miniatura|294x294px|Ícar i Dèdal miniatura|220x220px|Fotografia de dos moderns avions d'ús militar. A dalt, un McDonnell Douglas KC-10 Estendre i a baix un Northrop Grumman B-2 Spirit. La història de l'aviació es remunta al dia en què l'ésser humà prehistòric es va parar a observar el vol dels ocells i d'altres animals voladors. El desig de volar ha estat present a la humanitat des de fa segles, i al llarg de la història de l'ésser humà hi ha constància d'intents de volar que han acabat malament.
Moltes persones deien que volar era una cosa impossible per les capacitats d'un ésser humà. Però així i tot, el desig existia i diverses civilitzacions explicaven històries de persones dotades de poders divins que podien volar. L'exemple més conegut és la llegenda d'Ícar i Dèdal, que trobant-se presoners a l'illa de Minos van construir unes ales amb plomes i cera per a poder escapar. Ícar es va aproximar massa al Sol i la cera de les ales va començar a fondre's, fent que es precipités al mar i morís. Aquesta llegenda era un avís sobre els intents d'aconseguir el cel, semblant a la història de la Torre de Babel a la Bíblia, i exemplifica el desig mil·lenari de l'home de volar.
La història moderna de l'aviació és complexa. Durant segles es van donar tímids intents per alçar el vol, fracassant la major part d'ells, però ja des del l'ésser humà va començar a experimentar amb globus aerostàtics que aconseguien elevar-se a l'aire, però tenien l'inconvenient que no podien ser controlats. Aquest problema ja es va superar al segle XIX amb la construcció dels primers dirigibles, que sí que permetien el seu control. A principis d'aquest mateix segle, molts van investigar el vol amb planadors, màquines capaces de sustentar el vol controlat durant algun temps, i també es van començar a construir els primers aeroplans equipats amb motor, però que, fins i tot sent impulsats per ajudes externes, amb prou feines aconseguien enlairar i recórrer uns metres. No va ser fins a principis del segle XX quan es van produir els primers vols amb èxit. El 17 de desembre de 1903 els germans Wright es van convertir en els primers a realitzar un vol en un avió controlat, tot i que alguns afirmen que aquest honor li correspon a Alberto Santos Dumont, que va realitzar el seu vol el 13 de setembre de 1906.
A partir de llavors, les millores es van anar succeint, i cada vegada s'aconseguien millores substancials que van ajudar a desenvolupar l'aviació fins a tal com la coneixem en l'actualitat. Els dissenyadors d'avions es continuen esforçant a millorar contínuament les capacitats i característiques d'aquests, com ara la seva autonomia, velocitat, capacitat de càrrega, facilitat de maniobra o la seguretat, entre altres detalls. Les aeronaus han passat a ser construïdes de materials cada vegada menys densos i més resistents. Anteriorment es feien de fusta, i en canvi, en l'actualitat, la gran majoria d'aeronaus empra alumini i materials composts com a principals matèries en la seva producció. Recentment, els ordinadors han contribuït molt en el desenvolupament de noves aeronaus .
Antiguitat-segle XVIII: Primers dissenys i teories miniatura|333x333px|Torre de la mesquita-catedral de Còrdova, des d'on Abbàs ibn Firnàs va realitzar el seu primer salt Se sap que al voltant de l'any 400 aC,. Arquitas de Tàrent, un estudiós de l'Antiga Grècia, va construir un artefacte de fusta que ell mateix va batejar amb el nom de "Peristera" (en grec: Περιστέρα, "Colom"), que tenia forma d'ocell i era capaç de volar a uns 180 metres d'altura. Utilitzava un doll d'aire per a alçar el vol, però no es té constància de què era el que produïa aquest doll. L'objecte volador s'amarrava mitjançant unes cordes que permetien realitzar un vol controlat fins que el doll d'aire acabava. Aquest artefacte de fusta probablement va ser la primera màquina voladora capaç de moure's per mitjans propis.
