La badia de Txaun o badia Txàunskaia (en rus: Чаунская губа, Txaunskaia Guba) és una badia del districte de Txukotka, que pertany a la part oriental de la conca del mar de la Sibèria Oriental. Administrativament forma part del raion de Txaunski.
El port àrtic de Pevek, de gran rellevància, està ubicada a la badia. Durant el llarg hivern, una carretera de gel per a automòbils recorre la badia, connectant la ciutat de Pevek amb l'assentament de Barànikha.
Informació històrica Va ser descobert l'estiu de 1646 per una expedició russa d'industrials de Kolima dirigida per l'explorador Isai Ignatiev.Топонимический словарь Северо-Востока СССР, p.408 El 1762, Nikita Xalaurov va visitar i mapejar la badia. La seva denominació prové del nom de la tribu iukagir Txovan. En iukagir el mot txaun significa "marí".
Característiques geogràfiques La badia es comunica amb el mar a través de tres estrets: l'estret de Mali Txaunski (a la part occidental de l'illa d'Aion), l'estret Sredni, que literalment significa l'estret del mig (entre les illes d'Aion i les illes Routan), i l'estret de Pevek (a la part est de l'illa gran de Routan). Des de l'est limita amb el cap Xelagski. La costa occidental és baixa, i l'oriental és més elevada. La longitud de la badia és de 150 km, l'amplada és de 100 km, la profunditat no supera els 20 m, excepte a l'estret de Pevek, on arriba als 31 m.
A l'estiu, els corrents marins produeixen gels plurianuals de les latituds nord, formant el massís de gel d'Aion a l'entrada de la badia.Чаунская губа // Большая советская энциклопедия : [в 30 т.] / гл. ред. А. М. Прохоров. — 3-е изд. — М. : Советская энциклопедия, 1969—1978.
A la conca de la badia hi desemboquen molts rius menors: Pootaipivaam, Mlelin, Teiukuul, Itxuveem, Paliavaam, Txaun, Putxeveiem, Leliuveem, Kremianka, Ittikkulveem, Iemikkivian, Rakvazan, Pilotkel, Utikuul, i demés rius encara més petits. El sistema fluvial del riu Itxuveem inclou els rius Srednii Ichuveem i Kaatir.
Protecció de la natura A les costes oriental i sud de la badia de Txaun hi ha llocs de nidificació, descans i muda per a les aus aquàtiques (la calàbria agulla, tres espècies de Gàvia, el cigne de la tundra, l'oca de les neus, l'oca riallera petita i la gavina rosada). Aquestes zones costaneres estan incloses a la reserva natural estatal "Badia de Txaun".Чаунская губа. — Информация об ООПТ на сайте информационно-аналитической системы «Особо охраняемые природные территории России» (ИАС «ООПТ РФ»): oopt.aari.ru. Дата обращения: 3 июня 2019.
Impacte antropogènic A la part nord-est de la badia s'hi intensifiquen els indicis d'eutrofització antròpica, fet que indica possibles conseqüències catastròfiques per a l'ecosistema de la badia Txaunskaia, que pateix els efectes de les aigües residuals domèstiques no purificades.Шашков С. Н., Николаев С. Г. Проект схемы комплексного использования и охраны водных объектов бассейнов рек Чукотского автономного округа. — Москва — Хабаровск, 2014. — Т. СКИОВО бассейнов рек Восточно-Сибирского моря восточнее бассейна р. Колыма.
Referències
Categoria:Geografia de Txukotka