New York Movie és una pintura a l'oli sobre tela del pintor estatunidenc Edward Hopper. La pintura va començar el desembre de 1938 i va acabar el gener de 1939.Nemerov, Alexander, "Ground Swell: Edward Hopper in 1939," American Art 22, no. 3 (Fall 2008): 50-71. https://doi.org/10.1086/595807 Mesurant 32 1/4 x 40 1/8", New York Movie representa un cinema gairebé buit ocupat amb uns pocs espectadors dispersos i una acomodadora pensiva perduda en els seus pensaments. Elogiada per la seva brillant representació de múltiples fonts de llum, New York Movie és una de les obres més reeixides de Hopper. Malgrat el fet que la pel·lícula en la pintura no és coneguda, l'esposa i companya pintora d'Hopper Josephine Hopper va escriure en les seves notes sobre New York Movie que la imatge representa fragments de muntanyes cobertes de neu.“Edward Hopper, New York Movie, 1939.” Whitney Museum of American Art. https://whitney.org/WatchAndListen/951
Inspiració New York Movie és una pintura composta, és a dir, combina diverses fonts separades en una sola obra. Com va fer per a molts dels seus quadres, Josephine Hopper, una pintora famosa per dret propi durant anys abans del seu matrimoni amb Hopper, va servir de musa per a New York Movie, després d'haver posat sota una làmpada al vestíbul del seu apartament. I com amb moltes de les seves altres obres, Hopper no va intentar pintar-la amb cap atractiu sexual evident, ja que esperava amb el seu treball pintar dones amb total honestedat cap a la seva situació, tant exterior com interior.Goodrich, Lloyd. Edward Hopper. New York, Whitney, 1964 Alguns afirmen que New York Movie és una contrapartida dEl bar del Folies Bergère d'Édouard Manet, amb l'acomodadora com una representació moderna de la cambrera.
Tot i que el teatre representat a New York Movie està totalment dissenyat per ell, es va inspirar en el Palace Theatre (Nova York), el Lunt-Fontanne Theatre (aleshores conegut com a Globe Theatre), el Republic Theatre (ara conegut com a New Victory Theatre) i el Strand Theatre (Manhattan),Schmied, Wieland. Edward Hopper, Portraits of America. New York, Prestel, 1995.McKiernan, Mike. "Edward Hopper, New York Movie 1939." Occupational Medicine. Volume 67, Issue 3, 1 abril 2017. 174–175. https://doi.org/10.1093/occmed/kqx024 més de cinquanta esbossos dels teatres abans de començar el projecte. Hopper estava fascinat pel cinema, i es diu que, quan experimentava un bloqueig creatiu, es quedava tot el dia al teatre.“Edward Hopper, New York Movie, 1939.” Whitney Museum of American Art. https://whitney.org/WatchAndListen/951 Malgrat la seva fascinació pel cinema, New York Movie representa un aïllament i una malenconia, tot i que els cinemes d'aleshores atreien milers de persones. A més, alguns crítics argumenten que l'acomodadora es perd en la seva imaginació només com a resultat de la seva separació de la pel·lícula que es reprodueix actualment, una jugada contra el públic de l'època, i que la seva separació genera simpatia entre l'espectador.Strand, Mark. Hopper. New Jersey, Ecco Press, 1994 Altres afirmen que New York Movie i altres quadres de la vida de la ciutat són l'oda de Hopper a la calidesa i la resistència de l'esperit humà enmig de l'existència deshumanitzadora que és la vida de masses.Canaday, John. “The Art of Edward Hopper.” The New York Times, 4 Oct. 1964 Hopper també es va inspirar en Edgar Degas —en concret Interior— pel que fa a la composició de la il·luminació i al caràcter nocturn general de l'obra.Levin, Gail. Edward Hopper: The Art and the Artist. New York, Norton, 1980
Història de l'exposició New York Movie s'ha penjat tant al Museu d'Art Modern de Nova York com al Museu Whitney d'Art Americà com a part de diverses grans exposicions d'Edward Hopper sota la cura de la comissària Gail Levin.Levin, Gail. Hopper’s Places. Berkley, UC Press, 1985 "Edward Hopper: The Art and the Artist" va ser una exposició del treball de l'artista, inclosa New York Movie, que va començar a la Whitney i va viatjar a la Hayward Gallery de Londres, el Stedelijk Museum Amsterdam, la Städtische Kunsthalle de Düsseldorf, l'Institut d'Art de Chicago i el Museu d'Art Modern de San Francisco.Levin, Gail. Edward Hopper: The Art and the Artist. New York, Norton, 1980 New York Movie també s'ha inclòs a les retrospectives d'Edward Hopper al Whitney, l'Art Institute of Chicago, el Detroit Institute of Arts i el Museu d'Art de Saint Louis.Goodrich, Lloyd. Edward Hopper. New York, Whitney, 1964.
A través d'una donació anònima, "New York Movie" es troba actualment penjada a les galeries Alfred H. Barr, Jr. del Museu d'Art Modern.
En la cultura popular New York Movie ha tingut una influència tant en l'àmbit de la poesia com del cinema.
Pel que fa a la poesia, una sèrie de poetes han utilitzat l'entreteniment de la representació de Hopper i la naturalesa reflexiva de l'acomodadora per a les seves pròpies obres. El poeta nord-americà Joseph Stanton va escriure un poema titulat "New York Movie d'Edward Hopper" a la seva col·lecció de poesia Imaginary Museum: Poems on Art. Gerald Locklin, poeta anglès i professor a la Universitat Estatal de Califòrnia, també va escriure un poema titulat "Edward Hopper; New York Movie, 1939.Locklin, Gerald. “Edward Hopper: New York Movie, 1939.” Ambit, no. 152, 1998, p. 70–70. JSTOR, www.jstor.org/stable/44339441. Més recentment, el poeta Jacks DeWitt va publicar un poema el 2012 titulat Hopper: New York MovieDeWitt, Jacks. "Hopper: New York Movie." The American Poetry Review Sep 2012: 39. ProQuest.
La pintura es destaca específicament per les seves ombres i l'ús de la il·luminació, i, com moltes de les seves obres, se suggereix que New York Movie sigui una inspiració per a moltes pel·lícules de cinema negreFrench, Philip. “From Nighthawks to the shadows of film noir.” The Guardian. https://www.theguardian.com/artanddesign/2004/apr/25/art i pel·lícules que representen l'aïllament femení.Truman Hopper, “20 Great Movies Inspired by Edward Hopper’s Paintings.” Taste of Cinema. http://www.tasteofcinema.com/2016/20-great-movies-inspired-by-edward-hoppers-paintings/2/ Sam Mendes fa referència específicament a New York Movie d'Edward Hopper en el seu rodatge de Road to Perdition, assenyalant que la il·luminació de l'escena és una font de poesia dins del quadre i afirmant que la solitud i la desolació que resulta de l'obscuritat parcial del seu rostre era una inspiració per a la pel·lícula.Zone, Ray. “A Master of Mood.” American Cinematographer. https://www.theasc.com/magazine/aug02/perdition/sidebar1.html Fat City (1972) va ser una altra pel·lícula influenciada per New York Movie, ja que el dissenyador de producció Richard Sylbert va utilitzar la pintura, juntament amb Nighthawks, per a l'esquema de colors de la pel·lícula.Theisen, Gordon. Staying Up Much Too Late: Edward Hopper’s Nighthawks and the Dark Side of the American Psyche. St. Martin’s, New York, 2006
Referències
Categoria:Quadres del Museu d'Art Modern de Nova York Categoria:Obres pictòriques del 1939 Categoria:Edward Hopper