miniatura|Una mà de cartes (format francès) Una carta de joc, carta de jugar o naip és un tros de cartolina especialment preparat, paper gruixut, cartó fi, paper recobert de plàstic, barreja de cotó i paper o plàstic prim que està marcat amb motius distintius. Sovint, la part davantera (cara) i posterior de cada targeta té un acabat per facilitar el maneig. S'utilitzen més habitualment per jugar a jocs de cartes, i també s'utilitzen en trucs de màgia, floritures, llançament de cartes, i cases de cartes; També es poden col·leccionar cartes. Alguns patrons de cartes del Tarot també s'usen per a l'endevinació, encara que les cartes modificades per a aquest ús són més habituals. Les cartes de joc solen ser de la mida de la palma per a un maneig còmode, i normalment es venen juntes en un conjunt com a baralla de cartes o paquet de cartes.
El tipus de cartes més comú és el que es troba en el paquet estàndard de 52 cartes de la baralla francesa, del qual el disseny més comú és el patró anglès, seguit del patró belga-genovès.Pattern Sheet 80 at i-p-c-s.org. Retrieved 23 August 2020. No obstant això, molts països utilitzen altres tipus de cartes tradicionals, inclosos els alemanys, italians, espanyols i suïssos. Les cartes de tarot (també conegudes localment com Tarocks o tarocchi) són un antic gènere de cartes que encara és molt popular a França, Europa central i oriental i Itàlia. Àsia també té targetes regionals com la hanafuda japonesa. El revers de la targeta sovint està cobert amb un patró que dificultarà als jugadors mirar a través del material translúcid per llegir les cartes d'altres persones.
Les cartes de joc estan disponibles en una gran varietat d'estils, ja que les baralles es poden produir a mida per als casinos i els mags (de vegades en forma de baralles de trucs), fetes com a articles promocionals, o destinats com a records, obres artístiques, eines educatives, o accessoris de marca. També es recullen baralles de cartes o fins i tot cartes individuals com a hobby o per valor monetari. També es poden produir targetes per a jocs de cromos o jocs de cartes col·leccionables, que poden incloure centenars si no milers de cartes úniques, o com a complements per a jocs de taula. miniatura|Una mà de cartes de Tarot (patró austríac) miniatura|El disseny d'una baralla amb patrons bavaresos
Història Xina miniatura|Una carta de joc impresa xinesa datada c. 1400 dC, dinastia Ming, trobada prop de Turpan, que mesura 9,5 per 3,5 cm Les cartes de joc poden haver estat inventades durant la dinastia Tang al voltant del com a resultat de l'ús de la tecnologia d'impressió en xilografia. "it is also now rather well-established that dominoes and playing-cards were originally Chinese developments from dice." "Numbered dice, anciently widespread, were on a related line of development which gave rise to dominoes and playing-cards (+9th-century China)." El text més antic conegut que conté una possible referència als jocs de cartes és un text del conegut com a Col·lecció de miscel·lània de Duyang, escrit per l'escriptor de la dinastia Tang Su E. Descriu la princesa Tongchang, filla de l'emperador Yizong de Tang, jugant al "joc de la fulla" l'any 868 amb membres del clan Wei, la família del marit de la princesa. El primer llibre conegut sobre el "joc de la fulla" es deia Yezi Gexi i està suposadament escrit per una dona Tang. Va rebre comentaris d'escriptors de dinasties posteriors. L'erudit de la dinastia Song (960–1279) Ouyang Xiu (1007–1072) afirma que el "joc de la fulla" existia almenys des de mitjan dinastia Tang i va associar la seva invenció amb el desenvolupament de fulls impresos com a mitjà d'escriptura. No obstant això, Ouyang també afirma que les "fulles" eren pàgines d'un llibre utilitzades en un joc de taula jugat amb daus, i que les regles del joc es van perdre el 1067.Parlett, David, "The Chinese "Leaf" Game", March 2015.
Altres jocs que giraven al voltant de la beguda alcohòlica implicaven l'ús de cartes a partir de la dinastia Tang en endavant. No obstant això, aquestes targetes no contenien pals ni números. En canvi, es van imprimir amb instruccions o decomisos per a qui els dibuixava.
La primera instància datada d'un joc amb cartes es va produir el 17 de juliol de 1294 quan "Yan Sengzhu i Zheng Pig-Dog van ser atrapats jugant a cartes [zhi pai] i que els blocs de fusta per imprimir-les havien estat confiscats, juntament amb nou de les cartes emprades."
William Henry Wilkinson suggereix que les primeres cartes podrien haver estat paper moneda real que s'usava tant com a eines de joc com en apostes per a les quals es jugava, similar als jocs de cromos. L'ús de paper moneda era inconvenient i arriscat, de manera que es van substituir per diners de joc coneguts com "targetes de diners". Un dels primers jocs en què coneixem les regles és madiao, un joc de trucs, que data de la dinastia Ming (1368–1644). L'erudit del segle XV Lu Rong va descriure que es juga amb 38 "cartes de diners" dividides en quatre jocs: 9 en monedes, 9 en cadenes de monedes (que poden haver estat malinterpretades com a pals de dibuixos), 9 en miríades (de monedes o de cordes), i 11 en desenes de miríades (una miríada és 10.000). Els dos últims vestits tenien caràcters de marge d'aigua en lloc de marques amb xinès per marcar el seu rang i vestit. El joc de monedes està en ordre invers, sent 9 de monedes el més baix, fins a 1 de monedes com a carta més alta.Money-suited playing cards at The Mahjong Tile Set
Pèrsia i Aràbia Malgrat la gran varietat de patrons, els vestits mostren una estructura uniforme. Cada pal conté dotze cartes amb les dues primeres que solen ser les cartes de la cort del rei i el visir i les deu inferiors són cartes de pip. La meitat dels patges utilitzen la classificació inversa per a les seves cartes de pip. Hi ha molts motius per als pips del vestit, però alguns inclouen monedes, maces, gerres i espases que s'assemblen posteriors als vestits mamelucs i llatins. Michael Dummett va especular que les cartes mameluques podrien haver descendit d'una baralla anterior que consistia en 48 cartes dividides en quatre pals cadascun amb deu cartes de pip i dues cartes de cort.Playing card basics at the International Playing-Card Society website. [en anglès]
Egipte miniatura|upright=1.5|Quatre cartes mameluques. Al , les cartes s'estaven estenent per tot el continent asiàtic i més tard van arribar a Egipte. Les cartes supervivents més antigues del món són quatre fragments trobats a la Col·lecció Keir i un al Museu Benaki. Estan datats als segles i (últims períodes del fatimita, aiúbida i primers períodes del mameluc).
