Show Boat és un musical amb música de Jerome Kern i llibret i lletres d'Oscar Hammerstein II. Està basat en la novel·la homònima d'Edna Ferber, escrita l'any 1926. El musical narra les vides dels intèrprets, tramoistes i mariners del Cotton Blossom, un show boat del riu Mississipi durant 40 anys, des de l'any 1887 al 1927. Tracta diversos temes com la segregació racial i l'amor tràgic. El musical va presentar algunes cançons clàssiques com «Ol' Man River«, «Make Believe«, i «Can't Help Lovin' Dat Man».
La primera producció del musical fou l'any 1927 per Florenz Ziegfeld. L'estrena de Show Boat a Broadway va ser un fet important a la història del teatre musical estatunidenc. «Va ser un canvi radical en la manera d'explicar els musicals, casant l'espectacularitat amb la serietat«, comparat amb la trivialitat i el poc realisme de les operetes, les comèdies musicals lleugeres i les «Follies«, l'estil de teatre musical de Revista que va definir Broadway des de la dècada de 1890 fins a inicis del . Segons el llibre The Complete Book of Light Opera:Aquí trobem un gènere completament nou – l'obra de teatre musical separada de la comèdia musical. Ara … l'obra era l'important, i tota la resta estava al servei de l'argument. Ara … arriba una completa integració de les cançons, l'humor i la producció en una única i inextricable entitat artística."American Musical Theatre: An Introduction" , theatrehistory.com, republished from Retrieved December 3, 2008.La qualitat de Show Boat va ser reconeguda immediatament per crítics, i sovint se'n fan noves produccions. Els premis dedicats als espectacles de Broadway encara no existien durant la seva estrena, l'any 1927 ni tan sols quan es va fer la primera reposició l'any 1932. Les reposicions de finals del van guanyar premis com el Tony Award for Best Revival of a Musical (1995) i el Laurence Olivier Award for Best Musical Revival (1991)."Olivier Winners, 1991" olivierawards.com. Retrieved August 10, 2012.
Història Mentre feia recerca per la seva novel·la Show Boat, l'escriptora Edna Ferber passà cinc dies a bord del James Adams Floating Palace Theatre de Bath, a Carolina del Nord, mentre recollia informació sobre un antic showboat desaperagut. En unes quantes setmanes, va obtenir el que va definir com una «troballa preciosa d'informació sobre el show-boat, humà, sensible, sincer». Ferber va investigar aquests showboats estatunidencs durant els mesos previs a la seva estada al Floating Palace Theatre. La novel·la va impressionar a Jerome Kern i, amb intencions d'adaptar-lo com a musical, va demanar al crític Alexander Woollcott si podia conèixer a Ferber l'octubre de 1926. Woollcott els va presentar aquell mateix vespre durant l'entreacte l'últim musical de Kern, Criss CrossBlock, p. 22–23.
La idea impactà a l'escriptora en un inici, ja que no s'esperava que ningú ho volgués adaptar Show Boat en un espectacle de teatre musical. Després que el compositori li assegurés que no el volia adaptar com el típic espectacle frívol de cabaret de la dècada de 1920, Ferber li va concedira ell i al seu col·laborador Oscar Hammerstein II els drets de crear l'adaptació musical. Després d'escriure la majoria de les cançons del primer acte, Kern i Hammerstein van presentar el seu material al productor Florenz Ziegfeld, pensant que seria la persona adequada per crear la producció que creien necessària per l'obra de Ferber.Kantor and Maslon, p. 112–19 Ziegfeld va ser impressionat amb l'espectacle i va acceptar a produir-lo, escrivint a l'endemà, «Això és la millor comèdia musical que mai he estat afortunat de rebre; estic emocionat per produir-lo, aquest espectacle és l'oportunitat de la meva vida...«Show Boat, amb el seu caràcter seriós i dramàtic, va ser considerat una elecció inusual per a Ziegfeld, que era més conegut per revues com el Ziegfeld Follies.
