va ser un activista i polític anticolonial kenyà que va governar Kenya com a primer ministre des de 1963 fins a 1964 i després com a primer president des de 1964 fins a la seva mort el 1978. Va ser el primer cap de govern indígena del país i va tenir un paper important en la transformació de Kenya d'una colònia de l'Imperi Britànic a una república independent. Ideològicament conservador i nacionalista africà, va dirigir la Unió Nacional Africana de Kenya (Kenya African National Union, KANU) des de 1961 fins a la seva mort.
Kenyatta era fill de grangers kikuius a Kiambu (Àfrica Oriental Britànica). Educat en una escola de missió, va treballar en diverses feines abans de comprometre's políticament a través de l'Associació Central Kikuyu. El 1929, va viatjar a Londres per fer pressió pels afers de la terra kikuiu. Durant la dècada de 1930, va estudiar a la Universitat Comunista de l'Est de Moscou, al University College de Londres i a la London School of Economics. El 1938, va publicar un estudi antropològic sobre la vida kikuiu abans de treballar com a camperol a Sussex durant la Segona Guerra Mundial. Influenciat pel seu amic George Padmore, va abraçar idees anticolonialistes i panafricanes i va coorganitzar el Congrés Panafricà de 1945 a Manchester. Va tornar a Kenya el 1946 i es va convertir en director d'escola. El 1947, va ser elegit president de la Unió Africana de Kenya, a través de la qual va pressionar per la independència del domini colonial britànic, atraient un suport indígena generalitzat però l'animadversió dels colons blancs. El 1952, va estar entre els sis de Kapenguria arrestats i acusats de dirigir l'aixecament anticolonial del Mau-Mau. Tot i que va defensar la seva innocència, una visió compartida pels historiadors posteriors, va ser condemnat. Va restar empresonat a Lokitaung fins al 1959 i després va ser exiliat a Lodwar fins al 1961.
En ser alliberat, Kenyatta es va convertir en president del KANU i va portar el partit a la victòria a les eleccions generals de 1963. Com a primer ministre, va supervisar la transició de la colònia de Kenya a una república independent, de la qual va esdevenir president el 1964. Desitjant un estat de partit únic, va transferir els poders regionals al seu govern central, va reprimir la dissidència política i va prohibir que l'únic rival del KANU, el partit d'esquerres Unió Popular de Kenya d'Oginga Odinga, participés en les eleccions. Va promoure la reconciliació entre els grups ètnics indígenes del país i la minoria europea, tot i que les seves relacions amb els indis kenyans van ser tenses i l'exèrcit de Kenya es va enfrontar amb els separatistes somalis a la Província del Nord-est durant la Guerra Shifta. El seu govern va dur a terme polítiques econòmiques capitalistes i l'«africanització» de l'economia, prohibint als no ciutadans controlar les indústries clau. L'educació i l'assistència sanitària es van ampliar, mentre que la redistribució de terres finançada pel Regne Unit va afavorir els fidels a la KANU i va exacerbar les tensions ètniques. Sota Kenyatta, Kenya es va unir a l'Organització de la Unitat Africana i a la Commonwealth, adoptant una política exterior prooccidental i anticomunista enmig de la Guerra Freda. Kenyatta va morir al càrrec i va ser succeït per Daniel arap Moi.
Kenyatta va ser una figura controvertida. Abans de la independència de Kenya, molts dels colons blancs el consideraven un agitador, tot i que a tot Àfrica es va guanyar un respecte generalitzat com a anticolonialista. Durant la seva presidència, se li va atorgar el títol honorífic de Mzee i va ser elogiat com el Pare de la Nació, assegurant-se el suport tant de la majoria negra com de la minoria blanca amb el seu missatge de reconciliació. Per contra, el seu govern va ser criticat com a dictatorial, autoritari i neocolonial, per afavorir els kikuius sobre altres grups ètnics i per facilitar el creixement de la corrupció generalitzada.
