miniatura|Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya. Els seus inicis es remunten a l'any 1714, quan Felip V va crear la Primera Secretaria d'Estat, i a partir del 29 de novembre de 1833 va rebre el nom de Ministeri d'Estat. És encarregat de planificar, gestionar, dur a terme i avaluar les polítiques de cooperació exterior i internacional per al desenvolupament del país, prestant especial atenció a les relacionades. a la Unió Europea i Iberoamèrica, així com coordinar i supervisar totes les actuacions realitzades en aquest àmbit per la resta de Ministeris i Administracions Públiques. Així mateix, s'encarrega de promoure les relacions econòmiques, culturals i científiques internacionals, participar en la proposta i aplicació de la política migratòria, fomentar la cooperació transfronterera i interterritorial, protegir els espanyols a l'estranger i preparar, negociar i tramitar els tractats internacionals que té Espanya.
Des del juliol del 2021 José Manuel Albares Bueno és el ministre d'Afers Exteriors d'Espanya.
Història Les relacions internacionals neixen amb la Pau de Westfàlia el 1648, que, a més de suposar el final de la Guerra dels Trenta Anys, va suposar el reforç de l'Estat-Nació com a entitat sobirana en els seus afers interns i amb sobirania per mantenir les relacions internacionals. Els ambaixadors ja existien i a poc a poc van anar reforçant els seus deures, situant-se com a peces essencials de la política exterior, una política exterior controlada per La Corona.
Al començament del regnat de Felip V, l'any 1705, el rei va crear l'oficina de primer secretari d'estat, una mena de primer ministre encarregat de les relacions exteriors i el marquès de Grimaldo va ser nomenat primer secretari. Aquest és considerat per alguns com l'origen del Ministeri d'Afers Exteriors, però la majoria considera que la data inicial és el 30 de novembre de 1714 perquè en aquest dia, el Rei va crear quatre secretaries específiques: Estat (afers exteriors), Justícia, Guerra i Marina i Índies. Aquest dia es va crear un cinquè òrgan, la Veeduría General, responsable d'assumptes financers i de tresoreria.
El càrrec de primer secretari d'estat es va mantenir inalterable fins al primer terç del segle XIX. Després de les guerres napoleòniques, les relacions internacionals van canviar i ho fan les relacions exteriors d'Espanya. El 1833 l'Oficina va ser modificada i rebatejada com a Ministeri d'Estat, amb Francisco Cea Bermúdez com a ministre. Amb aquest canvi, Espanya es va dotar d'una institució anàloga a la que tenien la resta de nacions europees en la qual van treballar dos nous òrgans, els funcionaris consulars i els diplomàtics, que s'acabarien fusionant el 1928. miniatura|El Palau de Viana, residència oficial del ministre d'Exteriors des de 1939. Va ser precisament l'any 1928 que el Ministeri d'Estat es va fusionar amb l'Oficina del Primer Ministre tornant a l'època en què el primer secretari d'Estat era un rei del Primer ministre amb responsabilitats d'afers exteriors. Això només va durar dos anys perquè l'any 1930 les oficines es van tornar a dividir.
Malgrat la contínua inestabilitat política espanyola, les relacions internacionals i el Ministeri es van mantenir estables, patint el canvi més gran l'any 1938 quan va passar a denominar-se Ministeri d'Afers Exteriors i l'actual seu s'estableix al Palau de Santa Creu. Un any més tard es va establir el Palau de Viana a Madrid com a residència oficial del ministre d'Afers Exteriors i l'any 1942 es va crear l'Escola Diplomàtica. Durant la transició espanyola a la democràcia, el Ministeri d'Afers Exteriors va ser una institució fonamental, ja que s'encarregava de transmetre al món el canvi polític que estava vivint la societat espanyola i de promoure les relacions amb Iberoamèrica i altres regions prioritàries per a la política exterior espanyola.
Una altra funció important que va assumir el Ministeri durant aquest període va ser la gestió de l'entrada a la Comunitat Europea. Durant el curt període de 1979-1981 les responsabilitats en matèria d'afers exteriors van ser compartides entre el Ministeri d'Afers Exteriors i el Ministeri de Relacions amb les Comunitats Europees (que es va centrar principalment en les negociacions per a l'entrada) i després de 1981 el segon es va fusionar amb el primer Ministeri com a una Secretaria d'Estat.
L'any 1988 es va crear l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i en aquest sentit l'any 2004 el Ministeri va passar a denominar-se «Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació» amb l'objectiu de destacar el paper d'Espanya com a país compromès amb el suport dels pobles més desfavorits mitjançant la cooperació per al desenvolupament. L'any 2000 la seu es va traslladar a un edifici de 50.455 metres quadrats a Madrid, però per problemes ambientals i de condicionament va fer que el 2004-2005 tornés al Palau de Santa Cruz.
El darrer canvi es va produir l'any 2018, passant a ser el «Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació», destacant així la vocació europeista d'Espanya i la importància primordial que la política exterior espanyola atorga, a través d'aquest Ministeri, a la Unió Europea.
El gener de 2022, el ministeri va obrir la seva nova seu principal a la plaça del Marquès de Salamanca.
