Angela Piskernik (27 d'agost de 1886 – 23 de desembre de 1967) va ser una botànica i conservacionista austro-iugoslava. Va ser la primera conservacionista professional d'Eslovènia.Vito Hazler (2010): Protection and Presentation of Cultural Heritage in the Triglav National Park and in Regional and Landscape parks in Slovenia, Etnološka istraživanja (Investigacions etnològiques), Vol. 1 No. 15, p. 53–67
Biografia Piskernik va néixer a Bad Eisenkappel, al sud de Caríntia, estat federat que es va mantenir dins d'Àustria després de la Primera Guerra Mundial. Va obtenir el doctorat en botànica a la Universitat de Viena.Tina Bahovec (2010): Engendering Borders: The Austro-Yugoslav Border Conflict Following the First World War, a: Agatha Schwartz (Ed.), Gender and Modernity in Central Europe: The Austro-Hungarian Monarchy and its Legacy, University of Ottawa Press, , p. 219–234. D'entre els seus professors hi havia el botànic Hans Molisch. Va treballar pel museu provincial a Ljubljana i va donar classes a diverses escoles de secundària.
Com a dona eslovena amb consciència nacional, va ser activa al plebiscit de Caríntia i en un club de migrants.Danijel Grafenauer (2009): Carinthian Slovenes´ Clubs and the Contacts between Carinthian Slovenes and Slovene-American Politicians , a: Matjaž Klemenčič, Mary N. Harris (Eds.) European migrants, diasporas and indigenous ethnic minorities, Edizioni Plus-Pisa University Press, , p. 83–103 L'any 1943 fou detinguda i empresonada al camp de concentració Nazi de Ravensbrück.Janez Stergar (2004): Dr. Angela Piskernik (1886–1967), Natural Scientist, Environmentalist, and Nationally Conscious Activist from Carinthia (Resum en anglès), Institute of Ethnic Studies, Ljubljana. Recuperat el 31 d'octubre de 2013. L'escriptora austríaca Maja Haderlap la menciona a la novel·la autobiogràfica Engel des Vergessens (Àngels de l'oblit).Maja Haderlap (2016): Angel of Oblivion (en anglès, traduït de l'alemany per Tess Lewis), Archipelago Books, Brooklyn, New York
Després del 1945 esdevingué la directora del Museu d'Història Natural a Ljubljana i va treballar en conservació de la natura.Mateja Tominšek Perovšek (2012): Slovene Women in the Modern Era (Catàleg d'exposició en anglès), National Museum of Contemporary History, Ljubljana, p. 63–64 En concret, va dedicar els seus esforços a renovar i protegir el Jardí Botànic Alpí de Juliana i el Parc Nacional de Triglav.Juliana after 1945 Slovenian Museum of Natural History, Ljubljana. Recuperat el 19 de novembre de 2013.
Durant els anys 60 va encapçalar la delegació Iugoslava de la Comissió Internacional per a la Protecció dels Alps (CIPRA) i va proposar la creació d'un parc natural transnacional amb Àustria als Alps de la Savinja i de Karavanke. Tanmateix, aquest parc bilateral mai es va crear.Carolin Firouzeh Roeder (2012), Slovenia's Triglav National Park: From Imperial Borderland to National Ethnoscape, a: Bernhard Gissibl, Sabine Höhler, Patrick Kupper (Eds.), Civilizing Nature: National Parks in Global Historical Perspective, Berghahn Books, Nova York i Oxford, , p. 240–255. Avui dia, aquesta àrea forma part del Cinturó Verd Europeu. Va morir l'any 1967 a Ljubljana.
El 2019, Piskernik va ser honorada amb un segell commemoratiu emès a Eslovènia.Angela Piskernik, Scientist, Honoured with New Stamp Total Slovenia News. Recuperat el 5 de juliol de 2022.
Escrits Jugoslovansko-Avstrijski visokogorski park (predlog za zavarovanje) (conté un resum en anglès: Yugoslav-Austrian high mountain park (proposition for protection)) (1965), 4, p. 7-15.
Referències
Categoria:Científics eslovens Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Ecologistes europeus Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Nascuts el 1886 Categoria:Morts el 1967 Categoria:Persones de Caríntia Categoria:Morts a Eslovènia Categoria:Botànics austríacs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes austríacs