Biografia Infantesa miniatura|Una casa tradicional kikuiu similar a la que hauria viscut Kenyatta a Nginda Membre del poble kikuiu, Kenyatta va néixer amb el nom de Kamau al poble de Nginda. Els kikuius no en van registrar el naixement i per això se'n desconeix la data exacta. Un biògraf, Jules Archer, va suggerir que probablement va néixer el 1890, encara que una anàlisi més completa de Jeremy Murray-Brown va suggerir un naixement circa el 1897 o 1898. El pare de Kenyatta es deia Muigai, i la seva mare Wambui. Vivien en una granja prop del riu Thiririka, on conreaven la terra i criaven ovelles i cabres. Muigai era prou ric per poder-se permetre el luxe de tenir diverses esposes, cadascuna vivint en una nyūmba (cabana per a les dones) separada.
Kenyatta es va criar segons el costum i les creences tradicionals dels kikuius, i se'ls va ensenyar a pasturar el ramat familiar. Quan tenia deu anys, se li van perforar els lòbuls de les orelles, com és tradició entre els kikuius per marcar del pas de la infantesa a la joventut. La seva mare Wambui va donar a llum un altre fill, Kongo, poc abans que el seu pare Muigai morís. D'acord amb la tradició kikuiu, Wambui es va casar amb el germà petit del seu difunt marit, Ngengi. Kenyatta va prendre llavors el nom de Kamau wa Ngengi («Kamau, fill de Ngengi»). Wambui va donar un fill al seu nou marit, a qui també van anomenar Muigai. Ngengi era dura i ressentida amb els tres nois, i Wambui va decidir portar el seu fill petit a viure amb la seva família paterna més al nord. Va ser allà on va morir, llavors, Kenyatta, que era molt estimat pel jove Muigai, va viatjar per recollir-lo. Després d'això es van traslladar amb el seu avi, Kongo wa Magana, i Kenyatta va ajudar-lo en la seva tasca com a curandero.El novembre de 1909, Kenyatta va marxar de casa i es va matricular com a alumne a la Missió de l'Església d'Escòcia (CSM) a Thogoto. Els missioners eren cristians zelosos que creien que portar el cristianisme als pobles indígenes de l'Àfrica oriental era part de la missió civilitzadora de la Gran Bretanya. Allà, Kenyatta es va allotjar al petit internat, on va aprendre històries de la Bíblia, i li van ensenyar a llegir i escriure en anglès. També va dur a terme tasques per a la missió, incloent-hi rentar els plats i desherbar els jardins. Aviat es va unir al dormitori de la missió amb el seu germà Kongo. Com més temps s'hi estaven els alumnes, més es ressentien per la manera com els tractaven molts dels missioners britànics.
El progrés acadèmic de Kenyatta va ser mínim, i el juliol de 1912 es va convertir en aprenent del fuster de la missió. Aquell any, es convertí al cristianisme i va començar a sotmetre's al catecisme. El 1913, es va sotmetre al ritual de la circumcisió kikuiu; els missioners generalment desaprovaven aquest costum, però era un aspecte important de la tradició kikuiu, que permetia que Kenyatta fos reconegut com a adult. Quan se li va demanar que prengués un nom cristià per al seu baptisme, va triar el nom dels apòstols Joan i Pere. Obligat pels missioners a escollir-ne només un, va triar Johnstone, amb la partícul·la -stone («pedra») amb referència a Pere. En conseqüència, va ser batejat com a Johnstone Kamau l'agost de 1914. Després del seu bateig, Kenyatta va marxar del dormitori de la missió i va viure amb amics. Després d'haver completat el seu aprenentatge com a fuster, Kenyatta va demanar que la missió li permetés ser aprenent de picapedrer, però ho van rebutjar. Aleshores va sol·licitar que la missió el recomanés per treballar, però el cap de la missió no ho va acceptar a causa d'una acusació de deshonestedat menor.
