miniatura|410x410px| Aquest mapa del BLM de 1988 mostra els principals meridians i línies de base utilitzats per a la demarcació d'estats (acolorits) que segueix el PLSS. El Sistema de Demarcació del Territori Públic (en anglès, Public Land Survey System, PLSS) també anomenada Malla de Jefferson per ser proposada inicialment per Thomas Jefferson, és el mètode de demarcació territorial o agrimensura desenvolupat i utilitzat als Estats Units per definir, distribuir i repartir la propietat del terreny per a la seva venda i assentament. També és conegut als Estats Units com el Rectangular Survey System (Sistema Agrimensor Rectangular).
Va ser creat per l'Ordenança de Terres de 1785 per topografiar i avaluar les terres cedides als Estats Units pel Tractat de París el 1783, després del final de la Revolució Americana. Començant el mateix 1785 amb els Set Ranges a l'actual Ohio, el PLSS s'ha utilitzat com a mètode agrimensor principal als Estats Units des de llavors. Després de l'aprovació de l'Ordenança del Nord-oest el 1787, l'Agrimensor General dels EUA va començar a definir les terres al Territori del Nord-oest. L'Agrimensor General es va fusionar més tard amb l'Oficina General de Terres, que més tard es va convertir en part de l'Oficina de Gestió de Terres (Bureau of Land Management-BLM) dels EUA. Avui dia el BLM controla la definició de fites i de límits territorials, així com la venda i la liquidació de terres adquirides pels Estats Units.
Història miniatura|263x263px| Mapa de creixement territorial, 1775 miniatura|200x200px| Territori del nord-oest, 1787. miniatura|267x267px| Monument que marca la fita inicial de referència del PLSS Proposat originalment per Thomas Jefferson per crear una nació de "agricultors autosuficients", el PLSS va començar poc després de la Guerra d'Independència dels Estats Units, quan el govern federal es va fer responsable de grans extensions de terra a l'oest dels tretze estats originals. El govern volia tant repartir terres als soldats de la guerra per recompensar els seus serveis, com vendre terres com una forma de recaptar diners per a la nació. Abans que això pogués succeir, calia fer un reconeixement del terreny i agrimensurar-lo.
Abans que s'adoptés l'Ordenança de la Terra de 1785, les propietats a les colònies es definien mitjançant el sistema britànic demetes and bounds, on els límits de la propietat estaven definits per la geografia i la topografia locals, com passava a la resta d'Europa, on com a Catalunya, encara és habitual trobar-hi descripcions del tipus: “Des la riba del torrent a vint passes del mas, fins al roure de can Mates…”
Però confiar en la topografia natural per definir la propietat del territori té els seus defectes. Els arbres moren i els rius canvien de curs. A més, Thomas Jefferson, que es convertiria en el tercer president dels Estats Units dues dècades més tard, es va adonar que aquest enfocament no serveix en grans extensions. Així que va proposar el sistema de graella. No només era més fàcil i lògic, sinó que permetia al govern parcel·lar i vendre terres als inversors sense que realment fos necessari visitar el lloc.
La idea de Jefferson es va adoptar l'any 1785, i dos-cents anys més tard encara l'està utilitzant el govern federal per estudiar la terra. L'Ordenança del sòl de 1785 que se'n va derivar marca l'inici del Sistema Públic d'Agrimensura. El Congrés de la Confederació estava profundament endeutat després de la Declaració d'Independència. Amb poc poder fiscal, el govern federal va decidir utilitzar la venda dels Territoris Occidentals per pagar el deute de guerra. El PLSS s'ha ampliat i modificat lleugerament mitjançant Cartes d'instrucció i Manuals d'instrucció, emesos per l'Oficina General de Terres i l'Oficina de Gestió de Terres i continua en ús a la majoria dels estats a l'oest de Pennsilvània, al sud de Florida, Alabama i Mississipi, a l'oest fins a l'oceà Pacífic i al nord a l'Àrtida a Alaska.
