La casa Besora era un edifici situat a plaça de Santa Anna (actualment avinguda del Portal de l'Àngel i els carrers de Montsió i de Duran i Bas (antigament del Governador) de Barcelona, actualment desaparegut.
Història miniatura|esquerra|Façana a la plaça de Santa Anna miniatura|esquerra|Façana al carrer del Governador miniatura|esquerra|Casa de veïns del fuster Josep Picanyol (Duran i Bas, 5-5 bis) miniatura|esquerra|Entrades de la casa de veïns del serraller Joan Tomasino (Montsió, 4-6). Les reixes amb la data 1836 són seves miniatura|esquerra|Quarteró núm. 35 de Garriga i Roca (c. 1860). Els edificis en blau provenen de la parcel·lació de l'antic casal
Els marquesos de Besora El 1601, Carles d'Alemany de Bellpuig, senyor de Bellpuig, i Jerònima de Malart, senyora de Sales, van vendre a carta de gràcia una casa amb hort a la plaça de Santa Anna a Lluís de Descatllar i Desbac pel preu de 6.000 lliures barcelonines.AHPB, notari Francesc Vidal, 05-08-1601.AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/45, f. 33-46, 10-01-1880. Entre els anys 1676 i 1678, el seu fill Narcís de Descatllar i de Sarriera, que el 1698 va rebre de mans del rei Carles II el títol de marquès de Besora, va adquirir dues cases més del carrer del Governador (antigament del Forn Cremat o d'en Garrofer).
La seva filla i hereva Francesca de Descatllar i Desbac es va casar amb Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), comte de Santa Coloma de Queralt, i l'hereu fou el seu fill Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar (1717-1766), casat amb Maria de Josepa de Pinós. El 28 de gener del 1771, el casal va ser l'escenari d'un concert, citat pel baró de Maldà en el seu Calaix de sastre: «ab lo motiu de ser vigília dels dies de l'Exma Sra. Condesa de Montijo, de San Francisco de Sales, nom de la Sra., se feu una gran prova de música estrepitosa en casa Besora, aon allotjaven los dits senyors, i se començá a les 8 hores del vespre. Los instruments de música, segons relació [que] adquirí d'uns i altres, eren: 2 contrabaixos, 3 o 4 violes, 12 violins, 4 trompes i aboesos, 2 jocs de timbales. I los músics penso que serien dels més escollits de les capelles. La tal música s'oia de prou lluny, no obstant de ser tancats los balcons de casa Besora, per ser en temps d'hivern.»
El 1774, Maria de Josepa de Pinós i el seu fill Joan Baptista de Queralt i de Pinós (1758-1803) adquiriren el ius luendi o dret de recuperar la propietat venuda a carta de gràcia a Antoni d'Ortafà-Alemany i de Ros i al seu fill Pau d'Ortafà-Alemany i de Ros per 22.000 lliures.AHPB, notari Gaietà Olzina i Massana, manual 1.105/6, f. 190-197v, 07-10-1774. El 1781, el procurador de Joan Baptista de Queralt va demanar permís fer a obrir una finestra al carrer del Governador. Entre el 1815 i el 1820, el seu fill Joan Baptista de Queralt i Silva (1786-1865) hi va fer diverses reformes a les façanes.
Els Amat El 25 de juliol del 1821, el comte de Santa Coloma va vendre el casal pel peru de 17.500 duros al diplomàtic i polític Felip d'Amat i de Cortada (1754-1828),AHPB, notari Joan Plana, manual 1.208/9, f. 229-235v, 25-07-1821. que entre 1822 i 1827 hi va fer diverses campanyes d'obres a càrrec del mestre de cases Jeroni Vidal i el fuster Sebastià Picanyol.AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, manual 1.254/2, f. 207-233v, 03-07-1828. El 1825, Amat va establir en emfiteusi les dues parcel·les del carrer del Governador al fuster Josep Picanyol,AHPB, notari Marià Llobet, manual 1.197/10 (1a part), f. 29v-32v, 16-05-1825. que el 1828 va demanar permís per a construir un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos (actual Duran i Bas, 5-5 bis), segons el projecte del mateix Vidal.
L'abril del 1836, després de la mort de Felip d'Amat i per a sufragar les reformes de la casa, els seus fills Josep i Felip d'Amat i Desvalls van establir-ne en emfiteusi una altra porció amb front al carrer del Governador i jardí a la banda de Montsió al serraller Joan Tomasino,AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/8 (2a part), f. 65-69, 13-4-1836. que tot seguit va demanar permís per a edificar-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos i 80 pams de façana als actuals núms. 4-6, segons el projecte del mestre d'obres Josep Calçada.AHCB, C.XIV Obreria C-123, 14-04-1836. Poc després, en va fer agnició de bona fe de la resta del terreny a Joan Torras i Martí.AHPB, notari Josep Dardé, manual 1.231/8 (2a part), f. 85v-87v, 7-5-1836. El juny del mateix any, Josep d'Amat va demanar permís per a ampliar els balcons del segon pis a la plaça de Santa Anna, segons el projecte de l'arquitecte Josep Vilar i Roca.AHCB, C.XIV Obreria C-123, 18-06-1836.
Demolició i reedificació El 1850, els germans Felip i Josep d'Amat encarregaren als mestres d'obres Pere Cassany i Marià Tomàs un dictamen de solidesa de la finca, que en recomanava l'enderrocament i la venda de les ⅔ parts per a cobrir-ne les despeses de la reconstrucció.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 119-119v, 01-05-1850. D'aquesta manera, els Amat establiren en emfiteusi les ⅔ parts del casal al paleta Josep Coll i Morral, amb l'obligació de construir-hi dos edificis, un en el seu propi terreny (actualment avinguda del Portal de l'Àngel, 14-16) i un altre en els dels germans Amat (actualment carrer de Duran i Bas, 1).AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 118-124v, 31-05-1850.
El 1851, Coll va fer agnició de bona fe de l'actual núm. 16 al serraller Bartomeu Comas,AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/2, f. 496v-500v, 22-05-1851. quedant-se amb el núm. 14. Segons les cartes de pagament atorgades pel paleta Antoni Coll i Morral (germà de Josep), el fuster Francesc Rossell, el serraller Joan Estrada, el llauner i vidrer Jaume Masgrau i el pintor Josep Parés, les obres foren acabades aquell mateix any, i Coll i Comas van pagar cadascú la part proporcional de l'edifici dels Amat.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/3, f. 342-373v, 26-10-1851. El 1880, Lluís Coll i Vehí, apoderat de Josep d'Amat i Desvalls, el va vendre pel preu de 45.000 duros al jurista i polític Manuel Duran i Bas,AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/45, f. 46-55v, 16-01-1880. que va donar l'actual nom al carrer.
Referències
Vegeu també Castell de Besora (Osona) Castell de Montesquiu Castell de Santa Coloma de Queralt Castell de Torredembarra Casa Manuel Girona Palau Berenguer d'Aguilar
Bibliografia
Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Portal de l'Àngel