La casa-magatzem Balcells era un edifici situat als carrers Nou de la Rambla, 39-41 i de l'Est, 2-4 del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història i descripció Bonaventura Balcells i Carol (1840-1903), natural de Montornès de Segarra, va marxar a Cuba de molt jove i el 1863 va fundar a L'Havana el magatzem de queviures J. Balcells y Cía, Sociedad en Comandita, segurament amb el seu nebot Josep Balcells i Cortada (c.1854-1931), que també hi havia anat a fer fortuna. El 1880 es va associar amb l'indià Andrés Avelino Subirán Ichaso, originari de Tafalla (Navarra), i van crear la raó social Balcells y Subirán, que tenia una de les tres flotes mercants de vaixells de vela més importants de l'Estat espanyol. Les seves cinc corbetes i dos bergantins-goletes (valorades en conjunt en 160.000 pessetes el 1893) feien el trajecte d'anada i tornada de Barcelona a Cuba, passant pels ports de Matanzas i Cienfuegos i fent escala a Nova Orleans i Nova York.

Subirán va morir pel desembre del 1892, i pocs mesos després l'empresa es va transformar en Balcells y Sobrino amb l'entrada de Josep Balcells i Cortada, i tenia el despatx al carrer de la Plata, 4. Mentrestant, es mantenia el negoci de Cuba, dedicat a magatzem de queviures, importació i exportació i també a la banca. Tanmateix, l'esclat el 1895 de la segona guerra d'Espanya amb Cuba, va provocar la davallada dels negocis d'ultramar dels Balcells; dos anys després, van començar a vendre's part de la flota, i amb els diners obtinguts van comprar terrenys a Barcelona per a edificar-hi blocs d'habitatges de lloguer.

El 1899, Josep Balcells i Cortada va encarregar a l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i Arús el projecte d'un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos a la cantonada dels carrers Nou de la Rambla (7 obertures per planta) i de l'Est (11 obertures per planta). Batllevell hi va adoptar un llenguatge semblant al dels Porxos d'en Fontserè, però amb algunes diferències: la porxada neogòtica de pedra de Montjuïc a la planta baixa i l'entresol, i l'estucat d'encoixinat de carreus a la cantonada i als extrems de la resta; la sobrietat dels elements ornamentals incorporats a l'obra, com ara les mènsules de la gran balconada del primer pis i els permòdols de la cornisa del coronament; la disposició dels balcons, que alternaven amb balconeres al segon pis, tots amb baranes de ferro colat; les baranes de ferro forjat de l'entresol, que reproduïen un motiu quadrilobulat.

Els baixos van hostatjar la redacció i tallers del diari El Liberal, dirigit pel periodista Darío Pérez García, el Gran Cine Conde (1910) i, posteriorment, el magatzem de materials d'Enric Cardona, especialitzat en banys i sanitaris, vidres i metalls. El 1917, Cardona va haver de legalitzar un forn amb gresol per fondre plom, i a principis de la dècada del 1930, el seu negoci es va veure seriosament perjudicat per les obres del tramvia soterrat del carrer Nou.

Finalment, fou enderrocat juntament amb la finca veïna del núm. 43 per l'Institut Català del Sòl (INCASOL), que hi va construir un edifici d'habitatges de protecció oficial que conserva una part de l'antiga porxada, projectat pels arquitectes Joan Arias Roig, Enric Torrent i Figuerola i Lluís Pérez de Vega (1985-1988),AMCB, Q152 Promoció de l'habitatge UI 83031. i que acull el Centre Cívic Drassanes.

Notes

Referències

Vegeu també Magatzem Balcells Torre Balcells

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis del Raval Categoria:Edificis d'indians de Catalunya Categoria:Obres de Juli Batllevell i Arús Categoria:Carrer Nou de la Rambla