Can Barret era una masia situada a la Vall d'Hebron de l'antic municipi d'Horta, on actualment hi ha el barri de Montbau de Barcelona.

Història Heretat veïna de Can Frares (a l'altra banda del torrent d'en Duran), amb una extensió de poc més de 14 mujades (unes 7 hectàrees), les seves terres ocupaven el que avui és el polígon de Montbau, i una part de la finca de la Granja Nova, on es va construir l'hospital de la Vall d'Hebron i l'escola Maria Auxiliadora.

La masia data del , quan la família Foyé i Druet, provinents del Rosselló, van fugir de la Revolució Francesa. Va anar canviant de nom, en funció dels seus propietaris: Can Gelabert, Can Generet, i finalment Can Barret, quan Francesc Barret i Druet i la seva esposa Constància Carafí i Foyé la van adquirir el 1851, i la van convertir en una finca d'esbarjo, amb magnífics jardins, templets, estanys i jocs d'aigua, gràcies a l'abundància de què disposava.

Consol Barret i Carafí, de Can Barret, i Arístides Moragas i Barret, de Can Frares o Can Moragas, es van conèixer als jardins de Can Barret i es van casar el 1863 a la capella de Can Frares. Un dels seus fills, Francesc Moragas i Barret, va ser el fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears. La finca va ser heretada per la seva germana Mercè Barret i Carafí, que es va casar amb Melquíades Calzado Merino i van tenir tres fills, que l'utilitzaren com a residencia d'estiueig: Josep Maria (casat amb Dolors de Dalmases), Francesc (casat amb Rafaela de Castro) i Manuel (casat amb Carme d'Ayguavives).

Va ser enderrocada per a la construcció de la segona fase del polígon de Montbau, que es va aprovar el 1962. Actualment només queda la font de Can Barret, que subministrava aigua a la masia i a un gran estany amb un templet que estava situat molt proper on avui hi ha la font, que va ser traslladada als jardins de Montbau.

Referències

Vegeu també Palau Benet-Desvilar Mas Berenguer (Samalús)

Categoria:Masies d'Horta-Guinardó Categoria:Edificis de Montbau Categoria:Masies de Barcelona desaparegudes