Kostas Iannidis (Esmirna, 21 d'agost de 1903 - Atenes, 17 o 18 de gener de 1984), nascut Iannis Konstantinidis () va ser un compositor, pianista i director d'orquestra grec.
Biografia 1903-1922: Esmirna Iannis Konstantinidis és fill d'una família rica d'Esmirna, originària de Zagorá al mont Pelió. Pertanyia a una gran comunitat minoritària de grecs ètnics que vivia a dintre de la frontera de l'imperi otomà des de segles. Va créixer en el clima liberal, cosmopolita i multicultural de la ciutat que tenia en aquell moment 40 teatres on es representaven òperes i operetes. Tocava música popular amb treballadors dels suburbis d'Esmirna i pagesos de la zona rural al voltant de la ciutat. Va entrar en contacte amb moltes persones, arts i tradicions populars que el van afectar en la seva orientació artística. Va començar les seves primeres lliçons d'harmonia amb Dimosthenis Milanakis.
1922-1931: Alemanya L'abril de 1922, poc abans de la reconquesta d'Esmirna pels turcs durant la guerra greco-turca, Konstantinidis va abandonar la seva ciutat natal i va viatjar cap a Alemanya. Primer a Dresden, on va estudiar harmonia amb Joseph Mraczek, i després a Berlín, on va romandre fins al 1931. Allà va estudiar composició amb Paul Juon (1923-1924), piano amb Karl Rössler, direcció d'orquestra amb Carl Ehrenberg (1923-1925) i orquestració amb Kurt Weill (1926). A Berlín, va conèixer Nikos Skalkottas, alumne d'Arnold Schönberg, amb qui es va fer amic. Després de 1924, per sobreviure, ja que la seva família que no podia mantenir-lo econòmicament després de la destrucció d'Esmirna, va començar a implicar-se en moltes activitats de música popular. Sota el pseudònim Costa Dorres va compondre la música de la seva primera opereta Die Liebesbazillus, estrenada el 1927 a Stralsund. I, fins a 1931, va treballar com a compositor de cançons i pianista pel cabaret Die Wespen de Leon Hirsch, però també al cinema, així com a la ràdio.
1931-1984: Atenes La pujada al poder del nacionalsocialisme a Alemanya va incitar-lo a tornar a Atenes el 1931, on es va quedar fins al final de la seva vida. Per assegurar la seva subsistència, va treballar principalment com a compositor de cançons populars i d'operetes sota el pseudònim de Kostas Iannidis (una inversió del seu nom i cognom). L'adopció d'aquest pseudònim va ser suggerida pel periodista Dimitris Giannoukakis, per a evitar que el públic el confongués amb un compositor d'operetes conegut en aquell temps, Grigóris Konstantinidis. Es graciés a aquestes contribucions a la música popular que Konstantinidis va establir la seva reputació a la societat musical atenesa. A la premsa atenesa, era un dels compositors els més freqüentment i el 1962 va rebre tres premis internacionals per les seves cançons populars. Per exemple, Agapi mou Xypna (Ξύπνα αγάπη μου) cantada per Nana Mouskouri rep el primer premi al Festival de la Cançó Mediterrània a Barcelona el 1960. Entre els seus intèrprets, esmentem entre d'altres, Ángela Zília i Keti Belinda.
Paral·lelament, va començar a investigar les col·leccions etnomusicològiques de cançons populars gregues (de Baud-Bovy, Pernot Pachtikos) i a experimentar amb les seves harmonitzacions. Això va conduir a la producció d'un nombre relativament petit de músiques vocals i instrumentals a partir dels anys 1940, totes molt lligades i estructuralment properes del material popular i totes firmades pel seu nom real, Konstantinídis.
A més de compondre i revisar un nombre limitat d'obres de concert, va enfocar la seva feina com a productor de programes de música clàssica o popular en diferents ràdios hel·lèniques. De 1946 a 1952 va ser el cap del departament de "música popular" de la Radiodifusió Pública Grècia (EIR), i director musical a la Ràdio de les Forces Armades Gregues de 1952 a 1960.
Encara que mai s'havia apagat a compondre música popular, després de 1962 va dedicar-se molt més a compondre música clàssica. Les seves peces més reconegudes són les seves obres orquestrals, incloent-hi les dues Suites del Dodecanès (1948 i 1949) i la Rapsòdia d'Àsia Menor (1965). No obstant això, va compondre unes quantes peces per a piano solo, piano i veu, cor i diversos conjunts de cambra.