Nairobi: 1914–1922 Kenyatta es va traslladar a Thika, on va treballar per a una empresa d'enginyeria dirigida pel britànic John Cook. A l'empresa s'encarregava d'aconseguir els salaris de l'empresa en un banc de Nairobi, a 40 km de distància. Kenyatta va deixar la feina a causa d'una malaltia greu, de la qual es va recuperar a casa d'un amic de la missió presbiteriana de Tumutumu. En aquell moment, l'Imperi Britànic estava immers en la Primera Guerra Mundial, i l'exèrcit britànic havia reclutat molts kikuiu. Un dels que s'hi van incorporar va ser Kongo, que va desaparèixer durant el conflicte i la seva família mai no va saber del seu destí. Kenyatta no es va unir a les forces armades, i com altres kikuiu es va traslladar a viure entre els massai, que s'havien negat a lluitar pels britànics. Kenyatta vivia amb la família d'una tia que s'havia casat amb un cap massai, adoptant els costums massais i vestint joies massais, inclòs un cinturó de perles conegut com a kinyata en llengua kikuiu. En algun moment, va començar a anomenar-se «Kinyata» o «Kenyatta» per aquesta peça.
El 1917, Kenyatta es va traslladar a Narok, on va participar en el transport de bestiar a Nairobi, abans de traslladar-se a Nairobi per treballar en una botiga de venda d'equips agrícoles i d'enginyeria. Al vespre, feia classes en una escola de missió de l'església. Uns quants mesos més tard va tornar a Thika abans d'obtenir feina construint cases per a la Missió Thogota. També va viure durant un temps a Dagoretti, on es va convertir en servidor d'un subcap local, Kioi. El 1919 el va ajudar a posar el cas d'una disputa de terres davant un tribunal de Nairobi. Kenyatta va començar una relació amb Grace Wahu, que havia assistit a l'escola CMS a Kabete; i tot i que inicialment es va traslladar a la casa familiar de Kenyatta, es unir a Kenyatta a Dagoretti quan Ngengi la va expulsar. El 20 de novembre de 1920 va donar a llum el fill de Kenyatta, Peter Muigui. L'octubre de 1920, Kenyatta va ser convocat abans d'una sessió de Thogota Kirk i se li va comunicar que se'l suspenia de fer la Sagrada Comunió. La suspensió va ser com a resposta a la seva beguda i les seves relacions amb Wahu fora del matrimoni. L'església va insistir que un casament tradicional kikuiu seria inadequat, i que s'havia de sotmetre a un matrimoni cristià; això va tenir lloc el dia 8 de novembre de 1922. Kenyatta s'havia negat inicialment a deixar de beure, però el juliol de 1923 va renunciar oficialment a l'alcohol i se li va permetre tornar a la Sagrada Comunió.
L'abril de 1922, Kenyatta va començar a treballar com a empleat de botigues i lector de comptadors per a Cook, que havia estat nomenat superintendent d'aigua del consell municipal de Nairobi. Va guanyar 250 xílings de l'Àfrica Oriental (12 £, el que serien unes £750 o 890 € el 2022) al mes, un salari especialment alt per a un africà nadiu, que li va aportar independència financera i una sensació creixent d'autoconfiança. Kenyatta vivia al barri de Kilimani de Nairobi, encara que va finançar la construcció d'una segona residència a Dagoretti; es va referir a aquesta darrera barraca com les Botigues Kinyata perquè l'utilitzava per guardar provisions generals per al barri. Disposava de prou fons per a poder prestar diners als empleats europeus a les oficines, i podia gaudir de l'estil de vida que oferia Nairobi, que incloïa cinemes, partits de futbol i moda britànica importada.
Associació Central Kikuiu: 1922–1929 El sentiment antiimperialista va anar en augment entre les comunitats natives i índies a Kenya després de la Guerra d'Independència d'Irlanda i la Revolució d'Octubre russa. Molts indígenes africans estaven ressentits pel fet d'haver de portar certificats d'identitat kipande en tot moment, se'ls prohibia cultivar cafè i se'ls obligava a pagar impostos sense tenir representació política. Els trastorns polítics es van produir al territori kikuiu després de la Primera Guerra Mundial, entre ells les campanyes de Harry Thuku i l'Associació d'Àfrica Oriental, que van donar com a resultat la massacre del govern de vint-i-un manifestants nadius el març de 1922. Kenyatta no havia participat en aquests esdeveniments, potser per no interrompre les seves lucratives perspectives laborals.