Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa.
Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques.
Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998
Històricament coneguda com la capital mundial de la seda,Gérard Chauvy, « La dure condition des forçats du luxe », Història, n.º 648, desembre de 2000 famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Geografia És en una cruïlla natural de camins, al curs mitjà del riu Roine, a la confluència d'aquest amb el seu principal afluent, el Saona. La zona més antiga de Lió és el barri de Sant Joan, sota el turó de Fourvière, al marge dret del Saona. L'Ajuntament i tota la ciutat dels segles i són a la zona entre els rius, i la ciutat moderna a l'altra banda del Roine.
Situació geogràfica miniatura|Riu Saona al seu pas per Lió Lió està situada a l'est de França, en la confluència dels rius Roine i Saona. La ciutat es troba entre els massissos muntanyencs dels Alps a l'est i el Massís Central a l'oest i constitueix la ciutat central de la Metròpoli de Lió o Gran Lió.
Topografia La geografia de la ciutat està dominada pels rius Roine i Saona, que convergeixen al sud de la ciutat formant una península o presqu'île; dos pujols, un a l'oest i un altre al nord i l'extensa plana que s'estén a l'est del centre històric de la ciutat.
A l'oest està Fourvière (anomenada «el pujol que resa»), coronat per la Basílica de Notre-Dame i la Torre metàl·lica de telecomunicacions inspirada en la Torre Eiffel.
Al nord es troba la Croix-Rousse («el pujol que treballa»), lloc en el qual es trobaven molts tallers de confecció de teles de seda.
miniatura|El riu Roine al seu pas per Lió, des del pont Lafayette.
Entre el pujol de Fourvière i el Saona se situa un barri llarg i estret, el Vell Lió (Vieux Lyon), que forma la part medieval i renaixentista de la ciutat. Està dividit en tres parts: Saint-Georges, Saint-Jean (on hi ha la Catedral de Lió) i Saint-Paul.
En la Presqu'île, península situada entre els dos rius, es troben els principals carrers comercials de la ciutat, a més de la plaça de Bellecour, una de les places per als vianants més grans d'Europa.
A l'altre costat del Roine, a l'est, en una gran plana, s'estén la resta de la ciutat. Urbanitzats segons un plànol ortogonal, els barris de la Part-Dieu i els Brotteaux, el primer, barri de negocis i comercial; el segon, al nord, més residencial i on es troba el parc de la Tête d'Or (Cap d'Or), un dels majors parcs urbans d'Europa.
Climatologia Lió posseeix un clima oceànic que s'acosta a un clima semicontinental, la qual cosa provoca majors pluges a l'estiu que a l'hivern. La sensació de fred és reforçada per la brisa. El seu clima beneficia molt a l'ecoturisme.
Arrondissements miniatura|Lió i els seus 9 arrondisements
miniatura|Hôtel de Ville Igual que París i Marsella, Lió està dividit en arrondissements (districtes), cadascun identificat per un nombre i amb el seu propi Ajuntament.
Dins de cada districte hi ha un nombre de barris: 1.er arrondissement: (Antic Cantó de Lió-II) Pentes de la Croix-Rousse, Terreaux, Martinière/St-Vincent. 2n arrondissement: (Antic Cantó de Lió-I) Cordeliers, Bellecour, Ainay, Perrache, Confluence. 3r arrondissement: (Antics Cantó de Lió-VIII, Cantó de Lió-XI, Cantó de Lió-XIII) Lió Part-Dieu. 4t arrondissement: (Antic Cantó de Lió-III) Plateau de la Croix-Rousse. 5è arrondissement: (Antic Cantó de Lió-V) Vieux Lyon. 6è arrondissement: (Antics Cantó de Lió-VI i Cantó de Lió-VII) Brotteaux, Bellecombe, parc de la Tête d'Or, Cité Internationale. 7è arrondissement: (Antics Cantó de Lió-IX, Cantó de Lió-X) Guillotière (sud), plaça Jean-Macé, Gerland. 8è arrondissement: (Antics Cantó de Lió-XII, Cantó de Lió-XIV) Monplaisir (sud), Bachut, États-Unis, Grand Trou/Moulin à Vent, Grange Blanche (sud), Laënnec, Mermoz, Monplaisir-la-Plaine. 9è arrondissement: (Antic Cantó de Lió-IV) Vaise, Duchère, Rochecardon, St-Rambert-l'Île-Barbe, Gorge de Loup, Observance, Champvert (nord).
