Suspiria (, «sospirs») és una pel·lícula de terror sobrenatural alemanya-estatunidenca de 2018 dirigida per Luca Guadagnino i escrita per David Kajganich, basada en la pel·lícula de 1977 del mateix nom dirigida per Dario Argento. És protagonitzada per Dakota Johnson, Tilda Swinton, Mia Goth, Angela Winkler, Ingrid Caven, Elena Fokina, Sylvie Testud, Renée Soutendijk, Christine LeBoutte, Fabrizia Sacchi, Małgosia Bela, Jessica Harper i Chloë Grace Moretz. Harper, la protagonista de la pel·lícula original, apareix en un paper diferent. Ambientada a Berlín en 1977, la trama segueix a una jove ballarina estatunidenca que s'inscriu en una prestigiosa acadèmia de ball controlada per un aquelarre de bruixes.

Un remake de Suspiria es va anunciar per primera vegada en 2008 després que Guadagnino adquirís els drets dels guionistes de la pel·lícula original, Argento i Daria Nicolodi. Guadagnino li va oferir el projecte al director David Gordon Green, però aquest va ser cancel·lat a causa de conflictes de finançament. Al setembre de 2015, Guadagnino va confirmar els seus plans de dirigir la pel·lícula, descrivint-la com un «homenatge» a la pel·lícula de 1977 en lloc d'un remake directe. Kajganich, qui anteriorment havia escrit el guió d'una altra pel·lícula de Guadagnino, A Bigger Splash (2015), va escriure un nou guió que ambientava l'acció de la pel·lícula durant la tardor alemanya de 1977 per a explorar temes de culpa generacional a Alemanya durant la Guerra Freda. A més, se centra en els temes de la maternitat, el mal i la dinàmica dels matriarcats.

A diferència de la pel·lícula original, que utilitza colors exagerats, Guadagnino va concebre Suspiria com visualment hivernal i ombrívola, sense colors primaris. La pel·lícula incorpora seqüències de ball estilitzades coreografiades per Damien Jalet, que formen part de la seva representació de la bruixeria. La fotografia principal es va realitzar a la fi de 2016 i principis de 2017 en Varese i Berlín. La banda sonora va ser composta pel cantant de Radiohead, Thom Yorke, qui es va inspirar en el krautrock creat en l'època de l'escenari de la pel·lícula. La pel·lícula està dedicada en memòria de l'editora en cap de Vogue Itàlia, Franca Sozzani, el director de cinema Jonathan Demme i Deborah Falzone.

Suspiria es va estrenar a la 75a Mostra Internacional de Cinema de Venècia l'1 de setembre de 2018. Als Estats Units, va ser estrenada en un llançament limitat per Amazon Studios a Los Angeles i Nova York el 26 d'octubre de 2018, on va recaptar més de $180,000 en el seu primer cap de setmana, marcant el llançament de taquilla més alt en cinemes de l'any. Després es va projectar el 31 d'octubre en ciutats selectes estatunidenques, abans d'un llançament ampliat el 2 de novembre de 2018. Va ser estrenada a Itàlia l'1 de gener de 2019 per Videa. Les crítiques a la pel·lícula han estat polaritzades; mentre que alguns l'elogien pels seus elements visuals i la seva actuació, altres han criticat el seu entorn històric-polític per ser innecessari o arbitrari en relació amb els seus altres temes.

Trama Actes narratius 1. 1977 2. Palaces of Tears 3. Borrowing 4. Taking 5. In the Mütterhaus (All the Floors are Darkness) 6. Suspiriorum     Epíleg: A Sliced-Up Pear

En 1977, Susie Bannion arriba a Berlín en plena tardor alemanya per a una audició per a l'Acadèmia de dansa Tanz. Ella té èxit fins i tot sense entrenament professional; no obstant això, la seva arribada coincideix amb la sobtada desaparició d'una altra estudiant, Patricia Hingle. El seu psiquiatre, Josef Klemperer, a qui va visitar per última vegada, té diaris que van ser deixats enrere, detallant que les matrones de l'Acadèmia són les bruixes i s'esbossen les tres mares que consisteixen en Mater Tenebrarum, Mater Lachrymarum i Mater Suspiriorum. Susie es fa amiga de la seva companya de classe, Sara Simms, mentre que el seu ball ràpidament comença a atreure l'atenció de la directora artística i coreògrafa de l'acadèmia, Madame Blanc.