Encara que Ziegfield tenia previst estrenar el seu nou teatre a la Sisena Avinguda amb Show Boat, el caràcter èpic de l'obra va requerir un període de gestació massa llarg i una gran quantitat de canvis durant les mostres fora de la ciutat. Impacient amb Kern i Hammerstein i preocupat sobre el to seriós del musical (no li agradaven les cançons Ol' Man River i Mis'ry's Comin' Aroun), Ziegfeld va decidir obrir el seu teatre el febrer de 1927 amb Rio Rita, un musical del col·laborador de Kern Guy Bolton. Quan Rio Rita va demostrar ser un èxit, l'estrena de Show Boat a Broadway va ser aplaçada fins que el musical Rita es va poder passar a un altre teatre.Bloom and Vlastnik, p. 290–93.
Sinopsi Nota: Tot i que la trama bàsica de Show Boat sempre ha estat la mateixa, ha tingut revisions posteriors i les alteracions van ser fetes pels creadors, i més endavant, per directors i productors. Algunes d'aquestes revisions modificaven la durada i d'altres ho feien per la comoditat, com quan un actor diferent va representar un rol concret i era incapaç de realitzar algun aspecte determinat. Algunes altres han estat fetes per plasmar sensibilitats contemporànies com ara el racisme, el gènere o altres aspectes socials.
Primer acte
L'any 1887, la Show Boat Cotton Blossom arriba al moll del riu Mississipi a Natchez. L'era de Reconstrucció (Estats Units) havia acabat feia una dècada, i la legislació dominada per la societat blanca havia imposat una forta segregació racial i les Lleis Jim Crow. L'amo de la barca, el capità Andy Hawks, presenta els seus actors al moll davant la multitud. De cop, comença una baralla entre Steve Baker, l'actor, i Pete, un enginyer malcarat que intentava seduir a la dona de Steve, la senyora Julie La Verne. Steve deixa Pete abatut, que reclama venjança, suggerint que coneix un secret fosc sobre Julie. El capità Andy fingeix a la multitud impactada que el combat era una previsualització d'un dels melodrames que es representen al vaixell. La tripulació marxa amb la banda del Showboat i la multitud els segueix.
Un elegant jugador d'atzar, Gaylord Ravenal, apareix damunt el moll i es troba amb la Magnolia («Nollie») Hawks, la filla del Capità Andy i la seva dona Parthenia Ann (Party Ann), i que només té divuit anys i que vol ser actriu. Magnolia també sent atracció per a Ravenal («Make Believe»). Li demana consell a en Joe, un obrer negre de la barca que torna de comprar farina per a la seva dona Queenie, la cuinera del vaixell. Ell respon que ha «vist molta gent com Ravenal al llarg del riu.» Mentre Magnolia va dins la barca per explicar a la seva amiga Julie sobre l'elegant desconegut, Joe murmura que ella hauria de demanar consell al riu. Ell i els altres obrers del moll plasmen en la saviesa i indiferència en «Ol' Man River«, que no sembla preocupar-se pels problemes del món.
Magnolia es troba Julie dins els vaixell i li diu que està enamorada. Julie l'adverteix que aquest desconegut podria ser just un «paio sense valor» i la seva amiga diu que si descobrís que és així, deixaria d'estar enamorada. Julie li avisa que no és tan fàcil deixar d'estimar algú, explicant-li que sempre estimarà Steve i comença a cantar unes quantes frases de «Can't Help Lovin' Dat Man». Queenie la sent de casualitat i es sorprèn de sentir Julie cantar aquesta cançó, ja que només ha sentit a persones afroamericanes cantar-la. Magnolia emfatitza que Julie la canta tota l'estona i, quan Queenie li demana a Julie que canti la cançó sencera, ella ho fa.
Durant l'assaig per a aquell vespre, Julie i Steve descobreixen que el xèrif de ciutat està anant al vaixell per arrestar-los. Steve treu un gran ganivet i fa un tall en el dors de la mà de Julie i, tot seguit, comença a empassar-se la seva sang. Pete arriba amb el xèrif, que insisteix l'espectacle no es pot fer perquè Julie és una mulata que s'ha passat a la societat blanca i la llei local prohibeix matrimonis mixtos. Julie admet que la seva mare era negra, però Steve diu al xèrif que ell també té «sang negra» en ell, així que el seu matrimoni és legal al Mississipi. La multitud li dona suport, encoratjats pel pilot del vaixell Windy McClain, un vell amic del xèrif. La parella ha escapat del càrrec del mestissatge, però igualment han d'abandonar el vaixell; identificats com a negres, ja no poden actuar per l'audiència blanca segregada. El Capità Andy acomiada Pete, però tot i la seva simpatia per a Julie i Steve, no pot violar la llei per ells.
