HMS Duke of York va ser un cuirassat de classe King George V de la Royal Navy. Se li posà la quilla el maig de 1937, sent construït per John Brown and Company a Clydebank, Escòcia, i posat en servei a la Royal Navy el 4 de novembre de 1941, i posteriorment va assistir al servei de combat durant la Segona Guerra Mundial.
A mitjans de desembre de 1941, el Duke of York va transportar el primer ministre Winston Churchill als Estats Units per reunir-se amb el president Franklin D. Roosevelt. El viatge pel mar va ser dur fins i tot per a l'Atlàntic Nord, Churchill va escriure a la seva dona: "Estar en un vaixell amb un temps com aquest és com estar a una presó, amb la possibilitat addicional de ser ofegat". Entre març i setembre de 1942, el Duke of York va participar en tasques d'escorta de convois, inclòs com a vaixell insígnia de la Força de Coberta Pesant del comboi PQ-17, però a l'octubre va ser enviat a Gibraltar on es va convertir en el vaixell insígnia de la Força H.
L'octubre de 1942, el Duke of York va estar involucrat en la invasió aliada del nord d'Àfrica, però va veure poca acció, ja que el seu paper només la requeria protegir els portaavions. El Duke of York va aturar el vaixell portuguès Gil Eannes l'1 de novembre de 1942 i un comando va arrestar a Gastão de Freitas Ferraz. Els britànics havien recollit trànsit de ràdio indicant espionatge naval, possiblement comprometent el secret de la propera operació Torxa .
Després de l'operació Torxa, el Duke of York va participar en les operacions Camera i Governor, que eren operacions de diversió dissenyades per allunyar l'atenció dels alemanys de l'operació Husky, la invasió de Sicília. El 4 d'octubre, el Duke of York va operar amb el seu vaixell germà per cobrir una força de creuers i destructors aliats i el portaavions nord-americà , durant l'operació Capdill, que va atacar el vaixell alemany davant Noruega. L'atac va enfonsar quatre vaixells mercants i en va danyar molt set més.
El 26 de desembre de 1943, el Duke of York va formar part d'un grup de treball que es va trobar amb el cuirassat alemany Scharnhorst davant del Cap Nord de Noruega. Durant el combat que va seguir, el Scharnhorst va tocar a Duke of York dues vegades amb poc efecte, però el mateix va rebre l'impacte de diversos obusos de 14 polzades del Duke of York, silenciant una de les seves torretes i colpejant una sala de calderes. Després d'escapar temporalment del foc pesat del Duke of York, Scharnhorst va ser colpejat diverses vegades per torpedes, el que va permetre al Duke of York tornar a obrir foc, contribuint a l'eventual enfonsament del Scharnhorst després d'una acció de carrera de deu hores i mitja de durada.
El 1945, el Duke of York va ser assignat a la flota britànica del Pacífic com a vaixell insígnia, però va patir problemes mecànics a Malta que li van impedir arribar a temps per veure qualsevol acció abans que el Japó es rendia.
Després de la guerra, el Duke of York va romandre actiu fins que va ser retirat del servei el novembre de 1951. Finalment va ser desballestat el 1957.
