Les Corts Generals de la Corona d'Aragó és la denominació aplicada a les convocatòries en què les corts d'Aragó, Catalunya i València es reunien, o almenys s'inauguraven, en un mateix lloc i moment. No constituïen una única assemblea legislativa de la Corona, sinó la celebració simultània de les corts dels diferents territoris, cadascuna de les quals conservava la seva composició, procediment i capacitat legislativa pròpies. Víctor Ferro les caracteritza, des del punt de vista juridicohistòric, més com la suma de les tres institucions representatives territorials que no pas com una institució diferenciada de la Corona.
La seu més habitual fou Montsó, a la conca del Cinca, en una zona pròxima a Catalunya i que les fonts i la historiografia assenyalen com un indret especialment adequat per reunir-hi els representants dels diferents territoris. Les sessions solemnes se celebraren sovint a l'església de Santa Maria del Romeral.
Desenvolupament de les sessions La inauguració solemne era l'element comú de les Corts Generals. El monarca presidia la sessió i els representants dels diferents territoris hi compareixien conjuntament, d'acord amb un cerimonial que regulava estrictament la precedència i la disposició dels assistents.
Durant el soli d'obertura, el protonotari reial llegia la proposició règia en nom del monarca. En aquest discurs s'exposava la situació política de la monarquia i els motius de la convocatòria, sovint vinculats a la necessitat d'obtenir recursos econòmics o militars dels territoris. En les Corts Generals d'època moderna, la proposició règia es llegia en català, mentre que la resposta protocol·lària en nom dels reunits corresponia a l'arquebisbe de Saragossa, originàriament en aragonès i, des del segle XVI, habitualment en castellà. A les Corts de 1585, per exemple, el protonotari Miquel Climent llegí en català la proposició de Felip I.
Acabada la sessió inaugural, les corts de cada territori continuaven els treballs separadament i d'acord amb la seva pròpia organització estamental. Les corts catalanes i valencianes s'estructuraven en tres braços: eclesiàstic, militar i reial, mentre que les aragoneses en tenien quatre. Cada territori negociava els seus greuges, el donatiu i la legislació pròpia: constitucions i capítols de cort a Catalunya i furs a Aragó i València. Aquesta autonomia institucional feia possible que, després de la inauguració conjunta, les corts territorials continuessin o fins i tot concloguessin les sessions en localitats diferents.
Llista de corts generals de la Corona d'Aragó Les Corts Generals de la Corona d'Aragó reunien en una mateixa convocatòria les corts generals dels tres regnes deçà mar, els estats peninsulars de la Corona. A l'època moderna no constituïen, però, un únic parlament, ja que les corts d'Aragó, de València i de Catalunya deliberaven separadament.
Rei Any Seu Observacions Article Jaume I 1214 Lleida Reunió d'aragonesos i catalans. El Regne de València encara no havia estat conquerit. Cort de Lleida (1214) 1236 Montsó Convocada en el context de la conquesta de la ciutat de València. Cort de Montsó (1236) 1257 Lleida València no hi participà. Cort de Lleida (1257) Alfons el Franc 1289 Montsó Cort de Montsó (1289) Pere el Cerimoniós 1362-1363 Montsó Cort de Montsó (1362-1363) 1376-1377 Montsó La documentació aragonesa data la convocatòria el 1375-1376. Cort de Montsó (1376-1377) 1383-1384 Montsó, Tamarit de Llitera i Fraga Traslladades successivament a causa de la pesta. Cort de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga (1383-1384) Joan I 1388-1389 Montsó Cort de Montsó (1388-1389) Alfons el Magnànim 1435-1436 Montsó Les corts territorials continuaren posteriorment a Alcanyís, Tortosa i Morella. Cort de Montsó (1435-1436) Joan II 1469-1470 Montsó Corts generals dels territoris peninsulars de la Corona. Cort de Montsó (1469-1470) Ferran II 1484 Tarassona Catalunya no hi participà: la cort catalana fou convocada però no arribà a inaugurar-se. Cort de Tarassona (1484) 1510 Montsó Cort de Montsó (1510) 1512 Montsó València no hi participà. Cort de Montsó (1512) Carles I 1528 Montsó Cort de Montsó (1528) 1533-1534 Montsó Cort de Montsó (1533-1534) 1537 Montsó Cort de Montsó (1537) 1542 Montsó Cort de Montsó (1542) 1547 Montsó Cort de Montsó (1547) 1552 Montsó La datació varia segons les sèries territorials. Cort de Montsó (1552) Felip I 1563-1564 Montsó i Barcelona La Cort de Catalunya acabà les sessions a Barcelona. Cort de Montsó-Barcelona (1563-1564) 1585 Montsó i Binèfar Les corts de Catalunya i Aragó acabaren les sessions a Binèfar. Cort de Montsó-Binèfar (1585)
Referències
Bibliografia
Vegeu també Cort General del Regne d'Aragó Cort General del Regne de València Cort General del Principat de Catalunya