El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, progressista i d'esquerres. El partit va refundar-se al VIII Congrés el juny de 2021, adoptant la denominació Més, també coneguda com Més-Compromís.
En el moment de la seua refundació, amb més de 722 regidors i una huitantena d'alcaldies, era la tercera força política valenciana. A més, comptava amb 7 representants a les Corts Valencianes d'un total de 17 de la Coalició Compromís, 7 representants a les diputacions provincials de Castelló (2), Alacant (1) i València (4), i 1 diputat al Congrés dels Diputats.
Ideologia miniatura|Enric Morera, actual president del BLOC i de les Corts Valencianes.
Segons els seus estatuts es definí com a força unitària del nacionalisme valencià progressista d'esquerres.
Durant la dècada dels 2000 es considerà que el partit s'adscrigué a l'anomenada "tercera via" del nacionalisme valencià,La polèmica identitat dels valencians: a propòsit de les reformes dels Estatuts d'Autonomia , de Joaquín Martín Cubas, Universitat de València. WP núm. 258 (2007, Barcelona) reivindicant un major protagonisme del poble valencià en l'àmbit espanyol i en una "Europa dels pobles unida, confederal, democràtica i plural". Advocaren per avançar cap a les màximes cotes de participació ciutadana i el desenvolupament sostenible i solidari de l'economia i la societat.
Respecte del pes del País Valencià a Espanya, consideraren que els successius governs autonòmics l'havien convertit en una "comunitat perifèrica", amb un "paper secundari, menor del que ens correspon i necessitem", perseguint una reforma de l'estat per corregir aquesta situació que inclouria la redacció d'una "Constitució Valenciana", així com una reordenació territorial en comarques i la plena "normalització cultural i lingüística".
Arran de la refundació de l'antiga Unitat del Poble Valencià, es va renunciar obertament als Països Catalans,Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià , Pere Arberola i Garcia encara que es mostrà favorable a una possible associació política amb aquells territoris amb què el País Valencià compartix llengua i cultura. El 2021, i amb la creació de Més - Compromís, es va simplificar la ponència eliminant aquestos propòsits sense referències concretes.
Corrents interns El partit acceptà els corrents interns, sent un d'estos el corrent intern Bloc i País.
Bloc i País es constituí en congrés fundacional el 2017 amb 250 adherits i amb una representació que supera el 3% de la militància total del partit, que pretenia enfortir la part nacionalista del BLOC. Després de diverses reunions a Torrent i Xilxes, i finalment fent un Congrés de creació a Guardamar de la Safor 160 militants van aprovar crear el corrent intern amb diversos càrrecs destacats com la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, l'alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, o el primer edil de Pedreguer, Sergi Ferrús, aquesta facció està formada majoritàriament per militants de base que reivindiquen «la supressió de la barrera electoral del 5%», més democràcia interna i remarcar el nacionalisme de la formació contra estratègies com ara «el valencianisme de comboi». En l'actualitat el corrent supera els 250 adherits sent el corrent més gran que ha existit mai al BLOC.
Relacions amb altres forces polítiques Esquerra Republicana de Catalunya va reclamar el 2004 impulsar "de manera conjunta i simultània" l'objectiu de treballar per un Estat propi en "el conjunt dels Països Catalans, activant la reivindicació sobiranista a les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord", proposta que va ser criticada pel BLOC.
Així mateix, ERC va vetar al BNV (i al Partit Socialista de Mallorca) en el si de l'Aliança Lliure Europea,Carta en premsa d'un membre del Consell Nacional del BLOC del dia 6 d'abril del 2009ERC manté el veto al BNV en la internacional nacionalista noticia a Vilaweb del 27 de març de 2004 el grup del parlament europeu referent dels partits nacionalistes i autonomistes europeus, al·legant els republicans que ells són "l'únic representant de la nació catalana"Comunicat d'ERPV confirmant el veto d'ERC al BLOC en Racó Català, 30 març 2004 al grup i mantenint com a únic interlocutor a la seua federació valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià.Partits nacionalistes europeus faran una candidatura única per a les eleccions europees en Racó Català, 17 de març de 2004 Per aquest motiu, tant BNV com PSM es van presentat a les eleccions europees conjuntament amb Convergència i Unió o el Bloque Nacionalista Galego en més d'una ocasió.