Construcció Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat Naval de Washington es va redactar l'any 1922 amb l'objectiu d'aturar una carrera armamentística entre Gran Bretanya, Japó, França, Itàlia i els Estats Units. Aquest tractat limitava el nombre de vaixells que cada nació podia construir i limitava el desplaçament dels vaixells capitals a 35.000 tones llargues (36.000 t).Raven & Roberts, p. 107 Aquestes restriccions es van ampliar el 1930 a través del Tractat de Londres, però a mitjans dels anys trenta el Japó i Itàlia s'havien retirat d'aquests dos tractats i els britànics es van preocupar per la manca de cuirassats moderns a la Royal Navy. L'Almirallat per això va ordenar la construcció d'una nova classe de cuirassats: la classe King George V. A causa de les disposicions tant del Tractat Naval de Washington com del Tractat de Londres, tots dos encara estaven en vigor quan es dissenyaven els King George V, l'armament principal de la classe es limitava als canons de 14 polzades (356 mm). Eren els únics cuirassats construïts en aquell moment per adherir-se al tractat i, tot i que aviat es va fer evident per als britànics que els altres signants del tractat ignoraven els seus requisits, era massa tard per canviar el disseny de la classe abans que fossin. establert el 1937.Konstam, p. 20
El Duke of York va ser el tercer vaixell de la classe King George V, i se li posà la quilla a la drassana de John Brown & Company a Clydebank, Escòcia, el 5 de maig de 1937. Se li asignà el número de drassana 554. El títol de Duc de York estava en suspens en aquell moment, en el que tenia el rei Jordi VI abans de la seva successió al tron el desembre de 1936.Naval History – HMS Duke of York (Accessed 13 August 2014) El cuirassat va ser llançat el 28 de febrer de 1940 i es va completar el 4 de novembre de 1941, i es va unir a la Home Fleet a Scapa Flow.Campbell, p. 15
Descripció El Duke of York desplaçava 36.727 tones llargues (37.316 t) tal com es va construir i 42.076 tones llargues (42.751 t) completament carregades. El vaixell tenia una eslora total de 740 peus (225,6 m), una mànega de 103 peus (31,4 m) i un calat de 29 peus (8,8 m). La seva alçada metacèntrica dissenyada era de 6 peus 1 polzada (1,85 m) amb càrrega normal i 8 peus 1 polzada (2,46 m) amb càrrega profunda.Chesneau, p. 15Garzke, p. 249Raven & Roberts, p. 284
Estava accionat per turbines de vapor Parsons, accionant quatre eixos d'hèlix. El vapor era proporcionat per vuit calderes de tubs d'aigua de 3 tambors de l'Almirallat que normalment lliuraven 100.000 shp (75.000 kW), però podien lliurar 110.000 shp (82.000 kW) en cas de sobrecàrrega d'emergència.
Això donava al Duke of York una velocitat màxima de 28 nusos (52 km/h; 32 mph).Garzke, p. 238 El vaixell transportava 3.700 tones llargues (3.800 t) de fuel, que després es va augmentar a 4.030 tones llargues (4.100 t) També transportava 183 tones llargues (186 t) de gasoil, 256 tones llargues (260 t) d'aigua d'alimentació de reserva i 430 tones llargues (440 t) d'aigua dolça.Garzke, p. 253 A tota velocitat, el Duke of York tenia un abast de 3.100 millesnàutiques (5.700 km; 3.600 milles) a 27 nusos (50 km/h; 31 mph).Campbell, p. 6
Armament El Duke of York muntava 10 canons Mk VII BL de 14 polzades (356 mm), que estaven muntats en una torreta bessona Mark II davant i dues torretes quàdruples Mark III, una a proa i una altra a popa. Els canons es podien elevar 40 graus i baixar 3 graus, mentre que els seus arcs d'entrenament variaven. La torreta "A" va poder recórrer 286 graus, mentre que les torretes "B" i "Y" podien moure's 270 graus. Es van utilitzar accionaments hidràulics en el procés d'entrenament i elevació, aconseguint velocitats de dos i vuit graus per segon, respectivament. Una cara ample del canó pesava 15.950 lliures (7.230 kg) i es podia disparar una salva cada 40 segons.Garzke, p. 227 L'armament secundari constava de 16 canons de doble propòsit QF de 5,25 polzades (133 mm) Mk I que es van muntar en vuit torretes bessones.Garzke, p. 229 L'abast màxim dels canons Mk I era de 22.009,6 m (24.070 iardes) a una elevació de 45 graus, el sostre antiaeri era de 14.935,2 m (49.000 peus). Els canons es podrien elevar a 70 graus i rebaixar-se fins a 5 graus.Garzke, p. 228 La velocitat normal de foc era de deu a dotze tirs per minut, però a la pràctica els canons només podien disparar de set a vuit tirs per minut.
