El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC. Forma part del decatló.
Història L'esport de llançar el disc es remunta a l'antiga Grècia, on era un dels esports del Jocs Olímpics de l'antiguitat. El disc com a esport va ser ressuscitat a Magdeburg, Alemanya, per Christian Georg Kohlrausch i els seus estudiants durant la dècada de 1870. La competició organitzada es va reprendre a finals del i ha format part dels Jocs Olímpics d'Estiu moderns des de la primera edició, els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896.
El primer atleta modern que va llançar el disc mentre feia girar tot el cos va ser František Janda-Suk, de Bohèmia (actual República Txeca). Va inventar aquesta tècnica en estudiar la posició de la famosa estàtua del Discòbol. Després de només un any desenvolupant la tècnica va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1900.
La competició femenina va començar a les primeres dècades del . Inicialment la competició es va disputar a nivell nacional i regional, per ser afegida al programa olímpic als Jocs de 1928.
Característiques del disc El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones.
Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.
+Pesos als Estats UnitsEdatHomesDonesHigh School1.6 kg1 kgCollegiate2 kg1 kgProfessional2 kg1 kgMasters (35-59)1.5 kg1 kgMasters (60-74)1 kg1 kgMasters (75+)1 kg0.75 kg + Pesos InternacionalsEdatHomesDones≤171.5 kg1 kg18-191.75 kg1 kg20-492 kg1 kg50-591.5 kg1 kg60-741 kg1 kg75+1 kg0.75 kg
Tècnica de llançament L'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part d'enrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle.
Llançament nul Motius: Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle Sortir per la part de davant del cercle Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte Caure l'artefacte fora del sector Retard en l'execució
Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.
Rècords Actualitzat a 25 de març de 2024
+Records del món de llançament de disc Gènere Distància Atleta Data Lloc M74.08 m Jürgen Schult6 de juny de 1986Neubrandenburg F76.80 m Gabriele Reinsch9 de juliol de 1988Neubrandenburg
Rècords continentals +ContinentMasculíFemení Distància Atleta Nació Distància Atleta Nació Àfrica 70.32 metres Frantz Kruger 64.96 metres Chioma Onyekwere Àsia 69.32 metres Ehsan Hadadi 71.68 metres Xiao Yanling Europa 74.08 metres Jürgen Schult 76.80 metres Gabriele Reinsch Amèrica del Nord, Amèrica Central i Carib 71.32 metres Ben Plucknett 71.46 metres Valarie Allman Oceania 70.39 metres Alex Rose 69.64 metres Dani Stevens Amèrica del Sud 70.29 metres Mauricio Ortega 65.34 metres Andressa de Morais
Millors marques mundials Millors marques masculines Actualitzat a 25 de març de 2024. Pos.Dist. (m)AtletaDataSeuRef.1 74.08 6 juny 1986 Neubrandenburg2 73.88 3 agost 2000 Kaunas3 73.38 4 setembre 2006 Helsingborg471.8629 maig 1983Moscou29 juny 2019Bottnaryd Kristjan Ceh16 juny 2023Johvi7 71.84 8 juny 2013 Hengelo8 71.70 14 juliol 2002 Szombathely9 71.50 3 maig 1997 Wiesbaden10 71.32 4 juny 1983 Eugene
Millors marques femenines Actualitzat a 25 de març de 2024. Pos.Dist. (m)AtletaSeuDataRef.1 76.80 Neubrandenburg9 juliol 19882 74.56 Nitra26 agost 1984 74.56 Neubrandenburg23 juliol 19894 74.08 Karl-Marx-Stadt20 juny 19875 73.84 Bucarest30 abril 19886 73.36 Praga17 agost 19847 73.28 Donetsk8 setembre 19848 73.22 Kazanlak19 abril 19879 73.10 Berlín20 juliol 198410 72.92 Potsdam20 agost 1987
