Belagile i Sorsain són quasi sinònims de Sorgin, el mot basc més usual per a 'bruixa' i 'bruixot'. «Belagile» és un mot específic de Zuberoa, mentre que «Sorsain» és més general i es fa servir com a qualificador d'una mena de bruixa especialment malèfica. En síntesi, tots dos fan referència a un personatge de la mitologia basca que, amb poders que hom creu que provenen d'esperits malèfics o del mateix diable, duu a terme ritus màgics per a fer mal a algú, especialment a un enemic. Es tracta, doncs, de variants de la sorgin o bruixa tradicional basca i de la meiga o bruixa gallega.
Etimologia Belagile, propi de Zuberoa, es compon de belar 'herba' i langile 'treballador', per tant: 'sanador' o 'herbolari'. Sorsain, al seu torn, ve de sor, 'néixer, crear' i el sufix -zain, que vol dir 'tenir cura de, guardar', per tant: 'la sorgin que vigila'; es tracta doncs de la bruixa que vigila per a fer mal, que espera un naixement per a matar el nounat.
Creences Segons la mitologia basca, la belagile/sorsain és gairebé sempre una dona. Pot causar danys com ara pèrdues de collites, avaries de fàbriques i molins, malalties, malalties oculars i la mort de nens.
Es diu que per a matar una belagile cal no donar-li més d'un o tres cops. Qui n'hi dóna només dos es mor.
Llegendes A Altzai, Zuberoa, s'explica que les belagileak de la regió celebraven les seves reunions a la muntanya Artegaña. Aquelles belagileak es descriuen en forma d'animal, però sense extremitats (ni cua, ni orelles ni altres òrgans sortints).
Les bruixes es reunien també en un altre lloc d'Altzai, anomenat Arleguiko kuutxia 'la creu d'Arlegi' i a un prat de Sohüta, prop de Maule-Lextarre. Un noi que va passar una nit prop d'aquest prat, on jugaven les belagileak, els va dir: «adio, Sohuta'ko belagiliak» («adéu, belagileak de Sohuta»). Elles van respondre: «Lahunize'ko gutuk erdiak» («la meitat de nosaltres som de Lehuntze»).
En la literatura Al llibre El guardià invisible (2013) i a la seva adaptació cinematogràfica de 2017, el thriller El guardián invisible, Dolores Redondo ambienta l'acció a la vall de Baztan, un lloc remot que sembla haver conservat la naturalesa màgica dels temps antics i on habiten el Basajaun, la deessa Mari i on tothom està disposat a creure en el poder de les belagileak, unes bruixes de pell anormalment blanca, disposades a devorar-ho tot.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Sorgin Akerbeltz Aquelarre
Categoria:Personatges de la mitologia basca Categoria:Bruixeria al País Basc Categoria:Mags Categoria:Bruixes Categoria:Zuberoa