Durant un assaig, l'amiga de Patricia i estudiant soviètica, Olga, acusa les matrones de ser responsables de la desaparició de Patricia, així com de practicar la bruixeria. Intenta fugir de l'escola, només per desorientar-se i quedar atrapada en una habitació; mentrestant, Susie realitza un ball per a Madame Blanc. No obstant això, els seus moviments infligeixen mal físic i violent en el cos d'Olga. Les matrones troben a Olga i l'arrosseguen amb grans ganxos. Més tard, voten de manera informal per la nova líder de l'aquelarre que resulta ser la Mare Markos, una bruixa anciana que durant molt de temps ha governat l'aquelarre, per sobre de Blanc. També comencen a conspirar per usar Susie com a cos amfitrió per a Markos. La senyoreta Griffith, una matrona tímida, se suïcida.

Susie ràpidament ascendeix com la protegida de Blanc, la qual cosa li atorga el paper de protagonista a Volk, una actuació pròxima i anticipada per a l'acadèmia. Mentrestant, Klemperer sospita de les matrones i convoca a Sara al seu apartament per a mirar els diaris de Patricia. Inicialment escèptica, Sara investiga i descobreix un corredor ocult que condueix a la mütterhaus, un santuari interior on el clan té els seus rituals ocults. Ella és descoberta per les matrones abans de l'actuació de Volk, qui fan aparèixer forats al sòl, causant que Sara es trenqui una cama. No obstant això, Sara emergeix a meitat de l'actuació, ballant la seva part amb precisió robòtica i en un tràngol hipnòtic; Klemperer observa mentre els ulls de Susie i Sara semblen canviar de color, els de Sara es tornen blaus i les de Susie es tornen marrons. Quan l'actuació arriba a la seva fi, Sara es desploma de dolor. Madame Blanc reprèn Susie per interferir en els assumptes de les matrones.

Klemperer disposa els diaris de Patricia i torna a la seva datxa a Alemanya Oriental, on es troba amb Anke, la seva esposa que va desaparèixer durant la guerra. Anke revela que va fugir a Anglaterra després d'haver escapat dels nazis. La parella camina, i finalment passa per la frontera cap a l'oest de Berlín, evadint la seguretat. La seva esposa s'esfuma en el no-res i Klemperer descobreix que ho han portat a l'acadèmia per a un aquelarre de bruixes imminent, on és emboscat per les matrones. Susie és conduïda a la mütterhaus, on descobreix a les matrones, juntament amb Blanc i Markos i un Klemperer incapacitat. Sota un encanteri, Sara és mutilada per començar l'aquelarre, i Blanc intenta intervenir en el ritual. Enfurida, Markos ataca a Blanc, gairebé decapitant-la. Susie aparentment accepta el seu destí com el nou recipient de Markos, només per a revelar-se com Mater Suspiriorum, present allí per a reclamar l'acadèmia i aniquilar l'aquelarre corrupte. Ella convoca a una encarnació de la Mort, que mata a Markos i causa que explotin els caps de les matrones que la van secundar.

A Patricia, Olga i Sara, totes físicament devastades, Susie les concedeix una mort compassiva i indolora mentre les ballarines restants continuen dansant. Klemperer es desperta l'endemà al matí en un estat catatònic mentre l'acadèmia continua les seves operacions. La senyoreta Vendegast descobreix Blanc a la vora de la mort però viva a la cambra. Susie, ara com a Mare Suspiriorium, visita Klemperer i revela que Anke va morir al camp de concentració de Theresienstadt després de ser capturada pels nazis. En tocar-lo, Klemperer sofreix un atac violent que esborra els seus records. Susie sw'n va immediatament després.

Al final, en l'actualitat, es mostra la paret de la casa de Klemperer, on jeu un cor tallat amb les seves inicials i les de la seva esposa, que ha perdurat en el temps.

En una escena després dels crèdits, es veu a Susie al carrer, tocant a algú per a després anar-se'n.