La llanterna de Kong Ming, precursora del globus aerostàtic, era coneguda a la Xina des de l'antiguitat. La seva invenció s'atribueix al general Zhuge Liang, i van ser usades per a espantar tropes enemigues. Als voltants de l'any 300 aC els xinesos van inventar l'estel, que es considera un tipus de planador, i van desenvolupar tècniques per a fer-la volar a l'aire. Segles després, l'any 559 hi ha documentats vols d'éssers humans usant cometes. L'emperador Gao Yang va experimentar amb presoners, entre els quals es trobava Yuan Huangtou, fill de l'anterior emperador, Yuan Lang. Els va ordenar llançar-se des de l'alt d'una torre, i Yuan Huangtou va planejar fins a sobrepassar les barreres de la ciutat, encara que poc després moriria executat.
L'any 852, l'andalusí Abbás Ibn Firnás, es va llançar des del minaret de la mesquita de Còrdova amb una enorme lona per a esmorteir la caiguda, sofrint ferides lleus, però passant a la història com el precursor dels moderns paracaigudes. El 875, comptant amb 65 anys d'edat, Ibn Firnás es va fer confeccionar unes ales de fusta recobertes de tela de seda que havia adornat amb plomes de rapinyaires. Amb elles es va llançar des de l'alt d'un pujol, i va aconseguir romandre en l'aire durant un breu espai de temps, encara que hi ha relats que afirmen que va volar durant més de deu minuts. L'aterratge va resultar molt violent i Abbás Ibn Firnás es va fracturar les dues cames, però va considerar que l'experiència havia estat un èxit, igual que la gran multitud de persones que el van observar. esquerra|miniatura|277x277px|Dissenys de màquines voladores realitzats per Leonardo da Vinci. Aquest vol va servir d'inspiració per a Eilmer de Malmesbury, un monjo benedictí, que més d'un segle després, cap a l'any 1010, va recórrer més de 200 metres en l'aire, sobre un aparell similar al d'Abbás Ibn Firnás.
El 1290, Roger Bacon, un monjo anglès, va escriure que l'aire, igual que l'aigua, tenia algunes característiques pròpies dels sòlids. Bacon va estudiar les idees d'Arquimedes relacionades amb la densitat dels elements, i va arribar a la conclusió que si les persones poguessin construir una màquina que tingués les característiques adequades, l'aire podria suportar aquesta màquina, igual que el mar suporta un navili.
Molt probablement va ser l'artista i inventor italià Leonardo da Vinci la primera persona que es va dedicar seriosament a projectar una màquina capaç de volar. Leonardo va dissenyar planadors i ornitòpters, que usaven els mateixos mecanismes usats pels ocells per a volar, a través d'un moviment constant de les ales per a dalt i per a baix. No obstant això, mai va arribar a construir tals màquines, però els seus dissenys es van conservar, i posteriorment, ja en el segle XIX i , un dels planadors dissenyats per Leonardo da Vinci va ser considerat digne d'atenció. En un estudi recent, es va crear un prototip basat en el disseny d'aquest mateix planador, i de fet, l'aparell era capaç de volar. No obstant això, en interpretar el disseny del planador, es van aplicar algunes idees modernes relacionades amb l'aerodinàmica. Així i tot, aquest disseny és considerat com el primer esbós seriós d'una aeronau.
Segle XVIII-segle XIX: aeronaus més lleugeres que l'aire miniatura|250x250px|Dibuix de la Passarola del pare Bartolomeu de Gusmão Segons cròniques de l'època, el primer vol realitzat amb èxit d'un globus d'aire calent, va ser gràcies al pare Bartolomeu Lourenço de Gusmão, un portuguès nascut al Brasil en l'època colonial, que va aconseguir alçar el vol d'un aeròstat, al qual denominaria passarola, el 8 d'agost de 1709 a la cort de Joan V de Portugal, a Lisboa. En la demostració, la passarola es va elevar uns tres metres per sobre del sòl, deixant impressionats als observadors, i guanyant-se el sobrenom de Pare Volador. No es van conservar descripcions detallades de l'esdeveniment, probablement pel fet que van ser destruïdes per la inquisició, però alguns dissenys fantasiosos de l'excèntrica aeronau van sortir en el periòdic vienès Wienerische Diarium de 1709. Segons una crònica d'aquest periòdic, l'aparell consistia en un globus de paper gruixut, que dins contenia un bol amb foc, i que va aconseguir elevar-se més de vint pams. No obstant això, la passarola no va influir en els desenvolupaments de l'aviació que ocorrerien posteriorment.