Obres Piano Sol 22 cançons i danses del Dodecanès (22 τραγούδια και χοροί από τα Δωδεκάνησα), 1943-1946 44 peces per a nens sobre temes populars (44 παιδικά κομμάτια σε λαϊκά θέματα), 1950-1951 Tres sonatines, 1952 (publicades separadament) Vuit danses de les illes gregues (8 νησιώτικοι ελληνικοί χοροί), 1954 Sis estudis sobre els ritmes grecs de la música popular (6 σπουδές σε ελληνικούς λαϊκούς ρυθμούς), 1956-1958
Música de cambra Petita suite sobre temes del Dodecanès (Μικρή Σουίτα σε δωδεκανησιακά θέματα) per a violí i piano, 1947 Deu savis de Grècia (10 ελληνικοί de σκοποί) per a quintet de vent, 1972
Música vocal Five Songs of Hope (5 τραγούδια της προσμονής) basat en Rabindranath Tagore per a mezzosoprano i piano, 1924-1980 Cinc cançons d'amor (5 τραγούδια της αγάπης), 1930-1931 20 cançons populars gregues (20 τραγούδια του ελληνικού λαού), 1937-1947
Música Coral Vuit cançons del Dodecanès (8 Δωδεκανησιακά και), 1972 Vuit cançons d'Àsia Menor (8 Μικρασιατικά τραγούδια), 1972
Obres orquestrals Suite en Antic Estil, 1937 Suite del Dodecanès núm. 1 (Δωεκανησιακή σουΐτα Αρ. 1), 1948 Suite del Dodecanès núm. 2 (Δωεκανησιακή σουΐτα Αρ. 2), 1949 Tres danses gregues (Τρεις ελληνικοί Χοροί) Danses de les Cíclades (Κυκλαδίτικος Χορός) Rapsòdia d'Àsia Menor (Μικρασιατική Ραψωδία), 1950-65
Operetes Die Liebesbazillus 1927 Koumbara (Κουμπάρα), 1932 Etsi ine i zoi (Έτσι είναι η Ζωή, "Així va la vida"). Llibret : D. Evangelidis Koritsia tis Pandrias (Κορίτσια της Παντρειάς), Llibret: D. Evangelidis i Alexandros Sakellarios Reportaz (Ρεπορτάζ “Informe”), Llibret : D. Giannoukakis
Comèdies musicals Alepu (Αλεπού), 1940 Panathenaeum (Παναθήναια ‚"Panathenaeum"), 1940 Kolokythia (Κολοκυθιά), text de D. Giannoukakis, 1933 Keramida (Κεραμίδα) Maskot (Μασκώτ) Koketta (Κοκέττα) Silouetta (Σιλουέττα), 1938 Apergia (Απεργία), 1936 Peripeties stin eparxia (Περιπέτειες στην επαρχία "Aventura a la província"), text d'Alexandros Sakellarios i Christos Giannakopoulos Alithies ke psefties (Αλήθειες και ψευτιές ‚“Veritats i mentides”), text de D. Giannoukakis, 1933 Zito o Romios (Ζήτω ο Ρωμηός), text de M. Traiforos, 1947
Banda sonora de pel·lícules I prosfygopoula [The Refugee Girl] (dir. T. Misrahi), 1938 Marina (dir. A. Sakellarios), 1947 Oi Germanoi xanarchontai [The Germans Are Coming Back] (dir. A. Sakellarios), 1948 Marinos Kontaras (dir. G. Tzavellas), 1948 Madame Sousou (dir. T. Mouzenidis), 1948 Teleftaia apostoli [The Last Mission] (dir. N. Tsiforos), 1949 O methystakas [The Drunkard] (dir. G. Tzavellas), 1950 To koritsi tis geitonias [The Neighbourhood Girl] (dir. A. Lambrinos), 1954 To nisi ton anemon [The Island of Winds] (dir. S. Tatasopoulos), 1954
Notes i referències
Enllaços externs Kostas Giannidis sur YouTube
Categoria:Compositors grecs del segle XX Categoria:Morts a Atenes Categoria:Morts el 1984 Categoria:Alumnes del Conservatori Stern Categoria:Alumnes de la Universitat de les Arts de Berlín Categoria:Artistes d'Esmirna Categoria:Compositors asiàtics Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903