Edward Roscoe Murrow KBE (Greensboro, Carolina del Nord, 25 d'abril de 1908 - Pawling, Estat de Nova York, 27 d'abril de 1965) va ser un periodista i corresponsal de guerra nord-americà. Va començar a ser conegut durant la Segona Guerra Mundial amb una sèrie d'emissions de ràdio en directe des d'Europa per a les notícies de la CBS. Durant la guerra va fer equip i treballar estretament amb un equip de corresponsals de guerra que es van conèixer com els Murrow Boys.
Pioner de la difusió de notícies de ràdio i televisió, Murrow va produir una sèrie de reportatges al seu programa de televisió See It Now que van contribuir a censurar les pràctiques del senador Joseph McCarthy. Els companys periodistes Eric Sevareid, Ed Bliss, Bill Downs, Dan Rather i Alexander Kendrick consideren que Murrow és una de les grans figures del periodisme.
Joventut Murrow va néixer a prop de Greensboro,Baker, Anne Pimlott (2004), "Murrow, Edward Roscoe (1908–1965)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, accessed December 7, 2010 al comtat de Guilford, Carolina del Nord. Els seus pares eren quàquers. Era el més jove de quatre germans i una "barreja d'ascendència escocesa, irlandesa, anglesa i alemanya". El primogènit, Roscoe Jr., va viure només unes hores. Lacey Van Buren tenia quatre anys i Dewey Joshua dos anys quan va néixer Murrow.Edwards, B. 2004, Edward R. Murrow and the Birth of Broadcast Journalism. Casa seva era una cabana de troncs sense electricitat ni fontaneria, en una granja que només aportava uns quants centenars de dòlars l'any de blat de moro i fenc.
Quan Murrow tenia sis anys, la seva família es va traslladar travessant tot el país al comtat de Skagit, a l'oest de Washington, a una finca prop de Blanchard, 50 km al sud de la frontera entre el Canadà i els Estats Units. Va assistir a l'escola secundària a Edison, i va ser president del cos estudiantil en el seu últim any, on va destacar en l'equip de debat. També va ser membre de l'equip de bàsquet que va guanyar el campionat del comtat de Skagit.
Després de graduar-se de l'escola secundària el 1926, Murrow es va matricular al Washington State College (ara Washington State University) i es va especialitzar en l'expressió oral. Membre de la fraternitat Kappa Sigma, també va ser actiu en la política universitària. Als seus anys d'adolescència, Murrow va rebre el sobrenom "Ed" i durant el seu segon any d'universitat, va canviar el seu nom d'Egbert a Edward. El 1929, mentre assistia a la convenció anual de la Federació Nacional d'Estudiants d'Amèrica, Murrow va pronunciar un discurs exhortant els estudiants universitaris a interessar-se més pels afers nacionals i mundials, el que va portar a la seva elecció com a president de la federació. Després d'obtenir la seva llicenciatura el 1930, es va traslladar a l'est a Nova York.
Murrow va ser subdirector de l'Institut d'Educació Internacional des de 1932 fins a 1935 i va exercir com a secretari adjunt del Comitè d'Emergència en Ajuda als Estudiants Estrangers Desplaçats, que va ajudar a destacats estudiosos alemanys que havien estat acomiadats dels càrrecs acadèmics. Es va casar amb Janet Huntington Brewster el 12 de març de 1935. El seu fill, Charles Casey Murrow, va néixer a Londres el 6 de novembre de 1945.
Carrera a la CBS Murrow es va incorporar a CBS com a director de debats el 1935 i va romandre a la cadena durant tota la seva carrera. La CBS no tenia personal de notícies quan Murrow s'hi va unir, llevat del locutor Bob Trout. La feina de Murrow era fer parlar els protagonistes de les notícies sobre els temes del dia.
Murrow va anar a Londres el 1937 per exercir com a director de les operacions europees de la CBS. La posició no implicava sortir per antena; la seva feina era convèncer figures europees perquè emetessin a la cadena CBS, que estava en competència directa amb les dues cadenes de ràdio de la NBC. Durant aquest temps, va fer freqüents viatges per Europa. El 1937, Murrow va contractar el periodista William L. Shirer, i li va assignar un lloc similar al continent. Això va marcar l'inici de l'equip de periodistes de guerra "Murrow Boys".