Història Va ser fundada pels romans com a Lugdúnum i encara conserva el teatre (teatre gal·loromà de Fourvière) i altres restes de l'època. Alguns monuments importants són l'església de Notre-Dame de Fourvière, la Catedral de Lió, dedicada a Sant Joan, l'Hôtel de Ville i la magnífica place des Terreaux i el barri dels Estats Units, amb el seu racionalisme arquitectònic, propi de final del .
miniatura|esquerra|El lleó es el símbol de la ciutat i apareix al seu escut des de l'edat mitjana miniatura|Teatre romà en el pujol de la Fourvière
Lugdúnum Lugdúnum va ser fundada en el pujol de Fourvière com una colònia romana l'any 43 a. C. per Luci Munaci Planc, un lloctinent de Juli Cèsar, en el lloc en el qual s'alçava una fortificació cèltica anomenada Lug[o]dunon ―del déu cèltic Lug (‘llum’) i dúnon (‘castro’).
El general romà Agripa, va aprofitar la situació de Lugdúnum en la via natural del nord al sud-est de la Gàl·lia i la va convertir en el punt de partida dels principals camins per tota la Gàl·lia romana. Posteriorment es convertiria a la capital de la Gàl·lia, en part gràcies a la seva convenient ubicació en la confluència de dos rius navegables i ràpidament va arribar a ser la seva principal ciutat. Dos emperadors van néixer en aquesta ciutat: Claudi i Caracalla. Avui dia l'arquebisbe de Lió és encara denominat “Primat de les Gàl·lies” i la ciutat sovint és coneguda com a “capital de les Gàl·lies”.
Va ser aquesta urbs el centre de les institucions romanitzades de les tres Gàl·lies. En 12 a. de C. Drus va manar construir aquí el Santuari federal de les Tres Gàl·lies que incloïa un temple en honor de Cèsar August i a Roma. Posseïa aquest temple una esplanada amb 400,000 metres quadrats, bella per si mateixa però a més acompanyada per múltiples belles estàtues enviades per totes les ciutats de la Gàl·lia. El summe sacerdot del culte a August en aquest temple, Gay Juli Ruf, va manar aixecar un amfiteatre al costat de l'edifici. En l'amfiteatre es feien espectacles gratuïts cada 1 d'agost. El mateix sacerdot va erigir un arc de triomf l'any 19 d. de C. on gravà tota la seva genealogia, que remuntava a primigenis aristòcrates Fergus Millar, El Imperio Romano y sus pueblos limítrofes. El mundo mediterráneo en la Edad Antigua IV, 1992, Siglo Veintiuno Editores
L'any 177 va ser martiritzat a Lió un grup de cristians conegut com a Màrtirs de Lió i Viena
A la fi del (19 de febrer de 197) va ser testimoni de la major i més cruel batalla lliurada entre exèrcits romans: en la Colònia Copia Claudia Augusta Lugdúnum, l'emperador romà Septimi Sever (145-211) va derrotar l'usurpador Clodi Albí (147-197) en la coneguda com batalla de Lugdúnum.
miniatura|esquerra|Divisió de l'Imperi Carolingi després de les mort de Carlemany Durant el la ciutat comença un declivi i perd la seva condició de capital de la Gàl·lia en 297, en benefici de Trèveris, més prop de la frontera del Rin. Lugdúnum no és més que la seu administrativa d'una petita província (Lió, Borgonya i Franc-Comtat). L'any 437 les tribus germàniques refugiades a Borgonya després de la destrucció de Worms pels huns, van ser reassentades pel comandant militar d'Occident, Aeci, a Lugdúnum.