Elenc i personatges Madame Veva Blanc (Tilda Swinton) és la coreògrafa principal de l'Acadèmia Markos, qui reconeix el talent en brut de Susie i la converteix en la seva protegida. Blanc ha estat amb l'acadèmia i l'aquelarre des de la Segona Guerra Mundial, i ha basat part del seu treball completat durant aquest període en resposta a ella. Ella intenta prendre el control de l'aquelarre i ser triada com la seva nova líder, però perd un vot de facto contra el seu matriarca de llarga data, Helena Markos. Susie Bannion (Dakota Johnson) és una jove estatunidenca que arriba a l'Acadèmia Markos, «acabada de sortir» d'una granja mennonita a Ohio. Des de la seva infància, s'ha sentit atreta per la ciutat de Berlín, i en particular per Madame Blanc, per la qual cosa ha viatjat diverses vegades a Nova York, en contra de la voluntat dels seus pares, per veure el treball de Blanc en viu. Inicialment, Susie encarna modèstia i ingenuïtat, però a mesura que la pel·lícula progressa, es torna més «cosmopolita» i més còmoda dins de l'acadèmia. Al final de la pel·lícula, ella es revela com una encarnació de Mare Suspiriorum, una de Les tres mares, un trio de bruixes antigues que antecedeixen el cristianisme i de qui són devotes en l'aquelarre. Johnson descriu l'evolució de Susie com «molt intern... Susie és diferent, però ella no ho sap. Ella només sent aquesta estirada, aquest imant, aquesta cosa, per ballar i ella ha d'anar a Berlín. Ella ha d'estar amb Madame Blanc. És com si ella hagués nascut al lloc equivocat». Dr. Josef Klemperer (Tilda Swinton, com Lutz Ebersdorf)és un psicoterapeuta racional que encara sofreix l'impacte de la Segona Guerra Mundial, ha perdut la seva esposa, Anke, el 1943, durant el terrible règim nazi a Alemanya. Després que Patricia, la seva pacient, li contés que l'Acadèmia Markos està controlada per bruixes, considera que això és una il·lusió, suposant que l'aquelarre del qual parla és de fet un grup polític perillós que ella converteix en una «mitologia construïda». Un crític interpreta el seu paper en la narrativa com el d'un «testimoni», com ell va ser testimoni de l'aixecament nazi, i és triat per a donar testimoniatge de l'aquelarre de les bruixes. Sara Simms (Mia Goth) és una estudiant rica i «burgesa» qui inicialment es fa amiga de Susie, però es mostra desconfiada d'ella a mesura que augmenta el seu estatus dins de l'acadèmia i l'aquelarre. Les seves sospites de l'acadèmia, provocades per una reunió amb Klemperer, la porten a investigar més a fons. Goth va declarar que Guadaganino va descriure a Sara com «el conill que porta a l'audiència pel forat del cau. Ella és la més humana dels personatges, la que sent el que el públic sent». Olga Ivanova (Elena Fokina) és un estudiant de l'acadèmia de la Unió Soviètica. Ella ha sospitat de l'acadèmia i les matrones, i intenta anar-se'n abruptament després que la seva amiga i companya, Patricia, desapareix; no obstant això, la fugida d'Olga es veu frustrada per les matrones, que utilitzen Susie (desconeguda per ella) com un mitjà per a danyar-la. Srta. Tanner (Angela Winkler), Srta. Vendegast (Ingrid Caven), Srta. Griffith (Sylvie Testud), Srta. Huller (Renée Soutendijk), Srta. Balfour (Christine LeBoutte), Srta. Millius (Alek Wek) i Pavla (Fabrizia Sacchi) —entre altres— són les matrones de l'acadèmia que, juntament amb Madame Blanc, conformen el seu personal docent i administratiu. Un aquelarre de poderoses bruixes, les matrones resideixen en l'acadèmia i formen el seu propi cercle social insular. Algunes tenen rols específicament nomenats; Vendegast, per exemple, és la que administra els dormitoris de l'acadèmia, mentre que Balfour exerceix com a dissenyadora artística i costurera. El servei de matrones en les operacions de l'acadèmia funciona per a promoure el llegat del seu líder matriarcal, Helena Markos, qui necessita el cos d'una jove ballarina per sobreviure.