Medallistes Olímpics Medallistes masculins 1896 Atenes Robert Garrett P. Paraskevópulos Sotirios Versís1900 París Rudolf Bauer František Janda-Suk Richard Sheldon1904 St. Louis Martin Sheridan Ralph Rose Nikolaos Georgantas1908 Londres Martin Sheridan Merritt Giffin Marquis Horr1912 Estocolm Armas Taipale Richard Byrd James Duncan1920 Anvers Elmer Niklander Armas Taipale Gus Pope1924 París Clarence Houser Vilho Niittymaa Thomas Lieb1928 Amsterdam Clarence Houser Antero Kivi James Corson1932 Los Angeles John Anderson Henri LaBorde Paul Winter1936 Berlín Ken Carpenter Gordon Dunn Giorgio Oberweger1948 Londres Adolfo Consolini Giuseppe Tosi Fortune Gordien1952 Hèlsinki Sim Iness Adolfo Consolini James Dillion1956 Melbourne Al Oerter Fortune Gordien Des Koch1960 Roma Al Oerter Rink Babka Dick Cochran1964 Tòquio Al Oerter Ludvík Daněk Dave Weill1968 Ciutat de Mèxic Al Oerter Lothar Milde Ludvík Daněk1972 Múnic Ludvík Daněk Jay Silvester Ricky Bruch1976 Mont-real Mac Wilkins Wolfgang Schmidt John Powell1980 Moscou Viktor Rashchupkin Imrich Bugár Luis Delís1984 Los Angeles Rolf Danneberg Mac Wilkins John Powell1988 Seül Jürgen Schult Romas Ubartas Rolf Danneberg1992 Barcelona Romas Ubartas Jürgen Schult Roberto Moya1996 Atlanta Lars Riedel Vladimir Dubrovshchik Vasiliy Kaptyukh2000 Sydney Virgilijus Alekna Lars Riedel Frantz Kruger2004 Atenes Virgilijus Alekna Zoltán Kövágó Aleksander Tammert2008 Pequín Gerd Kanter Piotr Małachowski Virgilijus Alekna2012 Londres Robert Harting Virgilijus Alekna Ehsan Haddadi2016 Rio Christoph Harting Piotr Małachowski Daniel Jasinski2020 Tòquio Daniel Stahl Simon Pettersson Lukas Weisshaidinger
Medallistes femenines 1928 Amsterdam Halina Konopacka Lillian Copeland Ruth Svedberg1932 Los Angeles Lillian Copeland Ruth Osborn Jadwiga Wajs1936 Berlín Gisela Mauermayer Jadwiga Wajs Paula Mollenhauer1948 Londres Micheline Ostermeyer Edera Gentile Jacqueline Mazéas1952 Hèlsinki Nina Romashkova Y. Bagriantseva Nina Dumbadze1956 Melbourne Olga Fikotová Irina Beglyakova Nina Romashkova1960 Roma Nina Romashkova Tamara Press Lia Manoliu1964 Tòquio Tamara Press Ingrid Lotz Lia Manoliu1968 Ciutat de Mèxic Lia Manoliu Liesel Westermann Jolán Kleiber1972 Múnic Faina Melnyk Argentina Menis Vasilka Stoeva1976 Mont-real Evelin Schlaak Maria Vergova Gabriele Hinzmann1980 Moscou Evelin Jahl Maria Vergova Tatyana Lesovaya1984 Los Angeles Ria Stalman Leslie Deniz Florenta Craciunescu1988 Seül Martina Hellmann Diana Gansky Tsvetanka Khristova1992 Barcelona Maritza Martén Tsvetanka Khristova Daniela Costian1996 Atenes Ilke Wyludda Natalya Sadova Ellina Zvereva2000 Sydney Ellina Zvereva Anastasia Kelesidu Iryna Yatchenko2004 Atenes Natalya Sadova Anastasia Kelesidu Iryna Yatchenko2008 Pequín Stephanie Brown Yarelis Barrios Olena Antónova2012 Londres Sandra Perković Li YanfengInicialment guanyà la medalla de plata la rusa Darya Pishchalnikova, però fou desqualificada en donar positiu. Yarelys Barrios2016 Rio Sandra Perković Mélina Robert-Michon Denia Caballero2020 Tòquio Valarie Allman Kristin Pudenz Yaime Pérez
Referències
Categoria:Proves atlètiques de llançaments