Tintín al país dels soviets (en francès Tintin au pays des Soviets) és el primer volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel conservador diari belga Le Vingtième Siècle com a propaganda anticomunista pel seu suplement infantil Le Petit Vingtième, va ser publicat setmanalment des del 10 de gener del 1929 a l'11 de maig de 1930. El còmic narra la història del jove periodista belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats a la Unió Soviètica per informar sobre les polítiques del govern bolxevic de Ióssif Stalin. La intenció de Tintin d'exposar els secrets del règim desperta l'interès dels agents de la policia secreta soviètica, l'OGPU, que intenten atrapar-lo per matar-lo.
Recolzat per trucs publicitaris, el còmic va tenir un gran èxit comercial, i va aparèixer en forma de llibre el 1930 poc després de la seva conclusió. Hergé va continuar Les aventures de Tintín amb Tintín al Congo, i la sèrie esdevingué una part important de la tradició del còmic francobelga. Més tard ell mateix va lamentar la poca investigació que havia portat a terme i el caràcter massa propagandístic del que havia estat el seu debut i per això va oposar-se a la republicació fins al 1973. Juntament amb la inacabada Tintín i l'Art-Alfa, va ser l'única història de Tintín que mai ha aparegut en color fins que el 2017 Michel Bareau va acceptar el repte per l'editorial Moulinsart, a l'ocasió del 88è aniversari de la primera publicació.
Sinopsi Tintín, un reporter belga de Le Petit Vingtième, és enviat amb el seu gos Milú en una missió a la Unió Soviètica. Camí de Brussel·les a Moscou, un agent de la OGPU (policia secreta soviètica) saboteja el tren i acusa el periodista de ser un «petit i brut burgès». La policia de Berlín culpa Tintin de l'atemptat, però s'escapa cap a la frontera amb la Unió Soviètica. Poc després, l'agent de l'OGPU el retroba i el porta davant de l'oficina del comissari polític local a qui dona ordres perquè el reporter «desaparegui… per accident». Tintín s'escapa de nou i troba proves de «com els soviètics enganyen als pobres idiotes que encara creuen en un paradís roig» cremant fardells de palla i replicant sons metàl·lics per tal d'enganyar uns visitants marxistes anglesos, fent-los creure que les fàbriques soviètiques en desús es troben encara operatives.
Tintín és testimoni d'unes eleccions locals, on els bolxevics amenacen els votants per garantir-se la victòria. Quan intenten detenir-lo, es vesteix com un fantasma per espantar-los. Tintín intenta escapar-se del país, però els bolxevics el persegueixen, el detenen i amenacen de torturar-lo. Es va escapar de nou dels seus captors i arriba a Moscou, on comenta que els bolxevics han convertit la ciutat en «un suburbi pudent». Juntament amb Milú observa un funcionari del govern repartint pa entre els marxistes sense llar, però negant-lo als seus rivals. Milú roba un pa i el dona a un nen famolenc. Espiant una reunió secreta bolxevic, Tintín s'assabenta que tot el gra soviètic s'exporta a l'estranger per servir propòsits propagandístics i el règim deixa que la gent es mori de fam, i que el Govern té previst «organitzar una expedició contra els kulaks (els camperols rics) i obligar-los a donar-los el seu blat a punta de pistola».
Infiltrat a l'Exèrcit Roig, Tintin adverteix alguns dels kulaks perquè ocultin el blat, però l'exèrcit el deté i el sentencia a mort per afusellament. Canviant les municions dels soldats per cartutxos de fogueig, el reporter fingeix la mort i fuig a través de la neu, on descobreix un amagatall bolxevic en una casa encantada sota terra. Posteriorment un bolxevic el captura de nou i li explica: «Et trobes a l'amagatall on Lenin, Trotski i Stalin han amagat les riqueses robades al poble!» Amb l'ajuda de Milú, Tintín escapa de nou a bord d'un avió. La nau s'estavella, però Tintín construeix una nova hèlix a partir d'un arbre amb una navalla i continua cap a Berlín. Els agents del OGPU el troben de nou i el tanquen en un calabós, però escapa amb l'ajut de Milú, que es disfressa de tigre. Un últim agent del OGPU intenta segrestar-lo, però fracassa, motiu pel qual l'amenaça frustrat: «volarem totes les capitals d'Europa amb dinamita!». Tintín torna a Brussel·les, on és rebut enmig del fervor popular.
Història Antecedents
Georges Remi, més conegut pel pseudònim d'Hergé treballava com a il·lustrador al diari Le Vingtième Siècle (El ), amb una línia editorial marcadament catòlica i conservadora, amb seu a Brussel·les d'on Hergé era originari. Dirigit per l'abat Norbert Wallez, la publicació es descrivia a si mateixa com un «diari de doctrina catòlica i de la informació» i difonia una ideologia feixista i d'extrema dreta. Wallez era un admirador del líder feixista italià Benito Mussolini i guardava una imatge signada d'ell al seu escriptori, mentre que Léon Degrelle, que més tard va esdevenir el líder del Rexisme, va treballar com a corresponsal del diari a l'estranger. Segons el tintinòleg Harry Thompson, aquestes idees polítiques eren prou comuns a la Bèlgica d'aquell temps, en què «el patriotisme, el catolicisme, l'estricta moralitat, la disciplina, i la ingenuïtat estaven tan intrínsecament units en la vida de la gent que les polítiques de dretes eren un subproducte gairebé inevitable i era una visió del món compartida per tots, que es distingeix principalment per la seva completa ignorància del món». El sentiment anticomunista era marcat, i fins i tot una exposició soviètica que va tenir lloc a Brussel·les el gener de 1928 va ser objecte de vandalisme enmig de manifestacions de la Joventut Nacional feixista, en què va participar Degrelle.
