals de l'àrea lingüística de Võro i Tartu però no a les àrees de Seto o Mulgi.
Després que Estònia esdevingués independent en 1918, polítiques lingüístiques per l'estandardització i normalització de l'estonià van ser implementades per tot el país. Els governants durant aquest període van creure que l'estat estonià necessitava d'un estàndard únic per a tots els seus ciutadans, la qual cosa portà l'exclusió de l'estonià meridional a l'educació. Aquesta prohibició en la instrucció i ús va continuar durant l'era soviètica (1940–1990).
Des que Estònia va recuperar la seua independència en 1991, el govern estonià ha estat més obert a la protecció i desenvolupament de l'estonià meridional. Tot i això, una forma literària modernitzada, basada en la varietat võronesa, ha estat vetada.
Varietats miniatura|Pulga Jaan, un parlant natiu de Võro. Les varietats actuals de l'estonià meridional són Mulgi, Tartu, Võro i Seto. El Võro i el Seto són els més divergents respecte a l'estonià estàndard, és per això que els parlants d'estàndard tenen més difcultats per entrendre'ls.
Tres enclavaments d'estonià meridional han estat testificats. Els de Leivu i Lutsi, en Letònia, s'extinguiren en el . L'enclavament rus de Kraasna encara conserva la seua identitat, però han estat completament assimilats lingüísticament. miniatura|Tarto maa rahwa Näddali Leht publicat en 1807 en Tartu o estonià meridional literari. miniatura|Segons el cens d'Estònia de 2011, hi havien 101,857 parlants nadius d'estonià meridional: 87,048 parlants de Võro (incloent 12,549 de Seto), 9,698 parlants de Mulgi, 4,109 parlants de la llengua de Tartu i 1,002 altres parlants d'estonià meridional. Característiques Les diferències entre l'estonià meridional i l'estonià septentrional són més evidents que qualsevol altre contrast dins cada branca, a tots els nivells.Kask 1984, p. 6.
Les diferències fonològiques inclouen:Kask 1984, p. 6-7. TretEstonià meridionalEstonià septentrionalHarmonia vocàlicapresentperdutõ en síl·labes àtonespresent en alguns dialectesabsentDiftongització de vocals llarguesää, õõ conservades ex. pää 'cap'diftonguització a ea, õe ex. pea 'cap'Tancament de vocals semi-obertes*ee,*öö,*oo tancament a i̬i̬, ü̬ü̬, u̬u̬ee, öö, oo conservades (o diftonguitzades a ie, üö, uo)No arredoniment dels diftongs en -üno arredonit: äü eü > öü
ex. täüs 'ple' arredoniment perdut: *äü > äi, *eü > ei ex. täis 'ple'Síncope de *i, *upresent ex. istma 'seure'absent ex. istuma 'seure'Escomençamentper ts-present en alguns dialectesabsentAssimilacions de grups consonàntics*ks > ss, *tk > kk ex. uss 'porta', sõkma 'pastar'ks, tk conservat ex. uks 'porta', sõtkuma 'pastar'*pc,*kc > *cc > ts ex. ütsʼ 'un', latsʼ 'nen'*pc, *kc > ps, ks ex. üks 'un', laps 'nen'*kn > nn, *kt > tt ex. nännü(q) 'vist', vatt 'escuma'*kn > in, *kt > ht ex. näinud 'vist', vaht 'escuma'Vocalització de la síl·laba final acabada en -kvocalització absent o total ex. nagõl 'clau', naar 'riure', vagi 'falca'*kl > *jl, *kr > *jr, *kj > *jj ex. nael 'clau', naer 'riure', vai 'falca'Tractament de les consonants sonores més -h*nh > hn, *lh > hl, *rh > hr ex. vahn 'vell', kahr 'ós'*nh > n, *lh > l, *rh > r
ex. vana 'vell', karu 'ós'Geminació de consonants abans d'adjectiu acabat en *-eda/*-edäpresent ex. kipe 'adolorit'absent ex. kibe 'adolorit' Diferències morfològiques:Kask 1984, p. 7-8. CategoriaEstonià meridionalEstonià septentrionalNominatiu plural-q AFI: -dOblic plural-i- més comú-de- més comúPartitiu singular-t-dInessiu-h, -n, -hn-sIl·latiu-de, -ell-sseComparatiu-mb, -mp, -p-mda-Infinitiuelidit en formes trisil·làbiques ex. istu 'seure'present en formes trisil·làbiques ex. istuda 'seure'Imperfet-i- més comú-si- més comúParticipi actiu-nuq, -nu, -n-nud, -ndParticipi passiu-tu, -du, -t, -d-tud, -inutilitat3ra persona del singularcap (o -s)-bNegatiu imperfetes + connegatiuei + participi Història Les dues llengües històriques d'Estònia, estonià septentrional i meridional, sorgeixen amb els ancestres dels estonians moderns rere, com a mínim, dues onades migratòries al territori que actualment pertany al país. Ambdós grups prinicipals ja parlarien en diferents llengües baltofíniques, sent algunes de les principals i més antigues isoglosses dins les llengües baltofineses les que separen els dos estonians. Incloent-hi l'evolució *čk → tsk, absent en *kačku → katk "plaga" (estonià estàndard), katku "pudor" (finlandés), però no en katsk (estonià meridional); i en l'evolució *kc → tś, absent en *ükci "un" → üks (estonià estàdard), yksi (finlandès), però no a l'estonià meridional ütś.
