miniatura|Alan Greenspan Alan Greenspan (Nova York, 6 de març de 1926 - Washington DC, 22 de juny de 2026) va ser un economista estatunidenc, que va exercir de president de la Reserva Federal dels Estats Units entre 1987 i 2006.
Especialista en política monetària interna dels Estats Units, la seva gestió de la caiguda d'octubre de 1987 i la inflació durant el seu mandat és reconeguda. Lloant la seva àmplia experiència, els mitjans el van anomenar «l'economista dels economistes», o el «Mestre», en vista de la bogeria dels anys 1990 per la tecnologia, que va fomentar. No obstant això, va ser qüestionat durant la Crisi hipotecària de 2007 per haver permès un fort augment de l'oferta monetària al final del seu mandat, per una política de tipus d'interès molt baixos seguida d'un important ajust dels tipus de referència, i per ignorar les advertències sobre el mercat d'hipoteques subprime de la Junta de la Reserva Federal, inclòs Edward Gramlich.
Biografia Alan Greenspan va créixer a Manhattan, Nova York, al barri de Washington Heights. Fill únic nascut el 1926 en una família jueva, els seus pares es van divorciar poc després del seu naixement. La seva mare el va criar sol, treballant com a venedora en una botiga de mobles. El seu pare era un agent de borsa a Wall Street i va escriure un llibre el 1935, Growth Returns, que li va dedicar.
El 1943, graduant-se a la George Washington High School, va escapar del reclutament militar per raons mèdiques i, posposant l'entrada a la universitat, va passar dos anys com a músic professional a la banda d'Henry Jérôme.
A la tardor de 1945 va ingressar a l'Escola de Negocis, Comptabilitat i Finances de la Universitat de Nova York. Va obtenir la llicenciatura en economia a la primavera de 1948. Durant els seus estudis, va haver de treballar per arribar a fins de mes en diverses activitats, inclosa una a la National Industrial Conference Board. Va obtenir el seu màster en economia el 1950 i va continuar els seus estudis com a estudiant de doctorat a la Universitat de Colúmbia amb Arthur Burns. El 1953 es va incorporar i va fundar l'empresa d'anàlisi i consultoria econòmica Townsend-Greenspan, deixant de banda la seva tesi The Habits of American Households in Matters of Spending and Saving que estava a punt de completar.
El 1967 es va implicar en la vida pública en unir-se a l'equip de campanya de Richard Nixon, el candidat republicà que va esdevenir president dels Estats Units el 1969. Prenent una certa distància del nou govern, no obstant això, va acceptar la presidència del Consell d'Assessors Econòmics (CEA), on va prendre possessió el 8 d'agost de 1974, el dia abans de la renúncia de Richard Nixon arran de l'escàndol Watergate. Va ocupar aquest càrrec fins al final del mandat presidencial de Gerald Ford el 1977, després va tornar a dirigir la seva empresa de consultoria.
El 1977 va defensar la seva tesi a la Universitat de Nova York i va obtenir el seu doctorat en economia.
El 1979 va entrar a l'equip de campanya presidencial de Ronald Reagan, que va esdevenir president el 1981 i va ser reelegit el 1984.
L'11 d'agost de 1987 va ser nomenat 13è president de la Junta de la Reserva Federal dels Estats Units per Ronald Reagan, en substitució de Paul Volcker. Només dos mesos després de la seva arribada al capdavant d'aquesta institució, va haver d'afrontar el crac d'octubre de 1987. Des d'aleshores, els presidents George HW Bush, republicà, i Bill Clinton, demòcrata el van confirmar en el seu càrrec. El 2004, George W. Bush el va tornar a nomenar per exercir l'últim mandat. L'11 de febrer de 2006 va renunciar al càrrec en favor de Ben Bernanke.
Durant el seu mandat a la Reserva Federal, va ajudar a popularitzar la regla Greenspan-Guidotti, que pren el seu nom.
El 1999 va derogar la Llei Glass-Steagall, amb Robert Rubin i Larry Summers, que mantenia la separació entre els oficis del banc de dipòsit i el banc d'inversió. Va promoure el comerç sense venda i els derivats que van accelerar la crisi financera global del 2007-2012.
Va ser amic d'Ayn Rand i es definia com a republicà llibertari. Milton Friedman, pare del monetarisme, el considerava el millor governador de la Fed. Va ser comandant de la Legió d'Honor. Va estar casat amb la reportera de la NBC Andrea Mitchell des de 1997 fins a la seva mort. També va ser membre del Bohemian Club i va participar en la Conferència Bilderberg de 2002.
Després de la crisi de les hipoteques subprime, i haver d'explicar-se al Congrés el 23 d'octubre de 2008, va reconèixer públicament que el seu sistema de fer del lliure mercat és la millor manera d'organitzar l'economia. retranscription de l'échange , pbs, 23 octubre 2008 Greenspan també afirma haver estat superat per les tecnologies d'automatització dels mercats financers.
Va ser assessor de Pacific Investment Management Company (Pimco, controlada per Allianz), un dels principals creditors privats dels Estats Units d'Amèrica.
Va morir a casa seva el 22 de juny de 2026.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia Categoria:Alumnes de la Juilliard School Categoria:Alumnes de la Universitat de Nova York Categoria:Alumnes de la Stern School of Business Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Doctors honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Hofstra Categoria:Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Membres del Partit Republicà dels Estats Units Categoria:Economistes novaiorquesos Categoria:Polítics novaiorquesos Categoria:Sistema de la Reserva Federal dels Estats Units Categoria:Centenaris estatunidencs Categoria:Jueus estatunidencs Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Polítics estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX