miniatura|Universitat IUAV de Venècia La Universitat IUAV de Venècia (en , fins al 2001 coneguda com a Istituto Universitario di Architettura di Venezia-IUAV) és una universitat de Venècia, Itàlia. Va ser fundada l'any 1926 com una de les primeres escoles d'Arquitectura a Itàlia. Actualment, la universitat ofereix diversos cursos de grau, postgrau i estudis superiors en Arquitectura, Urbanisme, Moda, Arts i Disseny.
És una universitat centrada en la docència, la investigació i la pràctica del disseny d'espais i entorns de vida (edificis, ciutats, paisatges i territori) i en el disseny d'objectes d'ús quotidià, de moda i de gràfics. També compta amb cursos més recents d'arts visuals, teatre i arts escèniques, i esdeveniments multimèdia.
Història miniatura|Porta principal de l'edifici Tolentini seu de la Università Iuav di Venezia dissenyat per Carlo Scarpa miniatura|Facultat d'Arquitectura i Seu de la Università Iuav di Venezia al carrer Amai S. Croce El 1926 Giovanni Bordiga i Guido Cirilli van fundar la Scuola Superiore di Arti, una branca de lAccademia di Belle Arti di Venezia.{Breve storia dell'Università Iuav di Venezia ; Guido Cirilli architetto dell'Accademia Va ser la segona escola d'arquitectura a Itàlia després de la de Roma. El 1940 es va fundar l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia- IUAV. El curs 1963-64 l'IUAV es va traslladar a Tolentini amb 1000 estudiants matriculats i més tard el 1970 Giovanni Astengo hi va coordinar el primer curs d'Urbanisme d'Itàlia a Preganziol. La reforma dels estudis universitaris del 1981, però, va fer que l'Urbanisme s'integrés com un programa de grau a Ca' Tron. A principis dels anys 90, especialment l'any 1993, 12.000 estudiants estaven matriculats en 3 graus (Urbanisme i Territori, Història i Conservació del Patrimoni Cultural i Arquitectura).
Arquitectes de renom internacional com Carlo Scarpa, Giuseppe Samonà, Manfredo Tafuri, Aldo Rossi, Giovanni Astengo, Giancarlo De Carlo, Gino Valle, Michele De Lucchi, Nanda Vigo, Alejandro Aravena i Egle Renata Trincanato van formar part de la història de l'escola com a estudiants i/o o tutors. També acadèmics i professionals destacats com Le Corbusier, Louis Kahn, Frank Lloyd Wright i, més recentment, Judith Clark o Richard Serra han estat acollits com a professors visitants a l'IUAV i han ensenyat i tutoritzat estudiants a l'IUAV al llarg dels anys.
El curs 2001-2002, paral·lelament al seu 75è aniversari, l' Istituto Universitario di Architettura di Venezia-IUAV va canviar oficialment el seu nom a Università IUAV di Venezia. Malgrat que les quatre lletres de "IUAV" ja no eren un acrònim, la universitat va decidir conservar-ne les abreviatures i utilitzar-les com a nom de la universitat. Aquell mateix curs 2000-2001 l'IUAV esdevé una Universitat amb 3 facultats: Arquitectura Planificació Territorial Arts i Disseny
i el 2013 es van obrir tres nous departaments: Departament d'Arquitectura, Construcció i Conservació Departament d'Arquitectura i Arts Departament de Disseny i Planificació en Entorns Complexos
Nou logotip L'any 2002, la IUAV va organitzar un concurs internacional "Newlogo IUAV" per al disseny del nou logotip institucional de la universitat. Al concurs van ser convidats dissenyadors de renom internacional, especialitzats en el disseny de marques i logotips, i set dels deu dissenyadors gràfics seleccionats es van incorporar al concurs. El jurat, format per Giovanni Anceschi, Enrico Camplani, Marino Folin, Bob Norda, Sergio Polano, Leonardo Sonnoli, Pierpaolo Vetta, va triar el logotip dissenyat pel dissenyador gràfic francès Philippe Apeloig. La seva proposta, en comptes de dissenyar un símbol abstracte o una figura basant-se en l'existent, va desenvolupar un logotip basat gairebé íntegrament en les quatre lletres I, U, A i V, disposades verticalment, un disseny senzill però ricament connotat que pretén representar passat, present i futur
El nou logotip substitueix l'històric –segell i escut– amb l'efígie del lleó de Sant Marc, redissenyada per Massimo Scolari, que durant anys va ser el símbol de la IUAV.
