Jaume Arnella i París (Barcelona, 5 de maig de 1943) és un cantant i folklorista català. Ha estat cofundador del Grup de Folk, del segell discogràfic Als Quatre Vents i del festival Tradicionàrius, entre altres projectes musicals. Al llarg dels anys s'ha especialitzat en la composició de romanços, unes cançons que tracten temes específics a voluntat o per encàrrec i que durant molts anys va realitzar per al programa de ràdio La primera pedra. Té 40 discos publicats, a més de nombroses col·laboracions.
Biografia Entre 1967 i 1968 fou un dels membres fundadors del Grup de Folk, participant en els dos àlbums d'aquest col·lectiu, Festival Folk i Folk 2. També en aquella època edità els seus primers discos amb temes populars i composicions pròpies, algunes sobre textos de Joan Soler i Amigó. El 1969 publicà «Les rondes de vi» i «La timba de les cartes», dues cançons que aviat esdevindrien tradicionals pel seu ús ciutadà. El 1968, dissolt el Grup de Folk, fundà el grup Els Sapastres, amb el qual enregistrà dos discos: Canciones del amor prohibido i Els timbalers.
També els anys 1970 i 1971 publica els àlbums Negro Spirituals I/II amb la Coral Sant Jordi. A partir del 1973 actuà en solitari, sovint acompanyat pel músic Rafel Sala, amb qui va fer la primera actuació junts el 1976 per la Marxa de la Llibertat, i amb composicions pròpies que veurien la llum el 1976 en el disc Potser ja és ara l'hora que comptà amb la col·laboració de la Companyia Elèctrica Dharma. El mateix any, amb Rafel Sala i el cantant del grup Esquirols, Joan Crosas, enregistrà Cançons de vi i de taverna, amb temes populars i de nova creació. A partir del 1976 també esdevé coeditor de la revista Gralla, publicació que té com a objectiu la recuperació dels instruments tradicionals catalans. De fet, juntament amb Francesca Roig confecciona un mètode de gralla, publicat periòdicament en aquesta revista.
També és fundador de la cobla Cotó-fluix, que serà origen de l'Orquestrina Galana, amb la què publicà quatre àlbums: Orquestrina Galana (1982), Ball amable (1983), Canvi de parella (1984) i No trencaràs el son dels càtars (1986). A partir del 1987, es dedicà a cantar romanços populars i edità Carregat de romanços (1990).
Jaume Arnella ha col·laborat en totes les edicions del festival Tradicionàrius i rebé el Premi Nacional de la Música el 1991 que atorga la Generalitat de Catalunya en la categoria de «Cançó tradicional». Durant la dècada del 1990 escrigué i enregistrà textos per a la Suite de la Pobla de Segur de l'Orquestra Simfònica de la Canya. L'any 1994 participà en el disc col·lectiu Fum de Celtas, sorgit amb la idea de reivindicar lúdicament el desaparegut cigarret Celtas curt, i publicà Eròtica monàstica amb textos de Joan Soler i Amigó basats en un cançoner amorós, Carmina Riuipullensia, trobat en el monestir de Santa Maria de Ripoll.
L'any 1997, presentà La raó del desig amb musicacions de poemes de Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Francesc Parcerisas, Gabriel Ferrater, Salvador Oliva, Salvador Espriu, Carles Riba, Miquel Martí i Pol i Josep Maria de Sagarra. El 1999 publicà Les cançons del pont de les formigues, una selecció de cançons d'entre les més de tres-centes que el cantant va anar triant o escrivint per al programa de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Jordi Margarit.Pujadó i Garcia, Miquel. Diccionari de la Cançó: d'Els Setze Jutges al Rock Català. Planes 92-94. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
El 2001 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2014 rebé el Premi Memorial Lluís Companys i enregistrà el disc Les sabates d'en Jaume, basat en poemes de Josep Gual. L'any 2018 publicà ...I que canten primavera, un recull de cançons pròpies i poemes musicats, acompanyat pel cor Sarabanda de la Garriga.
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el periodista Ferran Riera n'escrigué la biografia Artesà de cançons (Edicions Sidillà, 2023).
Discografia Yukaidí 1 i 2 - 1967 Festival Folk - 1967 Folk 2 1968 Un home mor en mi - 1968 Lloem Déu - 1968 És ara amics, és ara - 1968 Les rondes del vi - 1969 Amor prohibido (amb Els Sapastres) - 1969 Nyigo-nyago - 1970 Negro Spirituals 1 (amb la Coral Sant Jordi) - 1970 Negro Spirituals 2 (amb la Coral Sant Jordi) - 1971 Els timbalers (amb Els Sapastres) - 1971 Ronda de Cançons - 1972 Vetlles al voltant del foc - 1974 Potser ja és ara l'hora - 1976 Cançons de vi i de taverna - 1976 Orquestrina Galana - 1982 Orquestrina Galana. Ball amable - 1983 Orquestrina Galana. Canvi de parella - 1984 Orquestrina Galana. No trencaràs el son dels càtars - 1986 Carregat de romanços - 1987 Fum de Celtas - 1990 Suite de la Pobla de Segur - 1992 Romanço del Toc d'Inici - 1993 Eròtica Monàstica - 1995 La raó al desig - 1997 Les cançons del Pont de les Formigues - 1999 Cançons de taverna - 2000 Les cançons de Beget - 2001 Els temps encara estan canviant (Grup de Folk) - 2001 Cançons i Balades. Mn. Cinto Verdaguer - 2002 Els temps encara estan canviant (Grup de Folk 2) - 2003 Cap i cua - 2005 Balades i testament. François Villon - 2007 Que fas polissó? (Grup de Folk 3. Xesco) - 2007 Llibre de la saviesa. Estellés - 2011 Les sabates d'en Jaume - 2014 Cançons aspres i de mala petja - 2017 ...I que canten primavera - 2018 Com t'ho diria: cançons de confinament - 2020 40 i 40 i besa el cul de la geganta - 2023
Referències
Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Cantants barcelonins en català Categoria:Creus de Sant Jordi 2001 Categoria:Premis d'Actuació Cívica 2003 Categoria:Folkloristes barcelonins en català Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Guitarristes barcelonins Categoria:Gralla Categoria:Premis Enderrock Categoria:Provençalencs Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Folkloristes catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Compositors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX