El llac Kaniere és un llac glacial situat a la regió West Coast de l'illa del Sud de Nova Zelanda, a gairebé 200 metres de profunditat i envoltat de muntanyes i bosc madur de rimu. És sovint considerat el més bell de la zona, i una destinació turística i de lleure.
Geografia miniatura|Vista d'amunt del llac.|esquerra Es troba a 19 km al sud-est de Hokitika, entre dues serralades. Amb 22 km², és el segon més gran de West Coast. Va de nord a sud, fa 8 km de llargada i 2 km d'amplada, i 195 m de profunditat. Té el mont Graham i l'Upright () a la costa oest, i el Tūhua a l'est. S'inclou en la Reserva Panoràmica del Llac Kaniere, de 7.000 hectàrees. miniatura|Fotografia feta arran del llac. La carretera de Hokitika arriba a la riba nord del llac a "The Landing" i es divideix: la carretera de Dorothy Falls recorre tota la banda occidental del llac i passa per Hans Bay i Dorothy Falls fins al riu Styx, mentre que l'altra bifurcació fa un curt camí cap a l'oest fins a Sunny Bight. Una ruta de senderisme de quatre hores segueix pel costat de l'oest del llac abans d'unir-se a la carretera de Dorothy Falls. La majoria de cases al voltant del llac Kaniere són actualment d'estiueig i hi ha un campament DOC a Hans Bay.
Geologia El llac Kaniere es va crear espontàniament per l'acció de les glaceres en l'últim període glacial, fa 14.000 anys, com molts llacs de West Coast. Avui, desemboca a la mar de Tasmània per l'extrem nord a través del riu Kaniere, però abans desguassava al riu Styx per l'extrem sud. Aquesta eixida va ser blocada per una esllavissada de terres, que va desviar l'aigua vers eel nord.
Fauna Els rierols que acaben al llac són la llar de diverses espècies de peixos autòctons, d'entre els quals els Gobiomorphus cotidianus, les Anguilla dieffenbachii, els Galaxias fasciatus i els Galaxias argenteus. En el passat, el llac ha estat proveït de peixos, i conté truita comuna i perca de riu, sobretot.
També s'hi poden trobar espècies d'aus autòctones, com corbs marins beccurts, corbs marins grossos, morells de Nova Zelanda, ànecs del paradís i rarament ànecs celluts. Hi ha unes quantes parelles d'ànecs blaus al riu Styx, a l'extrem sud del llac. Al bosc dels voltants hi ha cotorres frontgrogues, acantisites bec d'alena, ninox de Nova Zelanda, raspinells americans i fins i tot keas. Els primers colons maoris van trobar un gran nombre de kàkapos al voltant del llac.
Flora alt=Una perspectiva diferent del llac Kaniere|miniatura|Una altra perspectiva del llac.
La Reserva Panoràmica del Llac Kaniere està formada en gran part per rimu madur i és considerada una de les zones de bosc de vegetació baixa més ecològicament significatives del centre de West Coast. La composició del bosc de rimu varia: a les terrasses planes, conté Metrosideros umbellata i Libocedrus bidwillii, mentre que a les faldes hi ha més Ripogonum scandens, Freycinetia banksii i Prumnopitys ferruginea. A les zones més pantanoses hi ha altres espècies d'arbres, com ara Manoao colensoi, kaikawaka i Dacrycarpus dacrydioides.
Història humana miniatura|Postal turística del llac de 1910. miniatura|Pintura d'Alfred Walsh. miniatura|Pintura de Charles Blomfield. En l'època preeuropea, el llac Kaniere era un important lloc de recollida d'aliments ( mahinga kai) per als maoris, i les espècies d'anguilla dieffenbachii i de weka eren dos dels recursos alimentaris més importants dins i vora el llac.
El 1909, es va construir una petita central hidroelèctrica al riu Kaniere per 15.000 lliures neozelandeses amb l'objectiu de subministrar energia a l'equip de bombeig de la mina d'or Ross. L'aigua s'agafa prop de l'assut de l'extrem nord del llac i recorre 9 km a través d'una sèrie de túnels i canals fins que arriba a una central elèctrica bessona capaç de generar 520 kW; la cursa d'aigua es va utilitzar originalment per a l'obturació d'or a la zona de Kaniere. El canal de fusta més destacat, Johnson's Flume, es va esfondrar el 1973 i va ser substituït per moviments de terra. La central elèctrica de Kaniere Forks va subministrar més tard la draga d'or a Rimu, i a partir de 1931 va generar exclusivament energia per a Hokitika; avui, 3,75 GWh anuals a la ciutat. Una passarel·la de 3 hores i mitja segueix el curs aquàtic, que forma part del West Coast Wilderness Trail.
El llac Kaniere és un lloc popular per a activitats de lleure com ara el càmping, els pícnics, les motos d'aigua i l'esquí aquàtic. Alguns naturistes hi van, malgrat que Nova Zelanda no té platges nudistes oficials —el nudisme és legal a totes. També es tracta del principal subministrament d'aigua per a Hokitika.
Referències
Categoria:Platges nudistes Categoria:Llacs de Nova Zelanda Kaniere