La música ucraïnesa abasta elements diversos i múltiples components que es troben a la civilització musical occidental i oriental. També té una singularitat eslava i cristiana molt forta amb elements que es van utilitzar a moltes nacions veïnes.Ukrainian Music Elements, Canadian Institute of Ukrainian Studies, 2001.The artistic tradition of Ukrainian wandering bards, the kobzars (kobza players), bandurysts (bandura players), and lirnyks (lira players) is one of the most distinctive elements of Ukraine's cultural heritage., Canadian Institute of Ukrainian Studies, 2001.
Ucraïna també és un centre musical poc conegut de l'antic Imperi Rus, on hi va haver la primera acadèmia de música professional, que va obrir a mitjans del i va donar lloc a nombrosos músics i compositors primerencs.Ukraine is the rarely acknowledged musical heartland of the former Russian Empire , National Geographic Society, 2012.
La Ucraïna moderna es troba al nord del Mar Negre, antigament la Unió Soviètica. Alguns dels grups ètnics que viuen a Ucraïna tenen les seves pròpies tradicions musicals úniques i alguns han desenvolupat tradicions musicals específiques en associació amb el lloc on viuen.
Música ètnica ucraïnesa tradicional Música ètnica ucraïnesa tradicional, en general Ucraïna es va trobar a la cruïlla d'Àsia i Europa i això es reflecteix a la música en una barreja curiosa de cant melismàtic exòtic amb acords que no sempre s'ajusten a les regles de l'harmonia tradicional d'Europa occidental. La característica general més sorprenent de la música folk ucraïnesa és l'ampli ús de modes o tecles menors que incorporen intervals de segona augmentats. Això indica que el sistema major-menor desenvolupat a la música d'Europa occidental no es va consolidar tant a Ucraïna.
Pel que fa a rítmica, la música rarament utilitza temps complexos, però es troben compassos compostos i la música pot ser extremadament complexa harmònicament.
L'harmonia a tres i fins i tot a quatre parts s'havia desenvolupat i es va donava a les zones estepàries centrals d'Ucraïna, però no era d'ús popular a les regions de muntanya a finals del .
Les cançons rituals mostren la major tendència a la conservació. Sovint són en estil recitatiu, essencialment monòdic, basat en notes en el rang d'una tercera o una quarta. Un exemple d'aquest estil és el tema de la Shchedrivka "Shchedryk" conegut a Occident com "Carol of the Bells". Un gran conjunt de melodies rituals ucraïneses es mouen dins d'una quarta perfecta amb el to central principal com a nota més baixa. Moltes de les melodies rituals de Pasqua conegudes com a Hayivky es troben en aquesta categoria. El sistema de tetracords també la trobem a les cançons de noces i de collita. Les danses populars sovint tenen melodies basades en dos tetracords fusionats. L'escala pentatònica en forma anhemitònica és comuna a les cançons de primavera conegudes com a Vesnianky. Gran part de les melodies de cançons populars ucraïneses es basen en escales idèntiques a les modalitats medievals, però difereixen en l'estructura melòdica. Els modes mixolidi i dòric s'utilitzen més que els modes jònic i eòlic. Aquesta és una característica de la Koliadky paralitúrgica tradicional. Es troba l'interval de segona augmentada, així com l'elevació del quart i setè grau de l'escala. S'empra sovint per a l'expressió melòdica. Aquesta forma melòdica produeix un efecte que es descriu com afegit de tensió o tristesa greu en algunes cançons ucranianes. Aquest fenomen no es troba a les cançons populars russes i es creu que fou introduït o desenvolupat al .
Música vocal i intèrprets d'ètnia ucraïnesa tradicional L'estil de cant de cançons populars ucraïneses es pot dividir en diverses categories estètiques àmplies.
1. Cant solista: principalment cançons rituals que inclouen holosinnya, cantades a les vetlles.
2. Cant solista amb acompanyament instrumental de cantants itinerants professionals coneguts com kobzari o lirnyky. La forma més elevada de desenvolupament d'aquest estil de cant es pot veure en les èpiques populars històriques líriques conegudes com a dumy cantada amb l'acompanyament de la bandura, kobza o lira (lirnyk). Els Dumy es cantaven principalment en el mode dòric.