Orígens Les colònies originals (incloent els seus derivats Maine, Vermont, Tennessee, Kentucky i West Virginia) van continuar el sistema britànic de metes and bounds després de la independència. Aquest sistema descriu les línies de propietat basades en marcadors locals i límits dibuixats per humans, sovint basats en la topografia.
Particularment a Nova Anglaterra, aquest sistema es va complementar amb parcel·les urbanes. El sistema de metes and bounds es va utilitzar per descriure una ciutat de forma generalment rectangular, de costat. Dins d'aquest límit, es va mantenir un plànol o planxa que mostrava tots els lots o propietats individuals.
En el Tractat de París de 1783 que reconeixia els Estats Units, Gran Bretanya també va reconèixer els drets nord-americans a la terra al sud dels Grans Llacs i a l'oest del riu Mississipi. El Congrés Continental va aprovar l'ordenança de terres de 1785 i després l'ordenança del nord-oest el 1787 per controlar l'enquesta, venda i assentament de les noves terres. Les 13 colònies originals van donar les seves terres occidentals a la nova unió, amb el propòsit de donar terres a nous estats. Aquests inclouen les terres que van formar el Territori del Nord-oest, Kentucky, Tennessee, Alabama i Mississipi. L'estat que més va cedir va ser Virgínia, l'àrea original del qual incloïa la major part del Territori del Nord-oest i Kentucky. Part de les terres occidentals van ser reclamades per més d'un estat, especialment al nord-oest, on parts van ser reclamades per Virgínia, Pennsilvània i Connecticut, els tres dels quals havien reclamat terres fins a l'oceà Pacífic.
Aplicació Les primeres campanyes sota el nou sistema rectangular van ser a l'est d'Ohio en una zona anomenada Seven Ranges. El punt d'inici de l'Enquesta de terres públiques dels EUA es troba en un punt de la frontera entre Ohio i Pennsilvània entre East Liverpool, Ohio i Ohioville, Pennsilvània, actualment dins de propietat privada. Un marcador històric nacional que commemora el lloc es troba al costat d'una carretera estatal, exactament al nord de la punta.
Ohio va ser agrimensurat en diverses subdivisions principals, descrites col·lectivament com les Ohio Lands, cadascuna amb el seu propi meridià i línia de base. La topografia primerenca, especialment a Ohio, es va realitzar amb més rapidesa que cura, amb el resultat que molts dels municipis i seccions més antics varien considerablement respecte de la seva forma i àrea prescrites al disseny global de la malla.
A mesura que s'avançava cap a l'oest, la precisió va esdevenir més important que la venda ràpida, i el sistema es va simplificar establint una línia principal nord-sud (meridià principal) i una línia est-oest (base) que controlen les descripcions d'un o més estats sencers. Per exemple, el meridià de Willamette serveix tant a Oregon com a Washington. Les línies de comtat segueixen sovint les línies de la malla jeffersoniana, de manera que hi ha molts comtats rectangulars al Midwest i l'Oest americans.