Leo Aryeh Mayer va descobrir un paquet gairebé complet de cartes del mameluc del segle XV i d'aspecte similar als fragments anteriors al Palau de Topkapı, Istanbul, l'any 1939. No és un conjunt complet i en realitat es compon de tres paquets diferents, probablement per substituir les cartes que falten.International Playing Cards Society Journal, 30-3, [pàgina 139] El paquet Topkapı contenia originalment 52 cartes que comprenien quatre patges: pals de polo, monedes, espases i copes. Cada pal contenia deu cartes de pip i tres cartes de la cort, anomenades malik (rei), nā'ib malik (virrei o rei adjunt) i thānī nā'ib (segon o rang inferior) El thānī nā'ib és un títol inexistent, per la qual cosa pot ser que no ho fos en les versions més antigues; sense aquest rang, els vestits mamelucs serien estructuralment el mateix que un vestit Ganjifa. De fet, la paraula "Kanjifah" apareix en àrab al rei de les espases i encara s'utilitza a algunes parts de l'Orient Mitjà per descriure les cartes modernes. La influència de més a l'est pot explicar per què els mamelucs, la majoria dels quals eren kipchaks turcs de l'Àsia central, van anomenar les seves tasses tuman, que significa miriada (10.000) en turc, mongol i jurchen.Pollett, Andrea "The Playing-Card", vol. 31, núm. 1 pàg. 34–41. Wilkinson va postular que les tasses podrien haver estat derivades de la inversió de l'ideograma xinès i jurchen per "miríada", , que es va pronunciar com a "home" en xinès mitjà.
Les cartes de la cort mameluca mostraven dissenys abstractes o cal·ligrafies que no representaven persones possiblement a causa de l'proscripció religiosa en l'Islam sunnita, encara que sí que portaven els rangs de les cartes. Nā'ib seria manllevat en francès ('nahipi), italià ('naibi) i espanyol (naipes), aquesta darrera paraula encara és d'ús comú. Els panells de les cartes amb dos patges mostren que tenien una classificació inversa, una característica que es troba a madiao, ganjifa i als antics jocs de cartes europeus com ombre, tarot i maw.Targetes mameluques. Targetes.antigues.núm. Recuperat el 10/05/2015.
A Espanya es va trobar un fragment de dues fulles sense tallar de cartes d'estil morisc d'un estil similar però més senzill i datades a principis del segle XV.Wintle, Simon. Moorish playing cards a The World of Playing Cards. Recuperat el 22 de juliol de 2015.
L'exportació d'aquestes cartes (des del Caire, Alexandria i Damasc), va cessar després de la caiguda dels mamelucs al .Les cartes mameluques. L-pollett.tripod.com. Recuperat el 10/05/2015. Les regles per jugar a aquests jocs es perden, però es creu que són jocs de trucs senzills sense trumfo.No hi ha jocs de trumfo a pagat.com
Europa i els primers canvis de disseny
miniatura|upright|Knave of Coins la baralla europea més antiga coneguda (). miniatura|350px|Jugadors de cartes a la Venècia del , de Pietro Longhi.
Alguns investigadors creuen que el registre més antic de jugar a cartes a Europa és una prohibició dels jocs de cartes a la ciutat de Berna l'any 1367,Peter F. Kopp: Die frühesten Spielkarten in der Schweiz. A: Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte 30 (1973), pàg. 130–145, aquí 130.Timothy B. Husband: The World in Play. Targetes de luxe 1430–1540. Metropolitan Museum of Art 2016, S. 13. encara que aquesta font és qüestionable.Hellmut Rosenfeld: Zu den frühesten Spielkarten in der Schweiz. Eine Entgegnung. A: Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte 32 (1975), pàg. 179–180. Generalment és acceptada com a primera referència una prohibició florentina que data de 1377.Peter F. Kopp: Die frühesten Spielkarten in der Suïssa. A: Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte 30 (1973), pàg. 130–145, aquí 130.Detlef Hoffmann: Kultur- und Kunstgeschichte der Spielkarte. Marburg: Jonas Verlag 1995, pàg. 43. També va aparèixer el 1377 el tractat de Joan de Rheinfelden, en el qual descriu jugar a les cartes i el seu significat moral. A partir d'aquest any, es produeixen més registres (normalment prohibicions) de jugar a cartes,Wilhelm Ludwig Schreiber: Die ältesten Spielkarten und die auf das Kartenspiel Bezug habenden Urkunden des 14. und 15. Jahrhunderts. Heitz, Straßburg 1937. com la que va aparèixer per primera vegada a Anglaterra el 1413.