3. El tercer és un tipus arcaic d'estil vocal modal "a capella" en el qual una frase cantada per un solista és contestada per una frase coral polifònica vertical a 2 o 3 veus/heterofonia/harmonia. La flexió vocal aquí és de caràcter bastant medieval, es noten algunes peculiaritats clarament ucraïneses, com ara quintes i octaves paral·leles i diversos tipus de cadències plagals. Aquest tipus de cançó, antigament dominant, després de 1650 ha cedit la seva hegemonia als nous tipus tonals, però encara es pot trobar en pobles aïllats. Aquest estil és evident en el "Kolyadka" i "Shchedryk".
4. La resta d'estils vocals estan marcats per les influències de la música europea, per la música paralitúrgica de Danylo Tuptalo i el seu cercle a principis del , i més tard per la música clàssica i la cultura urbana.
La música vocal ucraïnesa presenta una gran varietat de formes: monòdica, heterofònica, homofònica, harmònica i polifònica.
Un dels defensors més actius de la música vocal ucraïnesa és Nina Matviyenko, i també grups recents dedicats a la preservació de la polifonia tradicional com "Bozhychi", "Hurtopravci", "Volodar", "Korali" i "Drevo".
Música i intèrprets folklòrics instrumentals d'ètnia tradicional ucraïnesa miniatura|290x290px| Segell postal soviètic que representa instruments musicals tradicionals d'Ucraïna Els instruments tradicionals comuns inclouen: kobza (un tipus de llaüt), bandura, torban (llaüt baix), violí, basolya (un tipus de violoncel de 3 cordes), relia o lira (tipus de viola de roda), tsymbaly (címbal hongarès); sopilka (flauta de conducte), floyara (flauta oberta i de punta), trembita (alpenhorn), pifre, volynka (tipus de gaita); pandereta (buben, un tambor de marc), tulumbas (timbal), resheto (tamborí) i guimbarda / varhan (drymba). Els conjunts instrumentals tradicionals es coneixen com troïstï muzyki (literalment "tres músics" que solen formar el conjunt, per exemple, violí, sopilka i pandereta). Quan s'interpreten melodies de ball, se sol incloure la improvisació.
Els balls tradicionals d'Ucraïna inclouen: Kozak, Kozachok, Tropak, Hopak, Hrechanyky, Kolomyjka i Hutsulka, Metelytsia, Shumka, Arkan, Kateryna (Kadryl) i Chabarashka. Les danses originàries de fora de la regió ètnica ucraïnesa però que també són populars inclouen: polka, mazurka, krakowiak, csárdás, vals, kamarinskaya i barynya. La música instrumental i de ball ucraïnesa també ha influït en la música jueva (Hava Nagulla - Let's rejoyce) i gitana i gran part d'ella es va incloure en el repertori dels músics ambulants de klezmer.
A principis del , Pavlo Humeniuk, de Filadèlfia, es va fer famós a Amèrica del Nord per la seva música de violí.
Música folklòrica vocal-instrumental tradicional i intèrprets miniatura|203x203px| Ostap Veresai acompanyat de la seva dona Kulyna, fou el kobzar ucraïnès més famós del Tot i que bona part de la música de ball instrumental a Ucraïna es pot cantar, existeix un grup de músics folklòrics professionals que canten amb el seu propi acompanyament. Aquests músics ambulants s'anomenaven genèricament kobzari (kobzar – singular), i acompanyaven el seu cant amb el kobza, la bandura, o una lira. Tot i que els seus orígens es remunten a l'antiguitat, el seu repertori i costums es remunten directament al segle XVII en què representen el període dels conflictes entre els cosacs i diversos opressors estrangers. Hi va haver molts cantants cecs que es van convertir en un estereotip a la memòria cultural.