Juntament amb les seves bateries principal i secundària, el Duke of York portava 48 canons antiaeri QF 2 pdr (40 mm (1,6 polzades)) Mk.VIII "pom-pom" en sis muntatges octuples, accionats per motor. Aquests es van complementar amb sis canons lleugers antiaeris A Oerlikon de 20 mm (0,8 polzades) en muntures individuals treballades a mà.Raven & Roberts, p. 287, 290
Historial operatiu Segona Guerra Mundial miniatura|Whisky, el gat del vaixell, fora de servei A mitjans de desembre de 1941, el Duke of York va embarcar el primer ministre Winston Churchill per a un viatge als Estats Units per conversar amb el president Franklin D. Roosevelt. Va arribar a Annapolis, Maryland, el 22 de desembre de 1941, va fer un creuer a les Bermudes el gener de 1942 i va marxar cap a Scapa Flow el 17 de gener amb Churchill tornant a casa per avió.Garzke, p. 216Burt, p. 418
L'1 de març de 1942, va proporcionar una escorta propera al convoy PQ 12 en companyia del creuer de batalla , el creuer i sis destructors. El 6 de març, aquesta força es va reforçar amb un dels vaixells germans del Duke of York, el , i el portaavions , el creuer pesant , i sis destructors com a resultat de les preocupacions de l'almirall John Tovey que el cuirassat alemany Tirpitz podria intentar interceptar el comboi. El 6 de març, el cuirassat alemany va sortir a la mar i va ser albirat per un britànic submarí cap a les 19:40; no es va establir cap contacte, però, tret d'un atac de torpedes aeri sense èxit per part d'un avió del Victorious.
miniatura|esquerra|El Duke of York lidera el , el , el , i l' durant l'ocupació del nord d'Àfrica francès Més tard aquell mes, es va constituir el convoy PQ 13 i el Duke of York va tornar a formar part de la força d'escorta.Rohwer, p. 153 A principis d'abril, el Duke of York, el King George V i el portaavions Victorious van formar el nucli d'una força de suport que va patrullar entre Islàndia i Noruega per cobrir diversos combois cap a la Unió Soviètica.Rohwer, p. 158 A finals d'abril, quan el King George V va colpejar i enfonsar accidentalment el destructor en una densa boira, patint danys importants a la proa, el Duke of York va ser enviat per rellevar-lo.Rohwer, p. 162 Va continuar en aquestes operacions fins al maig, quan se li va unir el cuirassat nord-americà .Rohwer, p. 167 A mitjans de setembre, el Duke of York va escortar el comboi QP 14.Rohwer, p. 195
L'octubre de 1942, el Duke of York va ser enviat a Gibraltar com a nou vaixell insígnia de la Força H, i va donar suport als desembarcaments aliats al nord d'Àfrica el mes següent.Konstam, p. 43 Durant aquest temps, el Duke of York va ser atacat aeri per avions italians en diverses ocasions, però les incursions van ser a escala relativament petita i van ser abordades ràpidament amb el "paraigua" proporcionat per l'avió dels transportistes que l'acompanyaven el Victorious, el i el . Després d'aquesta acció, el Duke of York va tornar a Gran Bretanya per a una reparació.Campbell, p. 14
Amb el seu reacondicionament completat, el Duke of York va reprendre la seva condició de vaixell insígnia des del 14 de maig de 1943 a l'espera de la sortida del King George V i el Howe per a l'operació Husky, la invasió aliada de Sicília. L'operació Gearbox el juny de 1943 va implicar una escombrada per part del Duke of York i l', en companyia dels cuirassats nord-americans i , per proporcionar cobertura llunyana per a operacions menors a Spitsbergen i Kola Inlet, mentre que el mes següent es van dur a terme operacions de diversió, amb el nom en clau "Càmera" i "Gobernador de Noruega", per tal de desviar l'atenció dels alemanys de l'operació Husky. El 4 d'octubre, el Duke of York i l'Anson van cobrir una força de creuers i destructors aliats i el portaavions nord-americà sota l'operació Capdill, que va atacar la navegació alemanya alemany davant de Noruega. L'atac va provocar l'enfonsament de quatre vaixells mercants alemanys i altres set que van quedar danyats, fet que va obligar molts d'ells a quedar a terra.Rohwer, p. 280
Acció contra el Scharnhorst
miniatura|Membres dels equips d'armes del Duke of York a Scapa Flow després de la batalla del Cap Nord