La primera gramàtica va ser escrita per Johann Gutslaff en 1648 i una traducció del Nou Testament (Wastne Testament) va ser publicat en 1686. En 1806 el primer diari en meridional Tarto-ma rahwa Näddali leht va ser publicat en Tartu literari.
Comparació de l'estonià meridional literari antic (Tartu), el modern (Võro) i l'estàndard estonià:
Parenostre (Meie Esä) en estonià meridional literari antic (Tartu):
Parenostre (Mi Esä) en estonià meridional literari modern (Võro):
Parenostre (Meie isa) en estonià estàndard:
L'estonià meridional literari va caure en desús després dels 1880s ja que la llengua de prestigi esdevingué l'estonià estàndard. Sota la influència del moviment europeu liberal-nacionalista es sentia que hi hauria d'haver una llengua estoniana unificada. El començament del segle XX viu un període de gran desenvolupament de les varietats basades en el septtentrional.
Situació actual miniatura|Estonià meridional, hui. L'estonià meridional va començar a experimentar una renaixença a finals dels 1980s. Hui, l'estonià meridional és utilitzat en les obres d'alguns dels dramaturgs, poetes, i escriptors més reconeguts d'Estònia. L'èxit en la promoció ha estat capitalitzat pel Võro i un nou estàndard literari hi és basat. De les varietats Mulgi i, especialment, Tartu romanen molt pocs parlants, en canvi. El cens de 2011 en Estònia va comptar fins 101,857 persones que s'autodefinien com a parlants nadius d'estonià meridional: 87,048 de Võro (incloent 12,549 Seto), 9,698 Mulgi, 4,109 llengua de Tartu i 1,002 altres d'estonià meridional que no va especificar el seu dialecte/llengua regional.
Mostra de llengua de literària moderna de l'estonià meridional (Võro):
Article 1r de la Declaració Universal de Drets Humans:
Kõik inemiseq sünnüseq vapos ja ütesugumaidsis uma avvo ja õiguisi poolõst. Näile om annõt mudsu ja süämetunnistus ja nä piät ütstõõsõga vele muudu läbi käümä.
Tots els éssers humans nàixen lliures i iguals en dignitat i drets. Son dotats amb raó i consciència i hauria d'actuar cap a un altre en esperit de germanor.
Referències
Bibliografia Eller, Kalle (1999): Llengua Võro-Seto. Võro Instituut'. Võro. Iva, Sulev; Pajusalu, Karl (2004): La Llengua Võro: Desenvolupament Històric i Situació Present. En: Política Lingüística i Sociolingüística I: "Llengües Regionals en la Nova Europa " Conferència Científica Internacional; Rēzeknes Augstskola, Latvija; 20–23 maig 2004. Rezekne: Rezekne Augstskolas Izdevnieceba, 2004, 58 – 63. Kask, Arnold (1984): Eesti murded ja kirjakeel. Emäkeele seltsi toimetised 16.
Enllaços externs Llengües uràliques (Salminen 2003) Institut Võro Categoria:Llengües baltofineses Categoria:Llengües amenaçades d'Europa