El primer estudi d'aviació publicat va ser Sketch of a Machine for Flying in the Air (Esbós d'una màquina per a volar per l'aire), de Emanuel Swedenborg, publicat el 1716. Aquest esbós de màquina voladora consistia en un fuselatge i dues grans ales que es mourien al llarg de l'eix horitzontal de l'aeronau, generant l'embranzida necessària per a la seva sustentació en l'aire. Swedenborg sabia que la seva màquina mai volaria, però deia que els problemes que existien en el seu disseny serien resolts en el futur. Les seves paraules van ser:
esquerra|miniatura|Goya i Lucientes (1815-1816) miniatura|250x250px|Primer ascens d'un globus tripulat, el 15 d'octubre de 1783. El marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier van aconseguir recórrer vuit quilòmetres en ell. miniatura|293x293px|Monument commemoratiu del vol de Diego Marín Aguilera el 1793 miniatura|250x250px|Dirigible creat per Henri Giffard el 1852 La forta barra en espiral descrita per Swedenborg és el que actualment es coneix com a hèlix. Ell sabia que la sustentació i la manera de generar aquesta sustentació serien indispensables per a la creació d'un aparell capaç de volar per mitjans propis.
El primer vol humà del qual es té notícia va ser realitzat a París el 15 d'octubre de 1783, en un globus captiu. Dos mesos més tard, el doctor Jean-François Pilâtre de Rozier i el noble François Laurent d'Arlandes, van realitzar el primer vol lliure en una màquina creada per l'home. Van aconseguir volar durant 25 minuts, recorrent vuit quilòmetres en un globus d'aire calent, inventat pels germans Montgolfier, dos fabricants de paper. L'aire dins de la cambra d'aire del globus s'escalfava per una foguera de fusta. El globus tenia l'inconvenient que era incontrolable, volava on el vent li portés. Aquest globus, per ser bastant pesat, va aconseguir una altura màxima de tot just 26 metres. Els germans Montgolfier van continuar fabricant altres globus, aconseguint diversos vols amb èxit, la qual cosa va fer que l'experimentació de vols amb globus s'estengués per Europa al llarg del . Els globus permetien l'aprofundiment en els coneixements sobre la relació entre altitud i atmosfera. Fins i tot Napoleó Bonaparte va planejar usar globus en una possible invasió francesa a Anglaterra.
El novembre de 1792, un grup d'artillers al Real Col·legi d'Artilleria de Segòvia dirigit per Louis Proust va fer ús assatjos de vol d'un globus aerostàtic que va demostrar al rei Carles IV d'Espanya. Van ser els primers realitzats al món en l'aspecte militar.«Primer vuelo con fines militares de la historia.» Real Colegio de Artillería.
També a Espanya, Diego Marín Aguilera va ser el primer home del qual se'n té constància que va volar amb un aparell que pesava més que l'aire. La nit de 15 de maig de 1793, Diego Marín Aguilera va realitzar a Coruña del Conde, província de Burgos, un vol de 360 metres amb un artefacte de ferro i plomes d'ocell, controlat pel propi pilot que va atènyer «cinc a sis vares» d'altura sobre el punt de partida fins a prendre terra a l'altre costat del riu després d'haver fet un recorregut de «431 vares castellanes» (uns 360 metres). El motiu del ràpid aterratge va ser el trencament d'un dels perns que movien les ales. Al matí, en assabentar-se els veïns de l'esdevingut en aquella nit emotiva de maig, es van mofar del seu conveí Marín, creient-li boig, i van incendiar el plumífer aparell com a cosa diabòlica.La inquisición, dijo que «la quema fue buena, al librarle de accidentarse por insistir». Fuente:Historia 16, extra nº 1. Dic. de 1976.