Wallez va contractar Hergé com a editor del suplement infantil dels dijous de Le Vingtième Siècle, titulat Le Petit Vingtième (El petit vintè).. Per tal de propagar les conviccions sociopolítiques de Wallez cap als seus joves lectors, la publicació tenia continguts explícitament profeixistes i antisemites. A més de l'edició del suplement, Hergé il·lustrava L'extraordinaire aventure de Flup, Nénesse, Poussette et Cochonnet (Les extraordinàries aventures de Flup, Nénesse, Poussette i Cochonnet), una tira còmica escrita per un membre del departament d'esports del diari, que narrava les aventures de dos nens, una de les seves germanes, i el seu porc inflable de goma. Hergé no estava satisfet amb el simple treball d'il·lustrador i volia escriure i dibuixar la seva pròpia tira còmica.
Hergé ja tenia experiència en la producció de tires còmiques. Des del juliol de 1926 havia escrit una tira d'un cap de boy scouts titulat Les Aventures de Totor C.P. des Hannetons (Les aventures de Totor, líder scout dels borinots) pel diari dels scouts Le Boy Scout Belge (l'escolta belga). El caràcter de Totor va ser una gran influència en la creació de Tintin que el mateix Hergé va descriure com «el germà petit de Totor. Els tintinòlegs Jean-Marc i Randy Lofficier afirmen que gràficament, Totor i Tintín són «pràcticament idèntics» a excepció de l'uniforme d'escolta i assenyalen també moltes similituds entre llurs respectives aventures, sobretot en l'estil de l'exemplaritat del seu comportament, el ritme veloç de la història, i l'ús de l'humor. Hergé també havia experimentat en la creació de propaganda anticomunista, amb una sèrie d'esquetxos satírics de Le Sifflet l'octubre de 1928 titulats «El 70 per cent dels xefs comunistes són aus rars».
Influències Hergé volia desenvolupar la primera aventura de Tintín als Estats Units per tal d'implicar-hi amerindis, un poble que l'havia fascinat des de la infància. Wallez rebutjà aquesta idea, que més tard va veure la llum com la tercera entrega de la sèrie, Tintín a Amèrica (1932), i va fer que Hergé enviés Tintin a la Unió Soviètica, fundada el 1922 pel marxista Partit Comunista de la Unió Soviètica després de prendre el poder a l'Imperi Rus durant la Revolució d'Octubre el 1917. Els bolxevics modificaren substancialment la societat, en nacionalitzar la indústria i substituir una economia capitalista per un estat socialista. El 1924, el primer líder de la Unió Soviètica, Vladímir Lenin, va morir i fou reemplaçat per Stalin. Com a catòlic romà i conservador, Wallez s'oposava a l'ateisme i a les idees d'extrema esquerra del govern soviètic, i volia que la primera aventura de Tintín reflectís això, per inculcar als seus joves lectors les idees antimarxistes i anticomunistes. Quan posteriorment comentava el perquè de la creació d'una obra de propaganda, Hergé digué que havia estat «inspirat per l'ambient del diari», que li va ensenyar que ser catòlic vol dir ser antimarxista, i que des de la infància s'havia sentit horroritzat per l'assassinat bolxevic de la família Romanov el juliol de 1918.
Hergé no es va dedicar a visitar la Unió Soviètica o a analitzar cap informació publicada sobre el tema; en comptes d'això obtingué una visió general a partir d'un sol pamflet, Moscou sans voiles (Moscou sense secrets), publicat per Joseph Douillet (1878–1954), un diplomàtic belga cònsol a Rostov del Don que havia passat nou anys a la Rússia postrevolucionària. Publicat a Bèlgica i França el 1928, Moscou sans voiles es dirigia a un públic desitjós de creure les afirmacions antibolxevics de Douillet, moltes de les quals eren de dubtosa precisió. Tal com afirma el tintinòleg Michael Farr, Hergé va escollir de forma bastant selectiva escenes senceres de l'assaig de Douillet, entre elles les eleccions manipulades, quasi idèntiques a les descrites pel diplomàtic. La manca de coneixement sobre la Unió Soviètica d'Hergé dona lloc a molts errors conceptuals i la història conté referències als plàtans, la benzina Shell i les galetes Huntley i Palmers, quan cap dels quals existien a la Unió Soviètica en aquell temps També va cometre errors en els noms russos, afegint el típica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch.
En la creació del País dels soviets, Hergé es trobava influenciat per les darreres innovacions del món del còmic. Admetia particularment la influència del dibuixant Alain Saint-Ogan, creador del còmic Zig et Puce, de qui es faria bon amic. També va ser influenciat pels còmics americans contemporanis que el periodista Léon Degrelle li havia enviat a Bèlgica des de Mèxic, on va estar destinat per informar sobre la Guerra Cristera. Entre aquests s'hi trobaven Bringing Up Father de George McManus, Krazy Kat de George Herriman i Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks. Farr destaca la influència del cinema contemporani en aquest còmic, indicant similituds entre les escenes de persecució i les pel·lícules dels Keystone Cops, amb les pel·lícules de Buster Keaton com El maquinista de la General i amb les imatges expressionistes que es troben en l'obra de directors com Fritz Lang. Farr resumeix aquesta influència comentant: «Com un dels pioners del còmic, Hergé no tenia por de recórrer a un mitjà modern per a desenvolupar-ne un altre».
Publicació miniatura|Edició de Le Petit Vingtième del 15 de maig de 1930, amb una fotografia de Tintín personificat amb dedicatòria als seus lectors.