Funcions Actualment, és l'òrgan de l'Administració General de l'Estat que té encomanada la realització de les següents funcions: Planificar, dirigir, executar i avaluar la política exterior de l'Estat. Concertar i potenciar les relacions d'Espanya amb altres estats i amb les organitzacions internacionals. Fomentar les relacions econòmiques, culturals i científiques d'Espanya. Dirigir la política de cooperació internacional per al desenvolupament Exercir la protecció dels ciutadans espanyols en l'exterior i participar en la proposta i aplicació de la política d'estrangeria.
El Servei d'Exteriors està format per més de 215 missions diplomàtiques a tot el món, incloses ambaixades, consolats i altres instal·lacions. Sense incloure les 48 unitats de cooperació de l'AECID i els 87 centres de l'Institut Cervantes.
Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Ministres d'estat Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1925: Miguel Primo de Rivera 1925- 1927: José de Yanguas Messía 1927- 1930: Miguel Primo de Rivera 1930: Dámaso Berenguer 1930- 1931: Jacobo Fitz-James Stuart Falcó Portocorarrero y Osorio 1931: Álvaro de Figueroa y Torres
Segona República Espanyola (1931 - 1939) 1931: Alejandro Lerroux García 1931- 1933: Luis de Zulueta y Escolano 1933: Fernando de los Ríos 1933- 1933: Claudio Sánchez-Albornoz 1933- 1934: Leandro Pita Romero 1934: Juan José Rocha García 1934- 1935: Ricardo Samper Ibáñez 1935- 1935: Alejandro Lerroux García 1935: José Martínez de Velasco 1935- 1936: Joaquín Urzáiz Cadaval 1936: Augusto Barcia Trelles 1936: Justino de Azcárate y Flórez 1936: Augusto Barcia Trelles 1936- 1937: Julio Álvarez del Vayo 1937- 1938: José Giral Pereira 1938- 1939: Julio Álvarez del Vayo
Ministres d'afers exteriors Franquisme (1939 - 1975) 1938- 1939: Francisco Gómez-Jordana Sousa 1939- 1940: Juan Luis Beigbeder Atienza 1940- 1942: Ramón Serrano Suñer 1942- 1944: Francisco Gómez-Jordana Sousa 1944- 1945: José Félix de Lequerica Erquiza 1945- 1957: Alberto Martín-Artajo Álvarez 1957- 1969: Fernando María de Castiella Maíz 1969- 1973: Gregorio López-Bravo de Castro 1973- 1974: Laureano López Rodó 1974- 1975: Pedro Cortina Mauri
Transició espanyola (1975 - 1977) 1975- 1976: José María de Areilza 1976- 1977: Marcelino Oreja Aguirre
Ministres d'afers exteriors des del 1977 # Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític Ministeri d'Afers Exteriors (1977-2004) 1 Constituent 75px Marcelino Oreja Aguirre 4 de juliol de 1977 9 de setembre de 1980 Unió de Centre DemocràticI 2 75px José Pedro Pérez Llorca 9 de setembre de 1980 2 de desembre de 1982 3II 75px Fernando Morán López 2 de desembre de 1982 5 de juliol de 1985 Partit Socialista Obrer Espanyol 4 75px Francisco Fernández Ordóñez 2 de desembre de 1982 24 de juny de 1992 III IV 5 75px Javier Solana Madariaga 24 de juny de 1992 19 de desembre de 1995 V 6 75px Carlos Westendorp Cabeza 19 de desembre de 1995 4 de maig de 1996 7 VI 75px Abel Matutes Juan 5 de maig de 1996 27 d'abril de 2000 Partit Popular 8 VII 75px Josep Piqué i Camps 28 d'abril de 2000 10 de juliol de 2002 9 75px Ana Palacio Vallelersundi 10 de juliol de 2002 18 d'abril de 2004 Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (2004-) 10VIII 75px Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé 18 d'abril de 2004 20 d'octubre de 2010 Partit Socialista Obrer EspanyolIX 11 75px Trinidad Jiménez García-Herrera 20 d'octubre de 2010 22 de desembre de 2011 12 X 75px José Manuel García-Margallo y Marfil 22 de desembre de 2011 3 de novembre de 2016 Partit Popular XI 13 XII 75px Alfonso María Dastis Quecedo 4 de novembre de 2016 7 de juny de 2018 14 75px Josep Borrell i Fontelles 7 de juny de 2018 29 de novembre de 2019 Partit Socialista Obrer Espanyol 15 XIII 75px Margarita Robles (interina) 29 de novembre de 2019 13 de gener de 2020 Partit Socialista Obrer Espanyol 16 XIV 75px Arancha González Laya 13 de gener de 2020 11 de juliol de 2021 Partit Socialista Obrer Espanyol 17 XIV 75px José Manuel Albares Bueno 12 de juliol de 2021 Al càrrec Partit Socialista Obrer Espanyol
Vegeu també Política d'Espanya Consell de Ministres d'Espanya Notes
Referències
Enllaços externs Pàgina web del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya
Categoria:Relacions internacionals d'Espanya Espanya