La bella addormentata és una pel·lícula de 1942 dirigida per Luigi Chiarini. miniatura|Escena de la pel·lícula Malgrat el títol, la pel·lícula no té res a veure amb el conte de fades de Charles Perrault, sinó que està basada en l'obra homònima de Rosso di San Secondo, i representa un dels grans exemples. del gènere del cinema italià conegut com a calligrafismo.La bella addormentata a Il Cinematografo
Argument La criada Carmela arriba del poble per servir a casa del notari Don Domenico, hipòcrita i ambigu, i és seduïda per ell. La noia fuig de la casa i cau a les urpes d'una bruja que, afalagant-la amb promeses, vol comerciar amb la seva bellesa. Un jove, Salvatore conegut com a Nero, que treballa en el procés del sofre la treu de la casa vergonyosa i obliga el notari a reparar el mal fet casant-se amb ella. La noia passa pels diferents esdeveniments com si estigués en un estat d'adormiment. El dia del seu casament es desmaia abans d'entrar a l'església i cau greument malalta. Abans de morir revela que el sulfatador era el seu únic amor i la incomprensió d'ell li va causar la malaltia.
Repartiment Luisa Ferida: Carmela Amedeo Nazzari: Salvatore, dit el Nero Osvaldo Valenti: Domenico Caramandola Teresa Franchini: tia Agata Pina Piovani: Nunziata Margherita Bossi Nicosia: Concetta Guido Celano: solfataro Carlo Dessy: sulfatador Fiorella Betti: Erminia Gildo Bocci: mercant Roberto Pasetti: patró del cafè Trinacria Pietro Bigerna: mariscal dels carabiners Piero Palermini: client del cafè Trinacria Renata Drago: noia Isa Mari: noia Luigi Urbinati: home amb gramòfon Renato Navarrini: metge Achille Togliani Distribució miniatura|Osvaldo Valenti i Luisa Ferida en una foto d'escena La pel·lícula fou presentada a la 10a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (1942). Realitzada als estudis del Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, es va estrenar als cinemes la segona quinzena de setembre de 1942.
Crítica 'Una aventura colorida', va definir la seva comèdia Rosso di San Secondo; volia reunir un tema de terra pintat fosc amb alguns indicis surrealistes derivats de Verga, De Roberto, Capuana. I Chiarini, minuciós i refinat pintor d'ambients, perspicaç coneixedor de les expressions pictòriques més recents [..] ha enfocat la lent als dos pols oposats: el poble sicilià [..] i la dona de la trena negra i el caminar de coèfora [..] sense mostrar-nos una bardissa de figues o un camp de tarongers (és a dir, abominant el pintoresc) ha compost un "clima" sicilià perfecte: catòlic i gelós, roent i absolut, alimentat amb pebrots cebats i vins densos, amb coralls i cristalls. Dins d'aquest clima, "la bella addormentata" passa com l'àngel de Dante a l'Estígia "amb plantes seques". Sota la direcció de Chiarini, Ferida és perfecta en els seus gestos, en l'ambientació de la figura, en la seva mirada, en la seva veu".(Raffaele Calzini, a Film quotidiano, 7 de setembre de 1942)
Referències
Bibliografia Brunetta, Gian Piero. The History of Italian Cinema: A Guide to Italian Film from Its Origins to the Twenty-first Century. Princeton University Press, 2009. Moliterno, Gino. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009.
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia de la dècada del 1940 Categoria:Pel·lícules del 1942 Categoria:Pel·lícules basades en llibres Categoria:Pel·lícules en italià