Tanmateix, això no va ser impediment perquè durant el breu període en el qual Enric Morera va ser eurodiputat, en 2004, este formara part del grup parlamentari europeu dels Verds/Aliança Lliure Europea.
Finalment, en abril de 2013 el BNV va ser admés com a membre de l'Aliança Lliure Europea en qualitat d'observador.El Bloc s'incorpora a l'Aliança Lliure Europea notícia a Vilaweb del 12 d'abril de 2013
Història El projecte del Bloc Nacionalista Valencià naix amb la coalició electoral Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista de les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, formada per Unitat del Poble Valencià, el Partit Valencià Nacionalista, Nacionalistes d'Alcoi, el Bloc Progressista de Monòver i Grau Unit de Castelló. El Bloc Nacionalista Valencià naix el 9 de setembre de 1997 quan s'aprovà la seua Declaració Política Constitutiva, i s'inscrigué al registre de partits polítics el 12 de maig de 1998Ministeri de l'Interior. Registre de partits polítics com a federació de partits. Es convertí en partit en el seu Congrés Constituent, celebrat l'any 2000. Un últim partit, Esquerra Valenciana s'integrà (i s'autodissolgué) dins el BNV al març de 2007.
Després del Congrés Constituent, el BNV va celebrar diversos congressos nacionals: el 2n, l'any 2002; el 3r, l'any 2003; el 4t, l'any 2006; el 5é, l'any 2009; el 6è, 2012; el 7è, 2016: i el 8è, de refundació, el 2021.
Eleccions a les Corts Valencianes i municipals de 1999 i 2003 A les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999, com a coalició i juntament amb Els Verds i Valencians pel canvi, va obtenir més de 102.000 vots, la qual cosa suposà un 4,6% dels vots vàlids emesos, un màxim històric per al valencianisme polític. Tot i això no va obtindre representació, ja que la Llei Electoral Valenciana exigeix un 5% de vot al conjunt del País Valencià per entrar a les Corts.
Tanmateix, la lectura dels resultats al si de l'organització va ser positiva, ja que els resultats els deixaven ben a prop d'obtenir representació parlamentària, amb un nivell de vot que era quasi el doble del que obtenia la Unitat del Poble Valencià en solitari.
A les eleccions generals del 2000, es va presentar en coalició amb Valencians pel canvi, presentant a Joan Francesc Mira com a candidat al Congrés i a Ferran Torrent al Senat. La candidatura va rebre el suport de Ramon Lapiedra. Tot i no obtindre representació, els resultats obtinguts van ser els millors de la formació fins a les eleccions generals de 2011, quan Joan Baldoví seria elegit diputat ja dins de Coalició Compromís. Es van més que duplicar vots respecte a 1996, i a la circumscripció electoral de València, on majors opcions hi havia d'obtenir representació, l'augment fou major.
