El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic. El territori de la diòcesi va canviar sovint en el curs de la seva història més que mil·lenària; és molt més vell que l'estat de Bèlgica on està des de 1830.
Territori La diòcesi comprèn la província de Lieja.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lieja, on es troba la catedral de Sant Pau. A Malmedy hi ha l'ex-catedral dedicada als Sants Pere, Pau i Quirí.
El territori s'estén sobre 3.862km² i està dividit en 525 parròquies. Les parròquies estan agrupades en 17 vicariats, units en diverses unitats pastorals: Lieja-riva esquerra, Lieja-riva dreta, Mosa inferior, Fléron, Mosa superior, Ans, Verviers, Plateau de Herve, Malmedy, Spa, Stavelot, Ourthe-Amblève-Condroz, Huy, Hesbaye, Büllingen, Eupen-La Calamine i Saint-Vith.
La majoria de la població (valons) són francòfons; la minoria pertany a la comunitat germanòfoba de Bèlgica.
Història miniatura|Palau bisbal de Liejaminiatura|esquerra|Pati del palau bisbalFou creat al quan el bisbe Hubert va transferir la seu de Tongeren-Maastricht a Lieja. L'any 980, l'emperador germànic Otó II va atorgar poders seculars al bisbe que de llavors ençà serà príncep-bisbe. L'any 1795, el govern revolucionari francès va abolir ambdós, el principat i el bisbat, que van quedar ser absorbits per la Primera República Francesa.
El concordat del 15 juliol de 1801 entre Napoleó i Pius VII va restaurar el bisbat amb els departaments de l'Ourte i del Mosa inferior com territori (el que correspon a la província de Lieja i ambdues províncies Limburg belga i neerlandès). Després de la fixació definitiva de les fronteres belgo-neerlandeses el 1839 l'església catòlica adaptà el territori a les províncies belgues de Lieja i de Limburg. Després de la primera guerra mundial, durant un període breu, el bisbat va formar una unió personal amb el bisbat d'Eupen-Malmedy.
Després la fixació definitiva de la frontera lingüística belga 1963, el 1967 la jerarquia escindí el bisbat en dues parts: el bisbat de Lieja i el bisbat de Hasselt.
Després de la revolució francesa, el bisbe de Lieja va perdre el seu poder secular, la catedral de Sant Lambert va ser derrocada i el palau dels prínceps-bisbes de la plaça Saint-Lambert va esdevenir la seu del departament de l'Ourte. El palau bisbal actual és un antic convent. El 1802, en conseqüència del concordat, la col·legiata de Sant Pau va ser promoguda catedral.
Llista de bisbes de la diòcesi Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Tongeren) El bisbat va crear-se al .Ernst Bruckmüller & Peter Claus Hartmann (redactors), Die Ausbreitung und Entwicklung des Christentums bis 451, Putzger, Historischer Weltatlas, Berlin, Cornelsen, 2001, pàgines 42, (en català: L'expansió del cristianisme fins a l'any 451, mapa al Putzger Àtles històric del món) El primer bisbe documentat va ser Domicià d'Huy. Els bisbes anteriors, Matern de Colònia (un deixeble presumpte de sant Pere), sant Navite, sant Marcel, sant Metròpoli, sant Severí, sant Florent, sant Martí, Maximí, sant Valentí, sant Servaci, sant Agricola, Ursicí, Designat, Nesignat, Sulpici, Quirille, Euchere I, sant Falcó, Euchere IIJoannes Chapeauville, Catalogue des evesques de Tongre, Maestrecht et Liège, Liège, Editorial Léonard Streel, 1617, 24 pàgines són més o menys llegendarisPeter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, en una temptativa hagiogràfica de relligar la creació del bisbat als inicis del cristianisme. 535 - ± 549: Domicià d'Huy
Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Maastricht) Certs bisbes són poc documentats. Tret del nom i una aproximació de les dates del seu episcopat no se sap molt més. 549 - 588: Monulf 589 - 614: Gundulf de Tongeren 614 - 627: Sant Ebregise 627 - 647: Sant Joan I l'Agnell 647 - 650: Amand 652 - 662: Remacle 662 - 669: Teodard de Maastricht 669 - 705: Lambert de Lieja
Bisbes de Tongeren-Maastricht-Lieja (seu a Lieja) 705 a abans- 727: Hubert de LiejaA la seva Història del principat de Lieja Fabritius tracta els bisbes i prínceps bisbes d'Hubert fins a Josep Climent de Baviera. La llista dels bisbes anteriors prové de fonts explicitades a l'article del bisbe en qüestió, ídem pels prínceps posteriors a Josep Climent. Vegeu: Karl Moriz Fabritius, Robert de Thorete (1240-1246), Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, 294 pàgines, (en català: Història del principat bisbal de Lieja ) 727 - 736 o 738: Floribert de Lieja 736 o 738 - 769: Fulcari 769 - 787: Agilfrid 787 - 810: Gerbald de Lieja 810 - 831: Valcand 831 - 838 o 840: Pirard o Erard 838 o 840 - 856: Hartgar 856 - 901: Francó de Tongeren 901 - 920: Esteve de Tongeren 920 - 921: Hilduí de Milà (excomunicat), més tard bisbe de Verona i arquebisbe de Milà 921 - 945: Richer de Lieja 945 - 947: Hug I de Lieja 947 - 953: Farabert 953 - 955: Rateri de Verona 955 - 959: Balderic I 959 - 971: Èracli
