Les eleccions presidencials franceses de 2022 es van celebrar els diumenges 10 d'abril en primera volta i 24 d'abril en segona volta, per a elegir el president de la República Francesa (que a la vegada ocupa el càrrec de copríncep francès d'Andorra) per a un mandat de cinc anys.
Antecedents Emmanuel Macron i Marine Le Pen van ser els candidats que van passar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2017, en no aconseguir cap dels dos la majoria absoluta en la primera votació. Emmanuel Macron fou elegit President de la República Francesa el 7 de maig de 2017 després de guanyar en la segona volta.
Sistema electoral El president de la República Francesa s'elegeix per sufragi universal directe, per a un mandat de cinc anys, mitjançant l'escrutini uninominal majoritari amb segona volta.Article 6 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
Si no hi ha cap candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots en la primera volta, se celebra una segona volta 14 dies després en què només es poden presentar els dos candidats que han obtingut més vots en la primera volta.Article 7 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
Cada candidat ha de complir les condicions següents: Tenir la nacionalitat francesa i no estar privat dels seus drets civils pel que fa a l'eligibilitat Tenir un mínim de 18 anys Estar inscrit en una llista electoral Haver redactat una declaració de situació patrimonial Tenir un compte bancari de campanya Recollir 500 avals de diputats o d'electes locals, que han de venir de, com a mínim, 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar.
Candidats Candidati partit polític Càrrecs polítics Eslògan de campanya DetallsNathalie Arthaud Lluita Obrera80pxPortaveu de Lluita Obrera(des del 2008) Le camp des travailleurs(La veu dels treballadors)Havia estat candidata per Lluita Obrera a les presidencials del 2012 i del 2017. Va anunciar la candidatura el 16 de setembre del 2021.Fabien Roussel Partit Comunista Francès80px Secretari nacional delPartit Comunista Francès(des del 2018)Diputat del Nord(des del 2017) La France des jours heureux(La França dels dies feliços)Anuncià la candidatura el novembre del 2020 i aconseguí el suport dels militants del partit en una consulta interna el maig del 2021.Emmanuel Macron La República en Marxa80pxPresident de la República Francesa(des del 2017) Avec vous(Amb vosaltres)i desprésNous tous(Tots nosaltres)Fou ministre d'Economia, d'Indústria i d'Economia Digital durant la presidència de François Hollande. Fou elegit president de la República el 2017 i confirmà la candidatura a la reelecció el 3 de març del 2022.Jean Lassalle Résistons80pxPresident de Résistons(des del 2016)Diputat dels Pirineus Atlàntics(des del 2002) La France authentique(La França autèntica)Membre del Moviment Demòcrata, abandonà el partit el 2016 i es presentà a les presidencials del 2017.Marine Le Pen Reagrupament Nacional80px Diputada del Pas de Calais(des del 2017)Consellera departamentaldel Pas de Calais(des del 2021) La France qu'on M(La França que estimem)i desprésFemme d'État(Dona d'estat)Fou candidata en les presidencials del 2012 i del 2017. Anuncià la candidatura el gener del 2020.Éric Zemmour Reconquesta 80px President de Reconquesta(des del 2021) Impossible n'est pas français(Impossible no és francès)i desprésPour que la France reste la France(Perquè França continuï sent França)Periodista i escriptor, anuncià la candidatura el novembre del 2021. Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa 80pxDiputat de les Boques del Roine(des del 2017) Un autre monde est possible(Un altre món és possible)Ja es presentà a les presidencials del 2012 i del 2017.Anne Hidalgo Partit Socialista80pxVicepresidenta de laMetròpoli del Gran París(des del 2016)Alcaldessa de París(des del 2014) Ensemble changeons d'avenir(Junts canviem el futur)Anuncià la candidatura el setembre del 2021.Yannick Jadot Europa Ecologia-Els Verds80pxDiputat europeu(des del 2009) Changeons !(Canviem!)i desprésFaire face(Encarem-ho)Guanyà les primàries del partit el setembre del 2021.Valérie Pécresse Els Republicans 80px Presidenta de Soyons libres(des del 2017)Presidenta del Consell Regional de l'Illa de França(des del 2015) Le courage de faire(El coratge de fer) Fou ministra d'Ensenyament Superior i ministra del Pressupost durant la presidència de Nicolas Sarkozy. Anuncià la candidatura el juliol del 2021.Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista80pxConseller municipal de Bordeus(des del 2020) L'urgence anticapitaliste(L'emergència anticapitalista)Havia estat sindicalista a la fàbrica Ford de Bordeus. Ja fou candidat en les presidencials del 2012 i del 2017.Nicolas Dupont-Aignan Debout la France80pxPresident de Debout la France(des del 2008)Diputat de l'Essonne(des del 1997) Sauvons la France ! https://2022nda.fr/nicolas-dupont-aignan-devoile-son-slogan-sauvons-la-france/ (Salvem França!)i desprésChoisir la liberté(Triar la llibertat)Es presentà a les presidencials del 2012 i del 2017.
Resultats CandidatsPartitPrimera voltaSegona voltaVotsPercentatgeVotsPercentatgeEmmanuel MacronLa República en Marxa9.783.05827,8518,768,63958,55Marine Le PenReagrupament Nacional8.133.82823,1513.288.68641,45Jean-Luc MélenchonFrança Insubmisa7.712.52021,95Éric ZemmourReconquesta2.485.2267,07Valérie PécresseEls Republicans1.679.0014,78Yannick JadotEuropa Ecologia-Els Verds1.627.8534,63Jean LassalleResistir1.101.3873,13Fabien RousselPartit Comunista Francès802.4222,28Nicolas Dupont-AignanDebout la France725.1762,06Anne HidalgoPartit Socialista616.4781,74Philippe PoutouNou Partit Anticapitalista268.9040,76Nathalie ArthaudLluita Obrera197.0940,56 Total35.923.70710035.096.478100 Vots vàlids35.923.70797,8235.096.47891,40 Vots en blanc543.6091,512.233.9046,35 Vots nuls247.1510,67805.2492,25 Participació35.132.94773,6932.057.32571,99 Abstenció12.824.16926,3113.656.10928,01 Votants registrats48.747.87610048.752.339100Resultats de la primera volta · segona volta
Conseqüències Emmanuel Macron, de La República en Marxa, derrotà Marine Le Pen, del Reagrupament Nacional, a la segona volta i fou reelegit president.
Referències
Categoria:Eleccions presidencials franceses França