miniatura|180px|Amb l'actor Roland Lesaffre. Marcel Carné (París, 18 d'agost de 1906 - Clamart, 31 d'octubre de 1996) va ser un destacat director de cinema francès realitzador de Les Enfants du paradis,Les enfants du Paradis a telegraph.co.ukLe Quai des brumes i Hôtel du Nord.

Biografia Primers anys Marcel Carné va néixer a París en el districte de Batignolles (17è districte de París), de pare ebenista. La seva mare va morir quan ell tenia cinc anys i va ser criat per la seva àvia. Ràpidament es va sentir atret pel cinema. Anava a la projecció d'una pel·lícula tots els dijous, i després cada vegada amb més freqüència, a vegades fent tripijocs per no haver de pagar el preu de l'entrada.

El seu pare volia que el succeís i es fes ebenista, com ell. Per tant, Marcel Carné va començar estudis per a aprendre a tallar fusta. Després, els va abandonar encara que no li disgustaven, va començar d'amagat a assistir a classes vespertines de fotografia dues vegades a la setmana a l'Escola d'Arts i Oficis, obtenint el diploma de tècnic fotògraf.

Per pagar les seves cada vegada més freqüents sessions de cinema, va treballar en un banc, i després en una botiga de comestibles i en una companyia d'assegurances.

Primeres experiències cinematogràfiques miniatura|Marcel Carné el 1950. La primera trobada decisiva de la seva carrera va tenir lloc en 1928, quan va conèixer a Françoise Rosay, esposa de Jacques Feyder, durant un sopar amb amics en comú. Al final del sopar, va aconseguir d'ella que li organitzés una trobada amb Feyder. Carné va ser llavors contractat com a segon ajudant d'adreça en la nova pel·lícula de Feyder, Les Nouveaux Messieurs.

Després d'aquesta primera experiència, va marxar a fer el servei militar a Renània.

Quan va tornar a França, el 1929, la revista Cinémagazine va organitzar un concurs de crítica cinematogràfica. Carnet va presentar cinc i va aconseguir el primer premi. El van contractar com a crític de cinema. També escrivia a les crítiques revistes Hebdo-Film, Vu, Cinémonde i Film-Sonore.

En 1929 va decidir realitzar el seu primer documental sota el títol Nogent, Eldorado du dimanche, amb l'ajuda econòmica de Michel Sanvoisin. El curtmetratge conta la història de les escapades dominicals dels joves parisencs en les tavernes a la vora del Marne. Seguidament, Charles Peignot el va convèncer que filmés films publicitaris amb Jean Aurenche i Paul Grimault.

Més tard es va fer ajudant de direcció de Richard Oswald en la pel·lícula Cagliostro (1929), de René Clair a Sous les toits de Paris (1930), de Jacques Feyder a Le Grand Jeu (1934), Pension Mimosas (1935) i La Kermesse héroïque (1935). Va dir de Feyder: «Li dec a Feyder gairebé tot. Em va ensenyar què és una pel·lícula, des de la seva preparació fins a la direcció pròpiament dita i també la direcció d'actors […] La millor escola de cinema és la pràctica».

Trajectòria Va iniciar la seva carrera al cinema mut com a ajudant del director Jacques Feyder. Als 25 anys havia dirigit ja la seva primera pel·lícula, que va marcar l'inici de la seva col·laboració amb el poeta i guionista Jacques Prévert. Aquesta col·laboració es va prolongar per més de dotze anys durant què es van realitzar pel·lícules que preludien el que és el cinema francès actual.

Sota l'ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial, Carnet va treballar en la França de Vichy però on es va rebel·lar contra els intents del règim de controlar l'art. Aquí va filmar la que és considerada com la seva obra mestra Les Enfants du paradis. A la fi dels anys 1990, aquesta pel·lícula va ser considerada com la millor pel·lícula francesa del segle en una votació en la qual van participar 600 crítics i professionals del cinema francès.

Durant la postguerra, Carnet i Prévert van realitzar la que va ser en aquest moment la producció més cara de la història del cinema francès Les Portes de la nuit que no va tenir l'èxit esperat en taquilla. Aquest fracàs va suposar la fi de la col·laboració entre tots dos artistes.

Durant els anys 1950, el públic francès va començar a demanar pel·lícules romàntiques i comèdies, no els trossos de realitat que Carné continuava realitzant.

A més, amb l'arribada de la Nouvelle vague, les pel·lícules de Carnet van tenir menys èxit; moltes van rebre crítiques negatives, tant de la premsa com de la indústria del cinema. Carné va realitzar la seva última pel·lícula en 1976.

Homosexual, però de manera no pública,Alain Brassart, L'Homosexualité dans le cinéma français, Nouveau Monde, 2007 Marcel Carné va tractar temes homosexuals en diversos de les seves pel·lícules, de manera secundària o de vegades obliqua: les relacions ambigües entre Jean Gabin i Roland Lesaffre a L'Air de Paris, el personatge de Laurent Terzieff, que és mantingut per persones d'ambdós sexes a Les Tricheurs, el gigoló bisexual de Jeunes Loups. Vas declarar sobre aquesta qüestió:

Està enterrat al Cementiri Saint-Vincent de Montmartre.

Filmografia

1929: Nogent, Eldorado du dimanche 1936: Jenny 1937: Drôle de drame 1938: Le Quai des brumes 1938: Hôtel du Nord 1939: Le jour se lève 1942: Les Visiteurs du soir 1945: Les Enfants du paradis 1946: Les Portes de la nuit 1947: La Fleur de l'âge (inacabada) 1950: La Marie du port 1950: Juliette ou la Clé des songes 1953: Thérèse Raquin 1954: L'Air de Paris 1956: El país d'allà on vinc 1958: Les Tricheurs 1960: Terrain vague 1962: Du mouron pour les petits oiseaux 1965: Trois chambres à Manhattan 1968: Les Jeunes Loups 1971: Les Assassins de l'ordre 1974: La Merveilleuse Visite 1977: La Bible 1991: Mouche (inacabada)

Premis i distincions Mostra Internacional de Cinema de Venècia AnyCategoriaPel·lículaResultat 1938 Recomanació especialLe Quai des brumes 1946 Mencions especials Les Enfants du paradis 1953 Lleó de Plata Thérèse Raquin 1971 Lleó d'Or per la carrera 1982 Lleó d'Or per la carrera

Referències

Bibliografia Jean-Pierre Jeunet, N. T. Binh et Philippe Morisson, Les Magiciens du cinéma, Carné, Prévert, Trauner, Les Arènes, 2012, 120 p. David Chanteranne, Marcel Carné, le môme du cinéma français, Saint-Cloud, Soteca, 2012, 400 p.

Michel Pérez, Les films de Carné, Paris, Ramsay, collection Ramsay Poche Cinéma, 1994, 173 p. Robert Chazal, Marcel Carné, Paris, Seghers, collection Cinéma d'aujourd'hui, 1965, 186 p. Bernard-G. Landry, Marcel Carné, sa vie, ses films, Paris, Jacques Vautrain, 1952, 140 p. Jean Queval, Marcel Carné, Cerf, collection 7° art, 1952, 118 p.

Enllaços externs Web dedicada a Marcel Carné

Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Morts a Clamart Categoria:Nascuts el 1906