El dipòsit d'aigües del Rei Martí és un antic repartidor d'aigua situat a tocar de la torre Bellesguard de Barcelona, construïda per Antoni Gaudí entre 1900 i 1909 sobre les restes de la fortalesa en què va viure el rei Martí l'Humà entre els anys 1408 i 1410.

Història La construcció del dipòsit està vinculada a l'existència d'una mina d'aigüa, la concessió de la qual fou feta el 1361 a Bartomeu de Santcliment, i entre el 1802 i el 1803, a Jacint Roig. El 1807, ofegat pels deutes, Joan Josep de Portell i de Càncer es va veure obligat a vendre la finca —on hi havia una casa-torre i una cisterna— a Joaquim de Roca i Batlle, i aquest en va fer agnició de bona fe a Raimon Vives i Vidal.

El 1858, les seves filles Assumpció i Gaietana Vives i Gualba van pactar amb Josep Saló i Felip Fochs, concessionaris de la mina, el repartiment de les aigües que captessin de les rieres del Bosc de Pedralbes, Betlem i Vilana i la construcció d'un nou dipòsit.AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 13-01-1858. L'any següent es va signar un altre acord amb els veïns Pau Salat i la Comunitat de Preveres de Sant Just i Pastor, propietària de la torre Bellesguard, per a que l'aigua arribés a les seves finques, reservant-se aquesta darrera 9 plomes, altres 2 per a les germanes Vives, 1 per a Salat, i 9 per a Saló i Fochs, repartint-se a parts proporcionals el cabdal excedent de 21 plomes.AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 01-10-1859.

El 1860, els tutors de la menor Maria del Carme de Dalmases i d'Olivart, propietària de la torre Vilana, van interposar un interdicte contra les obres de la nova mina, i posteriorment van començar a construir-hi una altra, la qual cosa va motivar l'inici d'un litigi el 1863, que acabaria amb una sentència del Tribunal Suprem del 1871 condemnant els Dalmases a tapiar la seva mina i retornar les aigües a l'antiga de Bellesguard. El 1872, Carme de Dalmases, representada pel seu marit, l'advocat Trinitat de Fontcuberta i de Perramon, va pactar la cessió de part de la seva mina a Antoni Camps i Montanyola —que el 1871 havia adquirit la torre Bellesguard en subhasta pública—, Salvador Homs i Roca —a qui el 1870 Fochs i Saló havien cedit la concessió— i les germanes Vives, així com la construcció d'un nou repartidor per al subministrament comú de les torres Vilana i Bellesguard en substitució de l'anterior del 1751, a més de la indemnització corresponent.AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/64, f. 795-807v, 05-04-1872. Finalment, el 1876, Homs va adquirir la finca en emfiteusi amb l'obligació de construir-hi una casa i un dipòsit d'aigua.

Aquest va quedar oblidat sota un bosc de pins fins que el 2001 va ser redescobert de manera accidental. Recuperat per l'Ajuntament de Barcelona, va ser restaurat per l'estudi Archikubik (Marc Chalamanch, Miquel Lacasta i Carme Santana) i va obrir les portes el 2016 com a espai cultural.

miniatura|esquerra|Plànol del 1890, on es pot llegir «C. Cansé» (Càncer)

Descripció L'accés es produeix pel número 14 del carrer de Bellesguard, on dos grans murs de formigó creen un vestíbul exterior d'entrada. El recinte soterrat, de més de 585 m² i una capacitat de 3.167 m³, consta de una sala hipòstila de set naus longitudinals amb 30 pilars que sostenen arcs de 3,5 m llum i sostre de volta catalana.

Referències

Vegeu també Can Portell Vell Cal Peirí La Palomera (Vilanova d'Escornalbou) Casa-fàbrica Portell-Marimon La Fontana Casa Vives (Barcelona) Palau Dalmases

Enllaços externs

Categoria:Torres d'aigua de Barcelona Categoria:Edificis de Sant Gervasi - la Bonanova