LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d'Entre Ríos i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d'uns 176.220 km² (comparable a la dels Països Baixos, Suïssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després de Surinam, i el catorzè més gran d'un total de 36 països i territoris americans. La seva població el 2011 és d'uns 3.286.314, i la capital i ciutat més gran és Montevideo.
Té un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, el ciment i les refineries de petroli.
Segons les Nacions Unides és el país de Llatinoamèrica amb el nivell d'alfabetització més alt. Segons un estudi de l'organització Transparència Internacional és el segon país de Llatinoamèrica (després de Xile) amb el menor índex de percepció de la corrupció.Cooperativa.cl: Chile y Uruguay son los países menos corruptos de América Latina Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), des de l'any 1980 és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i el 48è al món. També és el país llatinoamericà (juntament amb Costa Rica) amb la distribució d'ingressos més equitativa, en què tant la població més rica com la més pobra representen només un 10% de la societat, respectivament. També és el quart país de Llatinoamèrica (després de Cuba, Costa Rica i Xile) amb l'esperança de vida més alta. El 2006 era el segon país de Mercosur (després de l'Argentina) amb el PIB (PPA) per capita més alt.
Un informe de la revista Reader's Digest el situa dins dels deu països més verds del món, ocupant la novena posició d'una llista que encapçalen estats com Finlàndia, Islàndia i Noruega.Article del diari uruguaià La República: "Uruguay es el país más verde de América Latina y el noveno en el mundo"
La Corporació Latinobarómetro, en un estudi realitzat el 2008, el situa com el país més pacífic d'Amèrica Llatina.Cope.es: Uruguay es el país más pacífico de América Latina] </ref>Article del diari uruguaià El País [Consulta 08/12/2008] A més a més, segons la revista nord-americana International Living, es troba entre els vint països més segurs del món i és el millor d'Iberoamèrica per viure-hi. Uruguay, el mejor de Iberoamérica
El país és conegut per ser pioner en mesures relacionades amb els drets civils i la democratització de la societat. El 1907 va ser el primer país que va legalitzar el divorci i, el 1932, el segon país d'Amèrica que va concedir el dret de vot a les dones. L'any 2007, va ser el primer país sud-americà a legalitzar les unions civils entre persones del mateix sexe i a permetre l'adopció homoparental. El 2013, el país es va convertir en la segona nació sud-americana que va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe i la primera del món a legalitzar el cultiu, la venda i el consum de cànnabis, fet que va portar la revista britànica The Economist a classificar l'Uruguai com a «país de l'any» en 2013.
Toponímia miniatura|esquerra|Riu de la Plata, ca. 1600. El nom de l'Uruguai prové del guaraní, la llengua del poble nadiu de la regió, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar. Segons Félix de Azara, el nom prové d'un petit ocell anomenat "urú", que habita les costes uruguaianes, i el nom uruguai significaria llavors "riu del país de l'urú". No obstant això, un col·laborador d'Azara ofereix una altra versió, dividint la paraula en uruguá, que significa "caragol", i í, que significa "riu", per tant voldria dir "riu dels caragols". El poeta Juan Zorrilla de San Martín li dona el significat de "riu dels ocells pintats".
Durant l'època colonial es va conèixer el país com la Banda Oriental, en referència a la riba oriental del riu Uruguai. En els primers anys de la lluita independentista se'l va denominar Província Oriental, com a part de les anomenades Províncies Unides del Riu de la Plata. En crear-se la primera Constitució del país com a nació independent, que va entrar en vigor el 1830, es va afegir al nom del país la referència al riu Uruguai. Amb el temps aquest afegit ha esdevingut la denominació habitual del país. Això no obstant, els habitants del país acostumen a anomenar-se a ells mateixos uruguayos (uruguaians) o orientales (orientals) de forma indiferent.
Geografia física
miniatura|Imatge de satèl·lit de l'Uruguai miniatura|Mapa físic de l'Uruguai Amb una superfície terrestre de 176.215 km² -dels quals 175.016 km² són la suma total dels departaments i 1.199 km² comprenen la suma dels llacs artificials del Riu Negro-, exerceix a més la seva sobirania sobre diverses illes al riu Uruguai, amb un total de 105 km²; 16.799 km² d'aigües jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Merín) i una àrea de mar territorial de 125.057 km² (vegeu Punts extrems de l'Uruguai). Al seu torn, l'Uruguai manté dues disputes territorials amb el Brasil sobre els territoris coneguts com a Ilha Brasileira i Rincón de Artigas, que ocupen una àrea de 237 km². L'àrea total del territori uruguaià inclou 318.413 km².Servei Geogràfic Militar - Uruguai: superfície territorial.
El relleu està vinculat al sud, a les terres de les Pampes i està constituït per vastes planes ondulades i solcades per turons d'escassa elevació coneguts com a cuchillas. Les més importants són les que pertanyen a la Cuchilla de Haedo i a la Cuchilla Grande. El seu punt més elevat és el turó Catedral, amb 514 msnm.
La conca hidrogràfica més important és la del riu Uruguai, que es fa servir com a via de comunicació amb els altres països veïns. La conca del Riu de la Plata està formada per rius de curs curt. La conca de la llacuna Merín la integren els rius Yaguarón, Tacuarí i d'altres.
El clima és temperat al sud i subtropical al nord del país, les pluges són abundants i es reparteixen entre primavera-estiu i tardor. El 75% del territori és terreny de pastures. Els boscos són escassos (25% del territori).
