La figura del procurador Reial de Mallorca sorgí durant el regnat de Jaume II (1276–1311), en el marc de la seva política reformista, amb l'objectiu d'organitzar i racionalitzar la gestió econòmica, financera i administrativa del patrimoni reial.
Origen i funcions El càrrec de procurador reial té els seus antecedents en la figura del procurator del dret romà, que representava una altra persona —o l'Estat— en afers jurídics i patrimonials. Durant l'edat mitjana, aquest terme fou adoptat pels regnes de la Corona d'Aragó per designar funcionaris que actuaven en nom del monarca.
La Procuració Reial exercia la seva autoritat sobre totes les illes del Regne de Mallorca i tenia com a finalitat principal la gestió integral del patrimoni de la Corona. El seu titular administrava els ingressos derivats de les rendes, impostos, censos, drets marítims i altres fonts fiscals, i havia de presentar anualment els comptes al mestre racional per a la seva revisió. Alhora, el procurador vetllava per la conservació dels béns reials, supervisava els oficials patrimonials —batles, tresorers i procuradors fiscals— i representava el rei en totes les qüestions econòmiques o jurídiques relacionades amb el seu patrimoni.
El càrrec era nomenat directament pel monarca o pel seu representant —el lloctinent o els càrrecs que li succeïren—, i tenia una durada indefinida, sovint vitalícia, depenent de la voluntat i la confiança del rei. La seva retribució podia consistir en una quantitat fixa o en un percentatge de les rendes gestionades per la Procuració Reial.
Evolució històrica A Mallorca, el rei Jaume II instituí la Procuració Reial a finals del , substituint el batle reial en la gestió econòmica del patrimoni de la Corona. Per ocupar aquest càrrec, el rei nomenà dos procuradors, de professió notaris, als quals confià la direcció de les rendes i drets reials. Aquesta mesura permeté crear una administració més eficient i centralitzada.
Durant el regnat de Jaume II, les finances del Regne de Mallorca assoliren un període de prosperitat: els ingressos anuals s'acostaven a les 20.000 lliures i es mantenien balanços positius fins a mitjan . Aquesta situació canvià amb la inestabilitat política mediterrània i la reincorporació del regne a la Corona d'Aragó, que provocaren un progressiu deteriorament de l'hisenda reial.
Cap al 1345, el nombre de procuradors es reduí a un únic titular i els ingressos minvaren a causa de la cessió de rendes a particulars i l'emissió de censals. A partir del 1352, però, la situació econòmica es va estabilitzar. A finals del segle, l'endeutament de Joan I d'Aragó amb creditors italians portà a hipotecar les rendes de la Procuració Reial al banquer Luquino Scarampo.
Entre els segles i , la institució es consolidà i el càrrec passà sovint a mans de famílies nobles mallorquines, com els Burgues, i adquirí un marcat caràcter polític, situant-se jeràrquicament sota el lloctinent general.
Als segles i , la Procuració Reial continuà gestionant les rendes públiques i el finançament de les defenses del regne, especialment les fortificacions de la Ciutat de Mallorca. Aquest període, però, estigué marcat per conflictes interns i casos de corrupció, que motivaren diverses inspeccions reials, com la de 1635.
Finalment, amb els Decrets de Nova Planta (1715), la institució fou suprimida i les seves funcions passaren a la nova administració borbònica, representada per la figura de l'intendent.