L'antic Logotip de la Universitat consistia en la imatge frontal, tancada en camp circular, del Lleó alat de Sant Marc regent l'evangeli obert amb la inscripció "Pax tibi Marce Evangelista mei". La imatge era i és utilitzada per altres institucions venecianes. El que distingia la versió de la IUAV eren les dues corones circulars amb les paraules "Institut Universitari d'Arquitectura de Venècia" i "Firmitas, Utilitas, Venustas" conceptes utilitzats per Vitruvi per definir l'arquitectura. L'addició de dues noves facultats i la consegüent transformació de la universitat d'Istituto Universitario a Università feia que la definició estrictament arquitectònica del logotip no fos representativa de les altres dues facultats que avui conformen la Universitat IUAV.
Tanmateix, actualment l'antic logotip encara s'utilitza com a segell universitari per distingir el logotip i el segell, però amb una modificació del nom de la universitat de "Institut Universitari d'Arquitectura de Venècia" a "Universitat IUAV de Venècia". miniatura|Entrada a la Facultat d'Arquitectura (Tolentini) de l'IUAV per Carlo Scarpa
Edificis i ubicacions de la IUAV Tolentini és la seu de la Università Iuav di Venezia. El complex d'edificis Tolentini es troba a prop de Piazzale Roma i comprèn el conjunt del convent de l'església de Tolentini i algunes altres zones veïnes. L'any 1958, l'Estat italià, propietari de l'antic convent, va donar accés a l'IUAV a l'edifici i es van començar les obres de construcció. Les reformes de tot el conjunt van tenir lloc entre els anys 1960 i 1965, amb projecte i direcció d'obra de l'arquitecte Daniele Calabi i l'enginyer Mario Bacci. L'any 1985, la zona d'entrada es va transformar segons un projecte de Carlo Scarpa, direcció d'obra de l'arquitecte Sergio Los i càlcul estructural de l'enginyer Carlo Maschietto.
El Palazzo Badoer va ser comprat l'any 1974 per l'IUAV, fins llavors pertanyent a les Germanes de Santa Caterina de la Caritat de Nevers. Les obres de construcció i adequació del palau per allotjar-hi el Departament d'Arquitectura van començar l'abril de 1978. El Palazzo Badoer ha estat la seu de l'Escola d'Estudis de Doctorat Iuav des del 2008. miniatura|Palazzo Badoer, seu de l'Escola d'Estudis de Doctorat de l'IUAV des de 2008. L'edifici de l'antic Cotonificio Veneziano es va inaugurar el 1883. L'any anterior es va crear a Venècia una empresa de filatura i producció de cotó. Parcialment destruït per un incendi l'any 1916, el cotonifici va ser reconstruït. Aquí hi treballaven un miler d'obrers: va romandre en funcionament fins a l'any 1960, i després va ser abandonat durant trenta anys abans de la restauració als anys noranta. Restaurat per l'estudi d'arquitectura veneciana de Gino Valle, l'edifici principal acull una part important de la universitat: aules, l'espai expositiu “Gino Valle”, l'Archivio Progetti (que inclou una sala d'estudi amb nou seients de consulta), sala d'exposicions, oficina principal i dipòsit. La sala d'exposicions està habilitada de manera permanent amb una exposició de maquetes pertanyents a la col·lecció de l'Arxiu, i acull exposicions temporals que mostren documents originals dels fons de l'arxiu. Actualment és la seu de l'Archivio Progetti, Arxius ArTec de Tècniques i Materials per a l'Arquitectura i el Disseny Industrial, gestió d'infraestructures, auditori, espai d'exposicions “Gino Valle”, sala Gradoni, i altres activitats docents. esquerra|miniatura|Palazzo Ca' Tron, ara un espai expositiu d'esdeveniments artístics, disponible tant per a usuaris universitaris com per a usuaris externs El Palau Ca' Tron és la seu dels espais expositius i de la infraestructura de recerca Ir.Ide. Va ser comprat per l'IUAV l'any 1972 i restaurat segons un projecte de l'arquitecte L. Bellemo. S'hi han dut a terme treballs de consolidació, reordenació i recuperació d'espais per a les noves funcions de l'edifici. Dos grans salons, a la planta baixa i al primer pis, ofereixen als estudiants espais per reunir-se. El palau és un espai expositiu per a esdeveniments artístics, disponible tant per a usuaris universitaris com per a usuaris externs.
