Pierre Rapsat (Elsene-Brussel·les, 28 de maig del 1948 - Verviers, 21 d'abril del 2002) fou un cantautor belga.«Biographie» Fitxa biogràfica RFI musique, juliol 2002]
La vida Va néixer com Pierre Raepsaet a Elsene, als afores de Brussel·les. Son pare era un flamenc de Dottignies/Dottenijs i sa mare la filla de d'una parella de refugiats asturians. Quan tenia deu anys, la família es va mudar a Verviers, a Valònia, que va esdevenir la seva ciutat d'adopció. Des del 1994 va treballar molt per a promoure la cançó francesa al festival d'estiu Francofolies de Spa a la ciutat balneari de Spa.
Va tenir una carrera irregular. El 2001 va sortir el divuitè i darrere àlbum, Dazibao, considerat com l'apogeu del seu art. El 2002 va sortir un cd doble del seu concert a la prestigiosa sala Circ Reial de Brussel·les, gairebé a la vigília de la seva mort. No va poder veure com el disc assolí el doble platí. esquerra|miniatura|Sepulcre al cementiri d'Ensival El 20 d'abril 2002 va morir amb 53 anys, d'un càncer virulent. La seva tomba és a Ensival, prop de Verviers.
L'art El mestissatge de les cultures catalana, asturiana, flamenca, valona i belga va contribuir a la sensibilitat i la diversitat palesa en la seva poesia. El jove Rapsat era un gran admirador de Jacques Brel, Georges Brassens i els Beatles. Amb el seu grup Laurélie va fer el seu primer disc quan tenia vint anys. Poc després va començar cantar sol per acabar realitzant disset àlbums. El seu primer disc New York va sortir el 1973. El 1976 era vuitè al festival d'Eurovisió amb la cançó Judy & Cie. Per la seva última obra, l'àlbum Dazibao, el 2001 i va obrir-de pas al públic francès, que fins aleshores havia una mica desdenyat el «petit belga».
En aquest àlbum hi ha la cançó «Adeu», inspirada en Catalunya, on estivejava sovint al El Port de la Selva. És una oda d'amor al país en la qual explica a la gent del nord que aquesta paraula «tant suau» vol dir més aviat «a reveure» que no pas el comiat per sempre sobreentès amb el fals amic frances adieu. Va dedicar la cançó «Aurora» a la seva àvia asturiana, que es deia així, i hi canta la seva vida agitada com a resistent i refugiada de la dictadura franquista.
Discografia
Reconeixement Una escola a Stembert i un passeig riberenc del Vesdre a Verviers duen el seu nom.
Referències
Bibliografia Biografia publicada a l'ocasió del desè anniversari de la seva mort.
Categoria:Verviers Categoria:Persones d'Ixelles Categoria:Morts a Valònia Categoria:Morts de càncer a Bèlgica Categoria:Participants d'Eurovisió per Bèlgica Categoria:Músics de la Regió de Brussel·les-Capital