Llista de procuradors reials Imatge del reiRei i períodeTitular del càrrec60x60pxJaume I (1229–1276) Arnau Bastida (1262–1279)96x96pxJaume II (1276–1285) Hipòlit Brondo (1280–1284)62x62pxAlfons I (1285–1291) Bartomeu Beltran (1285–1290)61x61pxJaume II d'Aragó (1291–1295) Ramon Calvet (1291–1292) Ramon Alemany (1293–1305)96x96pxJaume II (1295–1311) Pere de Puigdorfila (1306–1308) Guillem de Comba (1309–1315) Gregori Salembé (1309–1315) Pere des Coll (1309–1315)60x60pxSanç I (1311–1324) Bernat des Brull (1316–1327) Miquel Rotlan (1316–1327) Pere Burgues (1316–1327)73x73pxJaume III (1324–1343) Pere Roig (1328–1333) Bernat Jana (1334–1335) Bernat de Valvert (1334–1335) Paulí Brondo (1336–1341) Bernat Jana (1336–1341)80x80pxPere III el Cerimoniós (1343–1387) Bernat Roig (1343–1347) Nicolau Despuig (1343–1347) Bernat Sanoguera (1343–1347) Francesc Desportell (1348–1352) Jaume Negre (1348–1352) Jaume Negre (1353–1360) G. de Casesdevall, interí (1353–1360) G. de Pax (1361–1369) Ferrer Gilabert (1361–1369) Berenguer Llobet (1370–1371) Mateu de Lloscos (1372–1373) Ferrer Gilabert (1374–1385) Berenguer Llobet (1386–1391)75x75pxJoan I el Caçador (1387–1396) Mateu de Lloscos (1392–1393) Galcerà Llobet (1394–1395) Andreu Gordiola (1396) N. Gomis (1396)74x74pxMartí I l'Humà (1396–1410) Berenguer Llobet (1397) Mateu de Lloscos (1397) Mateu de Lloscos (1398–1412)81x81pxFerran I d’Antequera (1412–1416) Pere de Casaldàguila (1413–1419)69x69pxAlfons el Magnànim (1416–1458) Bernat Bugadell (1420) Llàtzer de Lloscos (1424–1433) Bonifaci Morro (1434–1442) Bernat de Gostemps (1443) Pere de Pacs (1444–1449) Joan Albertí (1450–1454) Francesc Mir (1455–1457) Joan Albertí (1458)125x125pxJoan II el Gran (1458–1479) Francesc Burgues i Galiana (1459–1478)80x80pxFerran el Catòlic (1479–1516) Gregori Burgues i Uniç (1479–1486) Joan Miquel Sanglada (1487–1490) Jeroni Albanell (1491) Gregori Burgues i Uniç (1491–1505), segona vegada Jordi Miquel d'Eimeric i Saplana (1505–1506) Francesc Burgues i Bartomeu (1506–1555)72x72pxCarles I (1516–1556) Jordi de Santjoan (1556–1571)120x120pxFelip I el Prudent (1556–1598) Mateu Togores (1572) Nicolau de Pacs (1573) Miquel de Pacs (1574–1583) Hug Berard i Palou (1584–1588) Pere de Pacs (1589–1590), interí Hug Berard i Palou (1591–1592), segona vegada Pere de Pacs (1592), interí per segona vegada Hug Berard i Palou (1592–1594), tercera vegada Pere de Pacs (1594–1596) Miquel de Pacs (1597–1598), segona vegada101x101pxFelip II el Pietós (1598–1621) Pere de Pacs (1599), segona vegada Pere Vivot (1599) Pere Vivot (1600–1607), segona vegada Pere Ramon Burgues Safortesa (1608–1617) Onofre Safortesa (1618–1619) Pere Ramon Burgues Safortesa (1620–1635)78x78pxFelip III el Gran (1621–1665) Francesc Sureda i Vivot (1636–1643) Gregori d'Olesa (1644), interí Miquel Sureda i Vivot (1645–1654) Pere de Santacília i Pacs (1655–1658) Mateu Sanglada (1664–1669)76x76pxCarles II l'Embruixat (1665–1700) Ramon Burgues Safortesa (1670–1693) Antoni Dameto i de Rocabertí (1694) Francesc Trullols (1695–1697) Nicolau Trullol i Dameto (1698–1701)96x96pxFelip IV (1700–1715) Jordi de Villalonga (1702–1705) Nicolau Trullol i Dameto (1706–1715), segona vegada Font: Conrado de Villalonga, Josep Francesc. La Procuración Real en el Reino de Mallorca (en castellà). Consell Insular de Mallorca, 1991. ISBN 84-87389-00-7.
Referències
Bibliografia