Mestre és la seu del LabSCo Construction Sciences Lab, FisTec Environmental Engineering Physics Lab. La seu del Laboratori de Ciències de la Construcció, Laboratori de Física d'Enginyeria ambiental i TerraLab de Ciències de la Terra. Va ser inaugurat l'any 2003 i es troba a Mestre, en una zona cedida pel municipi a les universitats venecianes per a la construcció d'un pol de desenvolupament científic. El nucli central de l'edifici consta d'una "estructura de contrast" -una malla de bigues de formigó armat que es desenvolupa sota terra- i una "estructura de pont", sostinguda per dues sèries de pilars. L'edifici es va concebre com una carcassa de protecció, rebaixada des de dalt, per al nucli central pràcticament preexistent. L'espai interior està modulat per la llum natural, penetrant des de baix i des de dalt. La llum entra des de baix, a través d'una finestra perimetral de vidre entre l'estructura de la closca i el terra; i des de dalt –a través d'una sèrie de claraboies més petites que coronen la claraboia central major. Un eix vertical connecta idealment l'estructura hipogeu amb la caixa de llum de la gran claraboia, creant un espai simbòlic amb característiques industrials. Les dues meitats de la terrassa, comunicades per un pas exterior, defineixen un jardí en voladís. La carcassa de l'edifici està coberta amb un acabat de llosa de marbre. Les claraboies estan revestides amb plaques de zinc de quars. Una lleugera depressió al sòl aïlla la zona del nou laboratori: aquest dipòsit està fet d' Opus signinum, barrejant escates del mateix marbre de la façana a la mescla de formigó. miniatura|Terese Dorsoduro 2206 (edifici de l'esquerra), seu d'activitats docents Campo della Lana és la seu de l'oficina d'administració, gestió d'infraestructures, oficines financeres i de recursos humans, oficines d'atenció als estudiants.
Altres edificis són la seu de la Casa del gondoler de Lama - laboratori per a l'anàlisi de materials antics, mentre que Magazzino 6 i Magazzino 7, Masieri i Terese són les seues d'activitats docents.
Oferta docent Programes de postgrau L'IUAV ofereix 4 programes de grau, 6 màsters i 1 doctorat que cobreixen els camps de l'arquitectura, el disseny, la moda, les arts visuals, la planificació urbana i regional i el teatre. A més, ofereix 19 cursos d'especialització de postgrau i 7 programes d'especialització avançada.
Programes de grau (tots en italià):
Llicenciat en Arquitectura Grau en Planificació i Disseny Urbà Llicenciat en Producte, Comunicació Visual i Disseny d'Interiors amb 2 pistes (el primer és Disseny d'Interiors i el segon és Disseny de Producte i Visual) Llicenciat en Disseny de Moda i Arts Multimèdia amb 3 pistes (el primer és Disseny de moda, el segon és Arts multimèdia i el tercer és Comunicació de moda i nous mitjans)
Programes de màster (impartit en italià i anglès):
Màster en Arquitectura (impartit en italià) Màster en Arquitectura (impartit en anglès) Màster en Planificació i Disseny Urbà amb dues línies (el primer és Planificació urbana per a la transició (impartit en anglès) i el segon és Planificació i disseny urbà per a la transició (impartit en italià) Màster en Producte, Comunicació i Disseny d'Interiors amb 3 línies (impartit en italià) (el primer és el disseny d'interiors, el segon és el disseny de producte i el tercer és el disseny de la comunicació) Màster en Moda i Arts Visuals amb dues línies (el primer és Arts Visuals i el segon és Disseny de Moda) (Impartit en italià) Màster en teatre i arts escèniques amb dues línies (impartit en italià) (el primer és Estudis teatrals i coreogràfics, el segon és Estudis d'interpretació i gènere)