Kobzari
Els kobzari es van organitzar en estructures professionals regionals semblants a un gremi, conegudes com a "Gremi Kobzar".
Durant l'era soviètica gairebé tots els kobzari tradicionals van ser assassinats, la majoria van morir durant les "purgues" de Stalin durant la dècada de 1930. Fins i tot els instruments, el kobza i la bandura, van ser prohibits i confiscats. Una pràctica de l'etnocidi ucraïnès que va continuar després de la caiguda de l'Imperi Rus.
Sota la inspiració del famós bandurista tradicional Heorhiy Tkachenko, Mykola Budnyk va restablir el 1991 a Kíiv un gremi de Kobzar per reviure i fomentar les antigues tradicions kobzar. El gremi reuneix molts cantants-músics a Ucraïna i la diàspora ucraïnesa. Molts dels seus membres no tenen formació reglada al conservatori.
Les cançons i la música més destacables
Marxa dels cosacs
Música instrumental ritual Encara que no es defineix amb precisió com a música, hi ha senyals tocats amb la trembita (un tipus de corn alpí, per significar la mort, el naixement, un matrimoni o un altre esdeveniment significatiu) pels hutsuls a les muntanyes dels Carpats.
Música pseudo-folklòrica Amb l'establiment del règim soviètic a Ucraïna es va instituir una política basada en l'ateisme estatal que va anar creixent gradualment fins a una intolerància a la religió organitzada. La música religiosa no va ser recolzada pel règim i amb el temps va ser purgada de la interpretació. Molts aspectes de la música clàssica també van ser qualificats de burgesos i decadents.
A la dècada de 1920 es va iniciar un moviment de "cançons proletàries", la música dels treballadors. Amb el temps es va notar que aquesta música només servia a les classes treballadores de les ciutats i no tenia en compte el gran percentatge de pagesos ucraïnesos que vivien als pobles. Com a conseqüència, les cançons del poble també es definien com de la classe obrera. Com a resultat d'aquesta reclassificació, el govern soviètic va començar a donar suport a aquesta forma de música. Així, van sorgir diversos conjunts "fakelòrics". Després de la Segona Guerra Mundial es van continuar oferint grans recursos per donar suport a aquest estil de música per tal de desplaçar l'embat de la cultura de masses d'Occident.
Es van crear nombrosos cors populars com el Cor Popular Veriovka dirigit per Hryhoriy Veriovka. Pavlo Virsky va crear un grup de dansa basat en una mescla sintètica de dansa etnogràfica i ballet. Particularment populars van ser les nombroses Capellas Banduristes. Aquestes formes particulars de pseudo-folk que combinen materials etnogràfics en un entorn artístic també s'han fet populars a la diàspora ucraïnesa a Amèrica del Nord.
Música tradicional i bandura A Amèrica del Nord el pseudo-folk o els banduristes "reconstructius" com Zinoviy Shtokalko, Hryhoriy Kytasty, Julian Kytasty, Victor Mishalow i altres, han tingut un paper important en la definició de l'ètnia ucraïnesa al Nou Món, alhora que fusionen material musical tradicional amb noves possibilitats que ofereixen els instruments contemporanis.
Música tradicional de minories ètniques no ucraïneses a Ucraïna De les músiques tradicionals de les minories ètniques no ucraïneses que viuen a Ucraïna, possiblement la més rica i desenvolupada és la de la música jueva (incloent-hi Klezmer, Hazan, cançons populars en llengua yiddish i música de teatre yiddish) que pot traçar la major part dels seus orígens als jueus de la demarcació jueva i al sud-oest d'Ucraïna. S'estima que un terç de la població jueva total d'Europa vivia en territori ètnic ucraïnès a principis del . Per tant, diversos folkloristes jueus de l'Imperi Soviètic i rus van recopilar i documentar la música jueva principalment a Ucraïna, com S. Ansky, Susman Kiselgof, Moisei Beregovsky, Iuli Dmítrievitx Énguel i Sofia Magid. Moltes d'aquestes obres es troben conservades a la Biblioteca Nacional Vernadsky d'Ucraïna.