Regions que no formen part del PLSS El sistema s'utilitza d'una manera o una altra a la majoria del país, però grans parts utilitzen altres sistemes. El territori sota la jurisdicció de les Tretze Colònies en el moment de la independència no va adoptar el PLSS, a excepció de la zona que esdevingué el Territori del Nord-oest i alguns dels estats del sud. Aquest territori comprèn Geòrgia, Connecticut, Delaware, Kentucky, Maine, Maryland, Massachusetts, Nou Hampshire, Nova Jersey, Nova York, Carolina del Nord, Pennsilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee, Vermont, Virgínia i Virgínia de l'Oest. Les antigues terres cherokee a Geòrgia utilitzen el terme «secció» (Section) com a designació de la terra, però no defineixen la mateixa àrea que la secció utilitzada pel PLSS. Maine utilitza una variant del sistema a parts encara indefinides de l'estat. Parts de Texas, l'oest de Nova York, el nord-oest de Pennsilvània, l'oest de Geòrgia, l'oest de Kentucky, l'oest de Tennessee i el nord de Maine utilitzen sistemes estatals de definició de propietats similars al PLSS.Whyte, William, 1987. "Our American Land: 1987 Yearbook of Agriculture," 46-47
Altres excepcions importants del PLSS són: Califòrnia, abans de convertir-se en Estat de la Unió el 1850, només va ser topografiada de manera grollera amb els límits de les concessions de terres espanyoles i mexicanes, els anomenats ranchos. Des de ser estat el PLSS es va utilitzar per transaccionar terres governamentals. Geòrgia va topografiar les terres centrals i occidentals restants en una quadrícula de terrenys. La majoria van ser agrimensurades entre 1819 i 1821 immediatament després de la cessió de totes les antigues terres espanyoles als EUA. Hawaii va adoptar un sistema basat en el sistema natiu del Regne de Hawaii vigent en el moment de l'annexió. Louisiana reconeix les primeres descripcions franceses i espanyoles anomenades arpents, particularment a la part sud de l'estat, així com les descripcions del PLSS. Alabama reconeix les divisions territorials de l'època espanyola, especialment prop de la costa. Nou Mèxic utilitza el PLSS, però té diverses àrees que conserven els límits originals del domini espanyol i mexicà. Aquestes prenen la forma de cessions de terres similars a les zones de Texas i Califòrnia. Com una extensió, hi ha algunes concessions de terres mexicanes basades a Nou Mèxic al centre sud de Colorado. El districte militar de Virgínia d'Ohio es va agrimensurar mitjançant el sistema de metes and bounds. Les zones del nord d'Ohio (la reserva occidental de Connecticut i el districte militar dels Estats Units) van ser topografiades amb un altre estàndard, de vegades anomenat municipis de l'Agrimensor del Congrés, que són cinc milles (8 km) a cada costat en lloc de l'estàndard de sis milles implementat pel PLSS. Per tant, hi ha 25 trams per municipi, en lloc de 36. Texas té un híbrid del seu propi sistema inicial, basat en les concessions de terres espanyoles, i una variació del PLSS. Wisconsin tenia un assentament francès abans del PLSS a les zones de Green Bay i Prairie du Chien. Tots dos tenen petites quantitats de parcel·les franceses típicament llargues i estretes (“long lots”) al llarg d'algun front aquàtic. Michigan tenia un assentament francès abans del PLSS al llarg dels rius Detroit i St. Clair, i prop de Sault Ste. Marie, Marquette i Ypsilanti. Tots aquests són exemples dels "long lots" francesos. Parts de Washington, Oregon, Idaho i Wyoming es van definir com a «Reclamacions de Terres de Donació». Algunes es van establir abans del meridià de Willamette, i els establerts després sovint estaven mal agrimensurats i no es corresponien amb el PLSS.
Disseny i execució de la Malla jeffersoniana miniatura|400x400px| Il·lustració del sistema de l'Atles Nacional
Termes d'ús habitual Part alíquota : referència concisa i jeràrquica d'un terreny, en la qual s'afegeixen successives subdivisions d'alguna àrea més gran al començament de la referència. Per exemple, SW1/4 NW1/4 S13, T1SR20E es refereix al quart sud-oest del quart nord-oest de la secció 13 de Township 1 South Range 20 East (una parcel·la de 40 acres). Línia de base (base line o baseline): paral·lel de latitud, referenciat i establert des d'un punt inicial designat, sobre el qual es basen tots els estudis rectangulars en una àrea definida. BLM : Bureau of Land Management, l'agència successora de l'Oficina General de Terres Cadastral : Referent als límits de parcel·les. Cantonada: el punt d'intersecció de dues línies d'aixecament reals o potencials, que defineixen una cantonada d'una parcel·la rectangular. Parcel·la (Lot) : subdivisió d'una secció que no és una part alíquota de la secció, però que es designa per separat. Moltes són normalment de forma irregular i la seva superfície és diferent de la de les parts alíquotes regulars. Punt inicial : el punt de partida d'una agrimensura; el punt d'intersecció del meridià principal i la línia base en una regió determinada.