miniatura|Vaqueiros a Bahia, .|260x260pxEl cicle del cuir, o el cicle ramader, va sorgir després de la decadència de la canya de sucre. El cicle del sucre va acabar després de l'expulsió dels holandesos del Nord-est i el seu desplaçament cap a les Antilles. Allà van instal·lar grans enginhos, que van començar a competir amb els brasilers. En aquestes illes de Centreamèrica s'havia aconseguit una producció enorme, i el sucre es venia a un preu més baix que el produït al Brasil.

La sortida per a la decadència de la canya de sucre i altres productes de la terra es va produir al sertão de l'interior del Nord-est, una regió fins aleshores molt poc coneguda i explorada. Així va començar el «cicle ramader». Finalment, quasi tot el territori brasiler, als segles i , va desenvolupar activitats de pastoreig, amb un gran comerç de carn i cuir. Va ser al Sud on més es va desenvolupar la ramaderia, essent la ramaderia el principal mode de colonització d'aquesta regió.

El bestiar va marcar la vida al sertão, tant que es va convertir en tema de folklore de la regió, com és el cas del bumba-meu-boi.

La introducció de la ramaderia al Brasil La ramaderia va arribar al Brasil al , en l'època de les capitanies hereditàries, per Tomé de Sousa, trobant condicions favorables per al seu desenvolupament. El bestiar inicial era de raça zebuïna. Això es va fer amb la finalitat de transportar càrregues i persones i traslladar als engenhos amb els anomenats trapiches com a força motriu.

Al , amb el major desenvolupament de la ciutat de Salvador, el bestiar va ser portat naturalment a regions més allunyades, des de Praia do Forte fins a la regió de Feira de Santana.

Va ser en aquest avanç de la ramaderia cap a l'interior de Bahia que va sorgir la «cultura del vaquer» l'any 1550.

En un principi, la ramaderia estava vinculada a l'economia de subsistència, aportant pells i carn per al consum domèstic en les grans propietats.

Desenvolupament El factor essencial del poblament de noves terres, el bestiar, en un inici pertanyia als propietataris dels engenho, i no va ser fins a mitjans del que apareix la figura del ramader.

Va ser també en aquesta època quan el bestiar va agafar la direcció de l'interior, amb una estructura basada en la gran propietat, el treball lliure i assalariat, i la tècnica extensiva.

Durant el descobriment de l'or a Minas Gerais, les cultures ramaderes es van estendre per la conca del São Francisco, per l'altiplà central. Des d'aleshores, el riu São Francisco és conegut com el «Riu dels corrals». Paral·lelament, a la pampa del Sud va sorgir una cultura ramadera, amb bestiar procedent dels animals que havia fugit de les missions jesuïtes.

Al Sud, les primeres ramaderies daten de principis del I i el consum de charqui va integrar econòmicament la regió a la resta de la colònia, principalment al Sud-est.

En les últimes dècades del , la regió de Pelotas va començar a dominar els mercats brasilers, ja que el Nord-est estava molt poblat i, per tant, va arribar a un punt que va començar a produir menys del que consumia, fet que va fer que es importès del Sud.

Al , Minas Gerais va adquirir un paper important per a la ramaderia lletera amb l'expansió agrícola i ramadera, principalment al Triângulo Mineiro.

Al Nord-est, el cuir estava molt present a la vida dels homes del sertão, com explica l'historiador Capistrano de Abreu:

Referències

Vegeu també

Cicle del cacau Cicle del cafè Cicle del cautxú Cicle del cotó Cicle de l'or Cicle del pal brasil Cicle del sucre

Categoria:Colonialisme Cuir Categoria:Segle XVII al Brasil Categoria:Segle XVIII al Brasil