Ràdio Murrow va tenir el seu primer èxit professional durant l'Anschluss de març de 1938, en què Adolf Hitler va dissenyar l'annexió d'Àustria per l'Alemanya nazi. Mentre Murrow estava a Polònia organitzant una retransmissió de cors infantils, Shirer va rebre notícies de l'annexió, però no va poder difondre la història a través de les instal·lacions de la ràdio estatal austríaca. Murrow va enviar immediatament a Shirer a Londres, on va expressar el seu testimoni ocular sense censura de l'Anschluss. Aleshores, Murrow va llogar l'únic transport disponible, un avió de 23 passatgers, per volar de Varsòvia a Viena i així poder agafar el relleu de Shirer.
A petició de la direcció de la CBS a Nova York, Murrow i Shirer van elaborar un resum de notícies europees de reacció a l'Anschluss, que va reunir corresponsals de diverses ciutats europees per a una única emissió. El 13 de març de 1938 es va emetre l'especial, presentat per Bob Trout a Nova York, incloent-hi Shirer a Londres (amb la diputada laborista Ellen Wilkinson), el reporter Edgar Ansel Mowrer del Chicago Daily News a París, el reporter Pierre J. Huss de la International News Service a Berlín, i el senador Lewis B. Schwellenbach a Washington D. C. El reporter Frank Gervasi, a Roma, no va poder trobar un transmissor per transmetre la reacció des de la capital italiana, però va trucar el seu guió a Shirer a Londres, que el va llegir per antena. Murrow va informar en directe des de Viena, en el primer reportatge de la seva carrera a l'escena: "Aquest és Edward Murrow que parla des de Viena... Ara són gairebé les 2:30 del matí i el senyor Hitler encara no ha arribat".
L'emissió es considerava revolucionària en aquell moment. Amb informes en directe transmesos per ona curta, sense que cap dels tertulians necessàriament pogués escoltar-se, va sortir gairebé perfecte. L'especial es va convertir en la base de World News Roundup, la sèrie de notícies que encara es publica cada dia entre setmana al matí i al vespre a la CBS Radio Network.
El setembre de 1938, Murrow i Shirer van participar habitualment en la cobertura de la CBS de la crisi dels Sudets a Txecoslovàquia, que Hitler cobejava per Alemanya i que finalment va guanyar amb l'Acord de Múnic. Els seus informes incisius van augmentar el gust nord-americà per les notícies de ràdio, amb els oients que esperaven regularment les emissions d'ona curta de Murrow, presentades per l'analista HV Kaltenborn a Nova York dient: "Trucant a Ed Murrow... entra Ed Murrow".
Durant l'any següent, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Murrow va continuar treballant des de Londres. Els reportatges de William Shirer des de Berlín li van portar aclamacions nacionals i una posició com a comentarista a CBS News al seu retorn als Estats Units el desembre de 1940. Shirer descriuria les seves experiències a Berlín al seu llibre més venut de 1941, Berlin Diary. Quan va esclatar la guerra el setembre de 1939, Murrow es va quedar a Londres, i més tard va oferir emissions de ràdio en directe durant l'apogeu del Blitz a Londres After Dark. Aquestes emissions en directe d'ona curta es van retransmetre a les audiències de ràdio electrificades de la CBS com mai no ho havia fet la programació de notícies: la cobertura de la guerra anterior havia estat proporcionada principalment per informes de diaris, juntament amb notícies vistes a les sales de cinema; Els programes de notícies de ràdio anteriors simplement havien presentat un locutor en un estudi llegint informes de les agències de notícies.