Ravenal torna i demana un bitllet per a la barca. Andy el contracta com a nou actor principal i assigna la seva filla Magnolia com l'altra actriu principal, tot i les objeccions de la seva mare. Quan Magnolia i Ravenal comencen a assajar les seves funcions, es fan el seu primer petó (que enfada a Parthy), Joe repeteix les últimes línies de «Ol' Man River».
Setmanes més tard, Magnolia i Ravenal han estat un èxit amb el públic i s'han enamorat. Mentre els treballadors del port cantussegen «Ol' Man River» de fons, ell li demana matrimoni i accepta. La parella canta joiosament «You Are Love». Fan plans per casar-se l'endemà mentre Parthy, que ho desaprova, és fora de la ciutat. Parthy ha descobert que Ravenal ha matat un home temps enrere i arriba amb el Xèrif per interrompre el casament. El grup descobreix que Ravenal va ser absolt d'assassinat. El Capità Andy acusa Parthy de ser estreta de ment i defensa Ravenal tot anunciant que ell també una vegada va matar un home. Parthy es desmaia, però la cerimònia continua.
Segon acte
Sis anys han passat, i estem a l'any 1893. Ravenal i Magnolia s'ha anat a viure a Chicago, on viuen precàriament gràcies a les apostes de Ravenal. Al principi són rics i gaudeixen la bona vida («Why Do I Love You?») L'any 1903 tenen una filla, Kim, i després d'anys d'inestabilitat econòmica estan arruïnats i lloguen una habitació a una pensió. Deprimit a causa de la seva incapacitat per ajudar la seva família, Ravenal abandona Magnolia i Kim. Franc i Ellie, dos antics actors del showboat descobreixen que Magnolia viu a la pensió que volen llogar. Els vells amics li busquen una feina de cantant al Trocadero, el club on estan fent l'espectacle d'Any Nou. Julie hi treballa i, des que Steve la va deixar, ha començat a beure. A un assaig, prova la nova cançó Bill i ho fa amb una gran emoció ja que ho fa afectada per l'abandonament de Steve. Des del seu camerino, sent Magnolia cantant «Can't Help Lovin' Dat Man» per a la seva audició, la cançó que li havia ensenyat feia anys. En sentir-la, Julie deixa d'amagat la seva feina, de manera que Magnolia pugui aconseguir la feina.
Ravenal visita la seva filla Kim al convent on és educada per dir-li un últim adéu abans de marxar per sempre («Make Believe» (reprise)). Al vespre d'any Nou, Andy i Parthy van a Chicago per fer una visita sorpresa a la seva filla Magnolia. Andy va al Trocadero sense la seva dona, i veu que l'emoció domina Magnolia, que no agrada gens al públic. Andy s'afegeix a la multitud i l'anima a cantar l'estàndard, «After The Ball». Magnolia esdevé una estrella musical.
Passen més de 20 anys i estem a l'any 1927. Un Joe envellit al Coton Blossom canta un reprise de «Ol' Man River». El Capità Andy es troba amb Ravenal i prepara una trobada amb Magnolia. Andy sap que Magnolia s'està retirant i tornant al Coton Blossom amb Kim, que ha esdevingut una estrella de Broadway. Kim ofereix als seus admiradors una petita mostra de les seves habilitats cantant una versió actualitzada del Xarleston «Why Do I Love You?» Ravenal canta un reprise de «You Are Love» darrere l'escenari. Tot i que està insegur de demanar-li a Magnolia de tornar junts, ho fa després de veure que Magnolia el rep amb alegria, ja que mai ha deixat d'estimar-lo. Mentre la feliç parella marxa per la passarel·la que puja al vaixell, Joe i la resta dels actors i actrius canten l'últim vers de «Ol' Man River».
Variants de la trama en la pel·lícula de 1951