Prínceps-Bisbes de Lieja Des de 980 fins al 1794 els bisbes de Lieja van ser també prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic. 972 - 1008: Notger, primer príncep-bisbe del Principat de Lieja 1008 - 1018: Balderic II 1018 - 1021: Wolbodo 1021 - 1025: Durand 1025 - 1037: Reginard de Lieja 1037 - 1042: Nitard de Lieja 1042 - 1048: Wazon 1048 - 1075: Teoduí de Baviera 1075 - 1091: Enric I de Verdun 1091 - 1119: Otbert de Lieja 1119 - 1121: Frederic de Namur 1122 - 1128: Alberó I de Lovaina 1128 - 1135: Alexandre I de Jülich (destituït) 1135 - 1145: Alberó II de Chiny-Namur 1145 - 1164: Enric II de Leez 1164 - 1167: Alexandre II de Lieja 1167 - 1191: Raúl de Zähringen 1191 - 1192: Albert de Lovaina 1192 - 1193: Lotari d'Hochstaden, va abdicar 1193 - 1194: Simó de Limburg, destituït 1195 - 1195: Otó de Valkenburg també anomenat de Heinsberg 1195 - 1200: Albert II de Cuijk 1200 - 1229: Hug de Pierrepont 1229 - 1238: Joan d'Eppes 1238 - 1239: Guillem de Savoia nomenat pel papa Gregori IX 1238 - 1240: Otó d'Eberstein nomenat per l'emperador Frederic II 1240 - 1246: Robert de Thourotte 1247 - 1274: Enric III de Gueldre, destituït 1274 - 1281: Joan d'Enghien, anterior Bisbe de Tournai 1282 - 1291: Joan de Flandes, de 1279 a 1280 bisbe de Metz 1291 - 1296: sede vacante 1296 - 1301: Hug III de Chalon, destituït i després arquebisbe de Besançon 1301 - 1302: Adolf II de Waldeck 1302 - 1312: Teobald de Bar 1313 - 1344: Adolf de la Mark 1345 - 1364: Engelbert de la Mark, més tard arquebisbe de Colònia 1364 - 1378: Joan d'Arkel, anteriorment bisbe d'Utrecht 1378 - 1389: Arnold d'Horne, anteriorment bisbe d'Utrecht 1389 - 1418: Joan III de Baviera, va abdicar 1418 - 1419: Joan de Wallenrode, anteriorment arquebisbe de Riga 1419 - 1455: Joan de Heinsberg, va abdicar 1456 - 1482: Lluís de Borbó origen de la branca Borbó Busset 1484 - 1505: Joan d'Horne 1505 - 1538: Erard de la Mark o Everhard von der Mark, també bisbe de Chartres i de l'arxidiòcesi de València 1538 - 1544: Corneli de Berghes, va abdicar per casar-se 1544 - 1557: Jordi d'Àustria 1557 - 1564: Robert de Berghes 1564 - 1580: Gerard de Groesbeek 1581 - 1612: Ernest de Baviera 1612 - 1650: Ferdinand de Baviera 1650 - 1688: Maximilià Enric de Baviera 1688 - 1694: Joan Lluís d'Elderen 1694 - 1723: Josep Climent de Baviera 1724 - 1743: Jordi Lluís de Berghes 1744 - 1763: Joan Teodor de Baviera 1763 - 1771: Carles Nicolau d'Oultremont 1772 - 1784: Francesc Carles de Velbrück 1784- 1792: Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck 18 d'agost de 1792 - 28 de novembre de 1792: Francesc Antoni Maria de Méan 29 de novembre de 1792 - 20 d'abril de 1793: inocupat 21 d'abril de 1793 - 20 de juliol de 1794: Francesc Antoni Maria de Méan.
L'1 d'octubre de 1795, la república francesa va annexionar el principat i va abolir la jerarquia catòlica.
Bisbes de Lieja després del Concordat de 1801 1802-1808: Joan-Évangéliste Zäpfel 1808-1829: seu vacant 1809–1815: Lejéas, Bisbe concordatari 1829-1852: Corneille Richard Antoine von Bommel des de 1853, la part neerlandesa del territori de la diòcesi va integrar-se al nou bisbat de Roermond. 1852-1879: Théodore Joseph de Montpellier 1879-1901: Victor Josep Doutreloux 1902-1927: Martin Hubert Rutten, també bisbe del Bisbat d'Eupen-Malmedy 1927-1961: Louis Joseph Kerkhofs 1961-1986: Guillaume Marie van Zuylen El 1967, la diòcesi va escindir-se segons la frontera lingüística. La part de parla neerlandesa, va esdevenir el bisbat d'Hasselt, del qual el territori coincideix amb la província de Limburg. 1986-2001: Albert Houssiau 2001-2013]: Aloys Jousten 2013-...: Jean-Pierre Delville
Estadístiques A finals del 2013, la diòcesi tenia 721.000 batejats sobre una població de 1.054.000 persones, equivalent al 68,4% del total. anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1950 1.300.000 1.424.297 91,3 2.520 1.810 710 515 1.400 5.500 778 1970 900.000 1.016.131 88,6 1.298 980 318 693 2 461 515 1980 800.000 1.007.490 79,4 1.010 787 223 792 31 304 1.819 518 1990 780.000 993.060 78,5 848 659 189 919 66 256 1.239 523 1999 700.000 1.017.805 68,8 689 480 209 1.015 72 276 801 505 2000 700.000 1.016.762 68,8 650 465 185 1.076 74 247 762 525 2001 700.000 1.020.077 68,6 629 445 184 1.112 75 247 743 525 2002 700.000 1.023.506 68,4 624 440 184 1.121 74 250 743 525 2003 700.000 1.023.506 68,4 543 421 122 1.289 76 175 609 525 2004 700.000 1.023.506 68,4 524 402 122 1.335 74 168 579 525 2013 721.000 1.054.000 68,4 385 285 100 1.872 69 140 443 525
Referències
Enllaços externs
Escuts dels prínceps-bisbes
Lieja