miniatura|Un hidroavió de Twin Otter completant un amaratge a l'aigua En l'aviació, un amaratge d'aigua és, en el sentit més ampli, un avió que aterra sobre una massa d'aigua. Els hidroavions, amaren a l'aigua com un funcionament normal. La rasa és un amaratge d'emergència controlat a la superfície de l'aigua en un avió no dissenyat per a aquest propòsit, un fet molt rar. El vol controlat a la superfície i el vol incontrolat que acaba en una massa d'aigua (inclosa una excursió a l'aigua) generalment no es consideren amaratges d'aigua o rases.
Amaratges d'avions Per disseny La càpsula Apollo 15 descendeix sota dos de tres paracaigudes. Els hidroavions i els avions amfibis estan dissenyats per enlairar-se i encendre's a l'aigua. L'encesa pot ser suportada per un fuselatge en forma de casc i/o pontons. La disponibilitat d'una pista llargament efectiva va ser històricament important per aixecar les restriccions de mida dels avions, i la seva llibertat de les franges construïdes segueix sent útil per al transport a llacs i altres àrees remotes. La capacitat de regar a l'aigua també és important per a les operacions de salvament marítim i la lluita contra incendis. Un desavantatge de la llum de l'aigua és que és perillosa en presència d'ones. A més, l'equip necessari compromet l'eficiència i la velocitat aerodinàmica de la nau.
Les primeres naus espacials tripulades llançades pels Estats Units van ser dissenyades per encendre l'aigua pel mètode d'amaratge. L'embarcació es llançava en paracaigudes a l'aigua, que actuava com un coixí per aturar l'embarcació; Els efectes van ser violents però sobreviscuts. La il·luminació sobre l'aigua en lloc de la terra va fer que els coets de frenada no s'innecessàries, però els seus desavantatges incloïen la difícil recuperació i el perill d'ofegar-se. El disseny del transbordador espacial de la NASA estava destinat a amarar en una pista d'aterratge. Algunes futures naus espacials estan planejant permetre il·luminacions d'aigua (SpaceX Dragon, Boeing CST-100, etc.)
En dificultats Tot i que la caiguda és extremadament infreqüent en els viatges comercials de passatgers, els avions petits tendeixen a abandonar una mica més sovint perquè normalment només tenen un motor i els seus sistemes tenen menys acomiadaments. Segons la Junta Nacional de Seguretat del Transport, hi ha al voltant d'una dotzena de rases a l'any.
Aviació general L'aviació general inclou tots els camps de l'aviació fora dels vols militars o programats (comercials). Aquesta classificació inclou avions petits, per exemple, avions d'entrenament, dirigibles, planadors, helicòpters i avions corporatius, inclosos avions de negocis i altres operacions de lloguer. L'aviació general té la taxa d'accidents i incidents més alta de l'aviació, amb 16 morts per milió d'hores de vol, en comparació amb les 0,74 morts per milió d'hores de vol per a vols comercials (Amèrica del Nord i Europa).
Avions comercials El vol 1549 d'US Airways va caure sobre el riu Hudson el 2009 amb tots els passatgers sobrevivint. La FAA no requereix que els pilots comercials s'entrenin per abandonar, però el personal de cabina de l'aerolínia ha d'entrenar-se en el procés d'evacuació. A més, la FAA va implementar normes en quines circumstàncies (tipus d'operador, nombre de passatgers, pes, ruta) un avió ha de portar equips d'emergència, inclosos dispositius flotants com armilles salvavides i bots salvavides. Botó de rasa al panell aeri d'un Airbus A330. Alguns avions estan dissenyats tenint en compte la possibilitat d'un amaratge d'aigua. Els avions Airbus, per exemple, compten amb un "botó de rasa" que, si es prem, tanca vàlvules i obertures per sota de l'avió, inclosa la vàlvula de sortida, l'entrada d'aire per a la RAT d'emergència, l'entrada d'aviònica, la vàlvula d'extracte i la vàlvula de control de flux. Es tracta d'alentir les inundacions en un amaratge d'aigua.
Rases d'aigua de l'avió de passatgers