João César Monteiro Santos (Figueira da Foz, São Julião da Figueira da Foz, 2 de febrer de 1939 — Lisboa, 3 de febrer de 2003) va ser un cineasta portuguès. Va formar part del grup de joves directors que es van embarcar en el moviment Novo Cinema. Irreverent i imprevisible, es va fer notar com a crític de cinema mordaç als anys seixanta.
Va continuar la tradició iniciada per Manoel de Oliveira (Acto da Primavera) introduint el concepte d'antropologia visual — Veredas i Silvestre —, una tradició àmpliament explorada al documental per altres cineastes portuguesos com António Campos, António Reis, Ricardo Costa, Noémia Delgado o, més endavant i en un altre registre, Pedro Costa.
Segueix una ruta original que facilita el reconeixement internacional. Diverses de les seves obres estan representades i premiades en festivals internacionals com el Festival de Canes i la Mostra de Venècia (Lleó d'Argent: Recordações da Casa Amarela).
Biografia D'una família rural de la burgesia, anticlerical i antisalazarista, als 15 anys João César Monteiro es va traslladar a Lisboa (la «capital de l'Imperi”, com li agradava anomenar-la) per continuar els seus estudis de batxillerat. Fou expulsat del Colégio Moderno, suposadament per contraure una malaltia venèria.: És un dels pocs cineastes associats al moviment Nou Cinema que no cursa estudis universitaris. Per cert, el seu alter-ego a la pel·lícula Fragmentos de um Filme Esmola (1973), s'explica així: «L'escola és el lavabo cultural de l'opressor».
Després de treballar per al productor Castello Lopes, es va convertir en assistent de direcció de Perdigão Queiroga quan va rodar la pel·lícula O Milionário (1962). El 1963, gràcies a una beca de la Fundació Calouste Gulbenkian, va anar a la Gran Bretanya per estudiar a la London School of Film Technique. De tornada a Portugal, l'any 1965, va començar a rodar el que seria el seu primer treball Quem espera por sapatos de defunto morre descalço. La pel·lícula només s'acabarà cinc anys després, com a mitjà de durada.
La seva obra, polèmica i difícil de classificar, es caracteritza pel lirisme, en forma de pel·lícula-poemes. La seva vena satírica com a director ha estat objecte d'estudi de crítics i acadèmics portuguesos i estrangers. João César Monteiro, que té seriosos detractors, és conegut com un dels directors portuguesos més importants.
No obstant això, va ser un dels directors que va aconseguir més reconeixement internacional: va ser premiat dues vegades al Festival de Venècia, la primera vegada amb el Lleó de Plata, per Recordações da Casa Amarela, el 1989, i la segona vegada amb el Gran Premi del Jurat, per A Comédia de Deus, el 1995.
Va protagonitzar la polèmica més gran del cinema nacional, l'any 2000, amb Branca de Neve.
La seva darrera pel·lícula, estrenada l'any 2003, es titula Vai e Vem.
Va morir de càncer de pulmó l'any 2003.
Homenatges L'any 2005, un carrer d'Azinhaga da Salgada, a Lisboa, va rebre el seu nom.
Filmografia Llargmetratges Fragmentos de um Filme Esmola (A Sagrada Família - 1972) Que Farei Eu com Esta Espada? (1975) Veredas (1978) Silvestre (1982) À Flor do Mar (1986) Recordações da Casa Amarela (1989) O Último Mergulho (1992) A Comédia de Deus (1995) A Bacia de John Wayne (1997) As Bodas de Deus (1999) Branca de Neve (2000) Vai e Vem (2003)
Curtmetratges i migmetratgess Quem Espera por Sapatos de Defunto Morre Descalço (1971) Sophia de Mello Breyner Andresen (1972) Amor de Mãe (1975) O Amor das Três Romãs (1979) Os Dois Soldados (1979) O Rico e o Pobre (1979) O Bestiário (1995) Lettera Amorosa (1995) Passeio Com Johnny Guitar (1995)
Com a productor Quem Espera por Sapatos de Defunto Morre Descalço (1971) O Amor das Três Romãs (1979) À Flor do Mar (1986)
Com a actor
Vai e Vem (2003) As Bodas de Deus (1999) Le Bassin de J.W. (1997) A Comédia de Deus (1995) O Bestiário ou o Cortejo de Orpheu (1995) Lettera Amorosa (1995) Passeio com Johnny Guitar (1995) Rosa Negra, de Margarida Gil (1992) Paroles, de Anne Benhaïem (1992) Conserva Acabada (1990) Recordações da Casa Amarela (1989) Relação Fiel e Verdadeira, de Margarida Gil (1989) Doc's Kingdom, de Robert Kramer (1987) À Flor do Mar (1986) A Estrangeira, de João Mário Grilo (1983) Amor de Perdição, de Manoel de Oliveira (1979)
Llibres Corpo Submerso (ed. Autor, 1959) Morituri te Salutant (& etc, 1974) Le Bassin de John Wayne/As Bodas de Deus (& etc, 1998) Uma Semana Noutra Cidade'' (& etc, 1999)
Referències
Enllaços externs João César Monteiro - livro publicado pela Fundação Calouste Gulbenkian com textos de vários autores (índice) A poética do desejo na obra de João César Monteiro – artigo de Leonor Areal, Livro de actas – 4º Sopcom, pp 1034-1044, BOCC
Categoria:Directors de cinema portuguesos Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Persones del districte de Coïmbra Categoria:Alumnes de la London Film School Categoria:Morts el 2003 Categoria:Figueira da Foz Categoria:Nascuts al segle XX