L'any 2000 se celebra el congrés fundacional del BNV. En ell, el BNV es declara hereu del valencianisme d'arrel fusteriana, però també del valencianisme de pre-guerra, i es pren com a model la coalició GalEusCa i més concretament el Bloque Nacionalista Galego. S'assumeix el valencianisme com un dels tres eixos del programa de la formació, junt al progressisme i la democràcia. Així mateix, es manté una porta oberta a la suma d'altres col·lectius o individualitats nacionalistes valencianes, reivindicant l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normativitzador del valencià i demanant el seu impuls. En matèria simbòlica, es va reconèixer el món de les festes i tradicions del País Valencià com a àmbit de preservació de la cultura, i es va demanar reconeixement al Penó de la Conquesta com a símbol del País Valencià, si bé es considerà la Senyera Coronada Valenciana com a bandera del País Valencià. A diferència dels congressos d'Unitat del Poble Valencià, la senyera quadribarrada no va estar present a l'escenari del congrés. Des del partit Esquerra Valenciana i alguns sectors de la Ribera Alta i l'Horta Nord es van defensar algunes esmenes ideològicament més properes a l'antiga Unitat del Poble Valencià, que no van prosperar. Encara que en el congrés es mantingueren els líders de la UPV i el PVN, Pere Mayor i Pepa Chesa ens els dos primers llocs de responsabilitat, paral·lelament es va produir una renovació generacional en moltes secretaries.
miniatura|esquerra|Logotip de la Coalició BLOC-Esquerra Verda, l'any 2003.
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003, ja com a partit i en coalició amb Esquerra Verda - IPV i altres 9 formacions d'àmbit municipal,El Bloc incorpora a su coalición a nueve formaciones de carácter local , El País, 09-04-2003 va obtenir més de 114.000 vots, tot situant-se al 4,8%, aconseguint novament un màxim històric per al valencianisme polític. Tanmateix, com que la barrera electoral valenciana per obtindre representació se situa en un 5%, no va obtenir representació a les Corts Valencianes per un 0,2% de vot de diferència. D'altra banda, a les Eleccions municipals celebrades el mateix dia de 2003, va obtenir un 5,8% dels vots, prop de 140.000 vots i representació municipal en 122 municipis al País Valencià amb 298 regidors i regidores, 1 diputat a la Diputació de Castelló i en començar el període corporatiu 2003-07 va obtenir 17 alcaldies.
Com a conseqüència de no haver obtingut representació parlamentària a les Eleccions a les Corts Valencianes, es va convocar un Congrés Extraordinari a final de setembre de 2003. En aquest Congrés Extraordinari es va produir una important renovació en la direcció i una revisió de la línia política, i el líder històric Pere Mayor, que havia estat Secretari General de la Unitat del Poble Valencià i posteriorment president del BLOC, va ser substituït per un nou Secretari General, Enric Morera.
Eleccions generals espanyoles de 2004 A les eleccions generals espanyoles de 2004 es van presentar a les eleccions al Congrés dels Diputats, novament formant coalició amb Esquerra Verda i obtenint 40.769 vots (1,53%), esdevenint la quarta força política, darrere de PP (17 diputats, 46,8%), PSOE (14 diputats, 42,5%) i l'Entesa (1 diputat, 4,65%).
Eleccions al Parlament Europeu de 2004 miniatura|Enric Morera, president del BNV. A les Eleccions al Parlament Europeu de 2004 es va presentar formant part de la coalició GalEusCa-Pobles d'Europa, junt amb Convergència i Unió (CiU), Euzko Alderdi Jeltzalea – Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB), el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i el Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista (Illes Balears) (PSM-EN). Galeusca va obtindre 19.627 vots (1,12%) al País Valencià.
Eleccions a les Corts Valencianes i municipals de 2007 Després dels resultats de 2003, on el BLOC queda fora de les Corts Valencianes per un marge de vots del 0,2%, es va produir la creació d'un corrent intern, el Bloc d'Esquerres i Sobiranista, que tenia per objectiu ampliar l'espai d'actuació del BLOC al voltant d'altres formacions d'esquerres, fet que va provocar un acostament amb Esquerra i País, corrent intern d'Esquerra Unida del País Valencià coordinat per Pasqual Mollà. La percepció que tant BLOC com EUPV podrien quedar fora de les Corts si no pactaven van propiciar la creació de la coalició Compromís pel País Valencià, coalició que va tindre contestació interna als dos partits, en el cas del BLOC perquè allunyava a la formació de l'estratègia transversal que havia mantingut des de la seua creació a la darreria dels anys 1990.