va ser un documentalista, guionista i director de cinema brasiler.
Biografia Nascut a Poções, després d'estudiar dret a la Universitat del Salvador, Sarno es va traslladar a São Paulo on va ser ajudant de Thomaz Farkas. Va debutar com a director l'any 1965 amb Viramundo, produït per Farkas, sobre la migració interna al nord-est del Brasil, que va ser un dels grans temes de la seva carrera documental.
Entre les obres més conegudes de Sarno, la pel·lícula aclamada per la crítica Coronel Delmiro Gouveia (1978), una barreja entre documental i ficció que ha estat qualificada com "l'últim títol realment significatiu del moviment Cinema novo ". L'any 2008 va obtenir el premi a la millor direcció al Festival de Cinema de Brasilia per la pel·lícula Tudo Isto Me Parece Um Sonho, mentre que l'any 2010 la seva pel·lícula O Último Romance de Balzac va ser guardonada amb el Premi Especial del Jurat al Festival de Cinema de Gramado.
Sarno va morir per complicacions de la COVID-19 el 22 de febrer de 2022, a l'edat de 83 anys.
Referències
Categoria:Directors de cinema brasilers Categoria:Guionistes de cinema brasilers Categoria:Morts el 2022 Categoria:Morts a Rio de Janeiro Categoria:Morts de COVID-19 Categoria:Escriptors brasilers del segle XXI Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors de Bahia Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1938