Lió medieval Pel Tractat de Verdun (843), Lió va quedar inclosa a les terres que corresponien a l'emperador Lotari I, net de Carlemany (Ducat de Lió; Comtat de Lió); més tard després de la divisió d'aquest va formar part del regne de Provença. Lió no va quedar sota control francès fins al segle .
L'any 1245 s'hi va celebrar el Primer Concili de Lió, seguit el 1274 per l'important Segon Concili de Lió
Durant la Guerra dels Cent Anys, Lió es manté fidel als reis de França. Això unit a la proximitat a Itàlia, país amb una primerenca florida econòmica i cultural, va produir un important desenvolupament per a la ciutat. L'any 1494 el rei Carles VIII va consolidar la celebració de quatre grans fires anuals, fet decisiu per al desenvolupament de la ciutat, esdevinguda punt de trobada entre el nord i el sud d'Europa.
La ciutat en època moderna El Renaixement és la seva edat d'or. Econòmicament es desenvolupa a partir del segle amb l'arribada dels banquers florentins; els comerciants, atrets per les quatre fires anuals; la instal·lació d'impremtes (la primera, establerta el 1473); el manteniment dels llaços comercials amb Alemanya i sobretot el comerç de la seda. Lió es converteix a la primera plaça bancària i en una de les majors ciutats de Europa. D'aquesta època es conserven molts edificis renaixentistes, testimonis d'aquella riquesa.
miniatura|Lió al segle .
Malgrat tot, la vida de la gent comuna seguia sent difícil, això provocarà revoltes que juntament amb les Guerres de religió, donarà lloc a un lent declivi. L'any 1562 la ciutat va ser saquejada, en el marc de les Guerres de Religió. Lió ja no recuperarà el prestigi anterior a les guerres: la majoria de les impremtes es traslladaran a Ginebra i igualment moltes famílies de banquers abandonaran la ciutat.
L'any 1600 va tenir lloc a Lió el casament entre el rei Enric IV i Maria de Mèdici. Entre els segles i la ciutat està sota tutela directa de la monarquia. La construcció del nou Ajuntament, un dels Hotels de Ville més sumptuosos de França, en la qual intervé l'arquitecte reial Hardoiun Mansart, expressa aquesta relació de la ciutat amb el rei. Així mateix, és Colbert, ministre de Lluís XIV, que el 1667 organitza la producció de teixits de seda a Lió.
Durant la Revolució francesa, Lió es va alçar contra la Convenció Nacional i va donar suport als Girondins. En 1793, la ciutat va ser assetjada durant més de dos mesos pels exèrcits revolucionaris, abans de finalment rendir-se. Diversos edificis van ser destruïts; una dècada més tard el mateix Napoleó va ordenar la reconstrucció de tots els edificis destruïts durant aquest període.
La ciutat industrial i postindustrial miniatura|Lió des de les ribes del riu Roine.
Gràcies a la seda, la ciutat es converteix durant el segle en una important ciutat industrial. L'inventor Joseph Marie Jacquard que va transformar radicalment la indústria tèxtil amb l'anomenat Teler de Jacquard era oriünd de Lió. Els obrers de la seda de Lió, anomenats "canuts", van realitzar dos aixecaments importants: en 1831 i 1834. La revolta dels canuts de 1831, va veure un dels primers usos registrats de la bandera negra com a emblema de la protesta. De 1827 a 1832 es construeix entre Saint-Étienne (Loira) i Lió una de les primeres línies fèrries del món, dissenyada per l'enginyer Marc Seguin. El primer funicular urbà del món va ser construït en els vessants de la Croix-Rousse en 1862. El 1863 es va fundar el Crédit Lyonnais (actualment LCL), que esdevindria un dels bancs més importants de França.