Hidrografia La xarxa de rius i rierols que s'estenen per tot el país nodreix el terra i proveeix els cultius, a més d'afavorir el creixement de pastura idònia per a la cria de bestiar i altres animals de granja.Geografia de l'Uruguai
El riu Uruguai, que serveix de límit natural amb la veïna Argentina, al costat del Riu de la Plata, el riu Santa Lucía i el riu Negro, representen les fonts d'aigua més importants del territori nacional. En el cas del Riu de la Plata, que separa el país de Buenos Aires, constitueix en si mateix un atractiu turístic. S'estén des de la costa de Colonia del Sacramento fins a Punta del Este, al departament de Maldonado, incloent-hi una extensió aproximada de 300 km de platges i ports fluvials, entre els quals, el de Montevideo.
El riu Santa Lucía, que neix al departament de Lavalleja, i s'estén per Florida, Canelones, Montevideo i San José en una àrea de 14.200 km², serveix de límit natural entre aquests dos darrers departaments i proveeix d'aigua potable i energia elèctrica aproximadament la meitat del país. És una via aquàtica per la qual passen embarcacions i càrregues amb destinació a les principals ciutats uruguaianes, i és ric en fauna marina, per la qual cosa la pesca és habitual al seu dragatge.
miniatura|esquerra|Iporá, Tacuarembó. D'altra banda, el riu Negro, que divideix l'Uruguai en dues parts, es caracteritza pel seu color fosc, per la seva profunditat i per la seva amplitud. S'hi aixequen ponts d'entre un i dos quilòmetres de longitud, que creuen d'una vora a una altra del país. El riu Negro banya les costes i serveix de límit natural entre el departament homònim, Tacuarembó, Cerro Largo, Durazno, Soriano i Flores. És un riu navegable, idoni per a la pesca esportiva i el bany, en zones altes. Neix al límit amb el Brasil i desemboca al riu Uruguai, cap a la frontera amb la província d'Entre Ríos, a l'Argentina.
Hi ha altres rius que, encara que de menor importància, són afluents importants. N'és un exemple el riu San José, que connecta amb el de Santa Lucía al sud del país. El Cebollatí, el Yaguarón, la llacuna Merín, al límit de Rocha i Treinta y Tres amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul; el Yi, a Durazno; el Queguay, el Daymán, l'Arapey, el Guaviyú, i el Cuareim (o Quaraí), a Salto, Paysandú i Artigas; i el Porongos, a Flores, en són els més destacats. El riu Uruguai, que rep molts d'aquests afluents, té una presa hidroelèctrica -la de Salto Grande- que proveeix gairebé tot el territori uruguaià i part dels departaments argentins veïns.
Finalment, l'Uruguai té aproximadament 500 quilòmetres de costa marítima, 300 dels quals pertanyen al Riu de la Plata i els altres 200 a l'oceà Atlàntic -departaments de Maldonado i Rocha.Hidrografia de la Conca del Plata
Orografia miniatura|Salto del Penitente. El terreny uruguaià és pampeà (vegeu sabana uruguaiana), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gairebé tot el terreny està situat al nivell del mar, és a dir, de 0 a 10 m. No obstant això, al centre del país s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a cuchillas. La cuchilla d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana són les més importants. Presenten una capa de pedres sòlida, argilenca i amb vegetació al seu voltant.
El turó més alt és el Catedral, amb 513 metres, però també hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el Pan de Azúcar, a Maldonado; el Salto del Penitente i les serralades de Minas, a Lavalleja; el Batoví, pròxim a l'Iporá, a Tacuarembó; les Serres de Mahoma, a San José; i el Turó de Montevideo, amb la seva fortalesa històrica, i del qual se suposa que deriva el nom de la ciutat.
La franja oriental del país és clarament argilenca i es presta al cultiu d'arròs, farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, és pla amb sorres blanques i fines.
A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, així com un flux d'aigües termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.
Flora i fauna miniatura|esquerra|El tero és l'au nacional de l'Uruguai. miniatura|esquerra|Arbre de ceibo, símbol nacional. La fauna autòctona es caracteritza per una gran quantitat d'aus de banyat i corral. Atahualpa, el primer crioll nascut a Amèrica, va introduir el bestiar a la Banda Oriental, a finals del . Els germans Goes, arribats d'Europa, també van tenir un paper decisiu en la cria de caps de bestiar oví i boví, en introduir-ne nous exemplars.
Dins del grup de les aus de plomatge, destaquen el rascló ipacaà (Aramides ypecaha) i el chiricote o rascló de Caiena (A. cajanea), dues de les espècies més conegudes del país. Són comuns, a més, el Pardirallus: el rascló de bec sagnant (P. sanguinolentus) i el rascló pintat (P. maculatus). D'igual importància són també el burrito patas rojas o rasclet culblanc (Laterallus leucopyrrhus) i el rasclet de flancs rogencs (L. metanophaius), de la mateixa forma que espècies de mida inferior, com el burrito amarillo o rasclet pàl·lid (Porzana flaviventer), el rasclet alatacat, (P. spiloptera) i finalment el burrito enano o rasclet de Darwin (Coturnicops notatus).Aus de banyat
miniatura|Canya de sucre (Saccharum officinarum). miniatura|Rhea americana, conegut com el nyandú.