Guido Morpurgo-Tagliabue (Milà, 9 gener 1907 – 29 març 1997) va ser un filòsof, crític literari i acadèmic italià, que va treballar diversos camps relacionats amb l'estètica.
Biografia Nascut de pare desconegut i de la jove Giovanna Tagliabue, que més tard es va casar amb el madur advocat, conseller i filàntrop Gerolamo Morpurgo (1847-1920), es va formar a la Universitat de Milà, llicenciant-se en Filosofia. Després de diverses col·laboracions amb revistes com a crític literari i teatral, ell mateix es va ocupar de la filosofia a partir de dos assaigs de postguerra, Les estructures del transcendental i El concepte d'estil (tots dos publicats el 1951), que li van donar la plaça de professor d'estètica a la Universitat de Milà, on va ensenyar fins al 1961. Després va ocupar la càtedra de Filosofia teòrica a la Universitat de Trieste (de 1964 a 1982).
Anteriorment havia col·laborat, entre 1931 i 1938, a la revista Il Convegno, però també va escriure a La Lettura i La Rassegna d'Italia, i més recentment a la Rivista critica di storia della filosofia, Rivista di filosofia, Belfagor, Giornale critico della filosofia italiana, Rivista di estetica, Il pensiero, Aretusa, Lingua e stile, Studi di estetica, Studi tedeschi, etcètera.
Va tractar la germanística, l'epistemologia o gnoseologia, la semàntica, l'estètica i la poètica mitjançant nombrosos assaigs fenomenològics.
Estil i Obra De la mateixa manera que per a Adelchi Baratono i Antonio Banfi, l'anàlisi de l'estètica i de les opcions poètiques i estilístiques dels artistes de Morpurgo-Tagliabue difereix de la impostació de Benedetto Croce i, després, de la de Guido Calogero, per avançar cap a l'aspecte pràctic, influït també per l'existencialisme positiu de Nicola Abbagnano. El fer art, per a Morpurgo-Tagliabue, no es pot reduir al mer coneixement, i està fortament lligat a la tècnica, entesa també com a gest manual i mecànic, i a l'estil, entès com la relació entre els elements formals i de contingut de l'obra, que és on es troba, també, la unitat en la relació entre percepció i imaginació.
El 1960 va reprendre els seus estudis i els va ordenar a L'esthétique contemporaine, publicat en francès i traduït a diverses llengües. Aquí organitza les teories d'artista i les doctrines estètiques no tant en el sentit cronològic, sinó per tipus: estètica vitalista, psicològica, formalista, fenomenològica, etc.
A Lingüística i estilística d'Aristòtil (1967) i Demetrio, dello stile (1980) tracta de la retòrica i l'estilística antigues. Aristotelismo e Barocco (1954) i Il Barocco e noi (1986) (després reunits a Anatomia del Barocco, 1987) investiguen el Barroc (artístic i literari). També ha tractat l'estètica del segle XVIII, els escrits precrítics de Kant, la polèmica Nietzsche - Wagner, Goethe, Musil, Roth, Kafka, etc.
Va ser crític amb la protesta estudiantil de 1968, però no va evitar l'enfrontament amb el moviment. Una greu malaltia el va privar de l'ús de la veu, però va continuar donant conferències amb l'ajuda d'un sintetitzador de veu.
Va, morir sense fills ni sense haver-se casat mai, als 90 anys el 1997.
En memòria seva, la seva germana Ernesta va obrir una fundació i un premi d'estudis de filosofia a Trieste.Crf. la pagina sul sito dell'Università di Trieste.
Obres principals Els processos i l'epistemologia de Galileu, Milà: F.lli Bocca, 1947; Milà: Ed. De Comunità, 1963; Roma: Armando, 1981 El concepte d'estil. Assaig d'una fenomenologia de l'art, Milà: F.lli Bocca, 1951 Les estructures del transcendental. Petita enquesta sobre el pensament crític, dialèctic, existencial, Milà: F.lli Bocca, 1951 De los románticos a nosotros, Milà: Marzorati, 1953 Aristotelisme i barroc, Milà: F.lli Bocca, 1955 L'estètica contemporània. Una enquête, Milà: Marzorati, 1960 El concepte de "gust" a la Itàlia del segle XVIII, Florència: La Nuova Italia, 1962 Lingüística i estilística d'Aristòtil, Roma: Ed. Dell'Ateneo, 1967 Fenomenologia dels judicis de valor, Trieste: Institut de Filosofia, 1973 La semàntica i els seus problemes, Trieste: Institut de Filosofia, 1974 Demetrio, dello stile, Roma: Ed. Dell'Ateneo, 1980 La neurosi austríaca. Assajos sobre la novel·la, Casale Monferrato: Marietti, 1983 Nietzsche vs Wagner, Pordenone: Studio Tesi, 1984 Geologia literària, Milà: Garzanti, 1986 Anatomia del Barroc, Palerm: Aesthetica, 1987 Goethe i la novel·la, Torí: Einaudi, 1991 Taste in eighteenth-century aesthetics, editat per Luigi Russo i Giuseppe Sertoli, Palerm: Centre Internacional d'Estètica, 2002
Introduccions i prefacis Herbert Read, Art i alienació. El paper de l'artista en la societat, Milà: Marzorati, 1975 Immanuel Kant, Els somnis d'un visionari explicats amb els somnis de la metafísica, Milà: Rizzoli, 1982 Immanuel Kant, Observacions sobre el sentiment de la bellesa i el sublim, Milà: Rizzoli, 1989 Charles-Louis Montesquieu, Sobre el gust, Gènova: Marietti, 1990
Nota
Bibliografia Número especial de "Exercicis filosòfics", n. 4, 1998. Luigi Russo (editat per), Guido Morpurgo-Tagliabue i l'estètica del segle XVIII, a " Aesthetica Pre-Print", 67 , abril de 2003. Paolo D'Angelo, « MORPURGO-TAGLIABUE, Guido », al Diccionari biogràfic dels italians, vol. 77, Roma, Institut de l'Enciclopèdia Italiana, 2012.
Enllaços externs
Morpurgo Tagliabue, retrat d'un geni políticament incorrecte obituary de Claudio Magris, Corriere della Sera, 4 d'abril de 1997, pàg. 33, Arxiu històric.
Categoria:Alumnes de la Universitat de Milà Categoria:Filòsofs milanesos Categoria:Morts a Milà Categoria:Crítics literaris italians Categoria:Acadèmics Categoria:Escriptors milanesos Categoria:Morts el 1997 Categoria:Assagistes italians del segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907