Segona Guerra Mundial miniatura|Murrow vivia en un pis a Hallam Street, prop de Great Portland Street, a Londres durant la guerra Els informes de Murrow, especialment durant el Blitz, van començar amb el que es va convertir en la seva signatura d'obertura, "This is London", pronunciat amb el seu èmfasi vocal en la paraula this, seguit de l'indici d'una pausa abans de la resta de la frase. La seva antiga professora de parla, Ida Lou Anderson, va suggerir aquesta obertura com una alternativa més concisa a la que havia heretat del seu predecessor a CBS Europa, César Saerchinger: "Hola, Amèrica. Aquesta és la trucada des de Londres". La frase de Murrow es va convertir en sinònim del locutor i la seva xarxa.
Murrow va aconseguir l'estatus de celebritat pels seus informes de guerra. Aviat sorgiria la seva segona frase famosa. A finals de 1940, amb el bombardeig alemany diari, els londinencs que sabien que potser no es veurien l'endemà, per acomiadar-se es deien "bona nit i bona sort". La futura monarca britànica, la princesa Isabel, ho va dir al món occidental en unes paraules adreçades per ràdio en directe a finals d'any, quan va dir "bona nit i molta sort per a tots". Així, al final d'una emissió de 1940, Murrow va acabar el seu segment amb "Bona nit i bona sort". El professor de parla Anderson va insistir que ho mantingués i així va néixer un altre eslògan de Murrow.
Quan Murrow va tornar als Estats Units el 1941, la CBS va organitzar un sopar en el seu honor el 2 de desembre a l'hotel Waldorf-Astoria. Al sopar, que la cadena va retransmetre, van assistir-hi 1.100 convidats. Franklin D. Roosevelt va enviar un telegrama de benvinguda, que es va llegir al sopar, i el bibliotecari del Congrés Archibald MacLeish va comentar el poder i la intimitat de les paraules amb què Murrow informava de la guerra. "Vau cremar la ciutat de Londres a les nostres cases i vam sentir les flames que les estaven cremant", va dir MacLeish. "Vostè va posar els morts de Londres a les nostres portes i sabíem que els morts eren els nostres morts, eren els morts de la humanitat. Heu destruït la superstició que allò que passa més enllà de 3.000 milles d'aigua en realitat no passa."
L'atac japonès a Pearl Harbor es va produir menys d'una setmana després d'aquest discurs, i els EUA van entrar a la guerra combatent el bàndol aliat. Murrow va volar en 25 missions de combat aliades a Europa durant la guerra, proporcionant informes addicionals dels avions mentre passaven per Europa, enregistrats per a una emissió retardada. L'habilitat de Murrow per improvisar descripcions vívides del que passava al seu voltant, va ajudar a l'efectivitat de les seves emissions de ràdio.
A mesura que les hostilitats van créixer, Murrow va ampliar l'equip de CBS News de Londres en el que Harrison Salisbury va descriure com "el millor personal de notícies que ningú havia reunit mai a Europa". El resultat va ser un grup de periodistes aclamats pel seu intel·lecte i poder descriptiu, com Eric Sevareid, Charles Collingwood, Howard K. Smith, Mary Marvin Breckinridge, Cecil Brown, Richard C. Hottelet, Bill Downs, Winston Burdett, Charles Shaw, Ned Calmer i Larry LeSueur. Molts d'ells, inclòs Shirer, van ser batejats més tard com "Els nois de Murrow", tot i que Breckinridge era una dona. El 1944, Murrow va buscar Walter Cronkite per rellevar Bill Downs a l'oficina de la CBS a Moscou. Cronkite va acceptar inicialment, però després de rebre una millor oferta del seu actual empresari, United Press, va rebutjar l'oferta.
Murrow va cooperar tan estretament amb els britànics que el 1943 Winston Churchill es va oferir a convertir-lo en director general conjunt de la BBC per a fer la programació. Tot i que va declinar la feina, durant la guerra Murrow es va enamorar de la nora de Churchill, Pamela, els altres amants nord-americans de la qual inclouen Averell Harriman, amb qui es va casar molts anys més tard. Pamela volia que Murrow es casés amb ella, i ho va considerar; tanmateix, quan la seva dona va donar a llum el seu únic fill, Casey, va posar fi a l'aventura.