miniatura|Fa'afafine a la Desfilada de l'orgull a Auckland, 2016 Fa'afafine són persones que s'identifiquen amb un tercer gènere o un paper no-binari a Samoa, Samoa Americana i la diàspora samoana. És una identitat de gènere/rol de gènere reconegut a la societat tradicional de Samoa, i una part integral de la cultura samoana.
La gent «fa'afafine» s'assignen homes al néixer i encarnen explícitament els trets de gènere masculins i femenins d'una manera a la Polinèsia. El seu comportament va des de extravagantment femení fins a un convencional masculí. Les maneres en què es perceben i expressen fa'afafine (sentir-se com una dona / comportar-se com una dona) difereixen d'un individu a un altre. Es poden assumir de manera estable o transitòria, i inclouen un ampli ventall de característiques, fins i tot només presents individualment, que es relacionen amb l'aspecte físic, el llenguatge corporal, la preferència per determinades activitats socials o laborals, i l'orientació sexual.
Fa'afafine s'ha descrit a la literatura a través d'una varietat d'etiquetes: transgènere, travesti, homosexual, tercer sexe; però en gran manera prefereixen ser reconeguts com una identitat diferent, profundament arrelada a la cultura samoana.
Els antropòlegs han especulat que si una família de Samoa tingués més nois que noies o no hi hagués prou noies per ajudar amb els deures de la casa a les dones, els nens homes serien escollits per ser criats com a fa'afafine, però aquesta teoria s'ha refutat.
S'ha estimat que entre l'1 i el 5% dels samoans s'identifiquen com a fa'afafine. Segons notícies de SBS, actualment hi ha fins a 3.000 fa'afafine que viuen a Samoa.
Termes i conceptes equivalents són el tahitià rae-rae, el hawaià māhū, el tongalès fakaleitī, el maori akava'ine o whakawahine,El primer terme es refereix als maoris de les illes Cook, el segon als maoris de Nova Zelanda. el tuvalià pinapinaaine, que també correspon al nom utilitzat a Kiribati, binabinaaine («el que es comporta com una dona», aine).
L'equivalent femení de fa'afafine és fa'atama («faʻa–», que significa «a la manera de», i la paraula «tama», que significa «home»), una persona biològicament femenina que es comporta com un home.
Etimologia La paraula «fa'afafine» inclou el prefix causatiu «faʻa–», que significa «a la manera de», i la paraula «fafine», que significa «dona». És un cognat de paraules relacionades en altres llengües polinèsies, com fakaleiti o fakafefine (tongalès), akava'ine (rarotongà) i whakawāhine (maori). Una persona assignada com a dona en néixer pot pertànyer a un tercer gènere masculí, «fa'atane», «fa'atama» i «fafatama». En última instància, termes occidentals com ara gai i transgènere es superposen, però no s'alineen exactament amb els termes de gènere samoans que es troben a la cultura tradicional de Samoa.
La paraula argot samoana «mala» (devastació) és un terme menys comú per a «fa'afafine», originat en l'homofòbia i la transfòbia d'influència fonamentalista.
miniatura|Societat Missionera de Londres, Samoa (1949) El Diccionari samoà-anglès escrit pel reverend George Pratt de la Societat Missionera de Londres, que va viure a Samoa durant quaranta anys (del 1839 al 1879), està indicat pels estudis com el primer text en què apareix el terme «fa'afafine».
A la primera edició de 1862, trenta-dos anys després del primer contacte dels samoans amb missioners cristians, l'adjectiu fa'afafine es tradueix com «pertànyer a la dona (com a obra)», en què el caràcter femení s'associa a una preferència. per a activitats laborals considerades específiques d'aquest tipus. A la segona edició dA Grammar and Dictionary of the Samoan Language, with English and Samoan Vocabulary (1876), enriquida amb unes 4.000 paraules noves respecte a l'anterior, el terme fa'afafine presenta una segona definició, en la qual, com a substantiu, assumeix el significat d«hermafrodita». Alguns estudis, tenint en compte les taxonomies de l'època, la inexistència del terme «homosexual», de creació posterior,Es creu que el terme va ser encunyat per l'alemany Karl-Maria Kertbeny que el va utilitzar per primera vegada en un fullet anònim publicat a Alemanya el 1869 i l'ús d'aquest terme en altres textos de l'època, suggereixen que no s'ha de referir a un individu amb genitals anormals, sinó a una persona que assumeix les característiques del sexe oposat.
Uns tres anys més tard, el terme també apareix al Dictionnaire samoa-français-anglais et français-samoa-anglais (1879) escrit pel missioner francès Louis Violette, a la introducció del qual es fa menció de l'ús de la poligàmia entre els caps i la conducta llicenciosa de la població, sobretot durant els balls nocturns.Sobre la introducció del catolicisme a Samoa i l'obra de Louis Violette i George Pratt, vegeu [Hamilton 1998, p. 163-177] Fa'afafine rep una doble definició: «faāfafine: adj. Stérile, en parlant d'une truie» (estèril) i «faāfafine: Qui concerne les femmes» (que pertany a les dones).
Des del punt de vista gramatical, la paraula «fa'afafine» inclou el prefix polisèmic «fa'a-», la funció principal del qual és la causativa, que indica «a la manera de». Acompanyat del terme «fafine», que significa «dona», pren el significat de «a la manera d'una dona», semblar-se a una dona.
L'antropòleg Niko Besnier, autor de diversos estudis sobre gènere i sexualitat a les illes del Pacífic, ha assenyalat la multifuncionalitat d'aquesta expressió, destacant com el terme fa'afafine i els seus equivalents en altres llengües polinèsies, per exemple māhū (hawaià i tahitià), fakaleitī (tongalès), pinapinaaine (tuvalià), binabinaaine (kiribati), poden funcionar «com a substantius per referir-se a una persona, com a verbs per referir-se a un comportament o acció i sovint també com a adverbis per especificar com es realitza una acció».
Fins i tot el substantiu «fafine», traduït habitualment com a «dona»,«Dona» també és el terme genèric amb què George Pratt tradueix «fagina» al seu primer diccionari samoà. Vegeu [Pratt 1862, p. 115] té un significat particular en la llengua samoanaCal recordar que la gramàtica samoana no contempla declinacions de gènere, i que es pot afegir com a adjectiu al nom d'un animal o a una categoria, per especificar-ne el sexe. Vegeu [Violette 1879, p. XV, 78] que utilitza diferents termes per definir una persona femenina: «teine» és una nena soltera, que no ha donat a llum i que presumiblement és una nena verge; «tama'ita'i» és una dona, una dona adulta, una «dama».
L'antropòleg estatunidenc Bradd Shore sosté que encara que la distinció entre la teine i la fafina es basa en diferents elements (virginitat, estatus social, estat reproductiu, residència); el primer és el criteri fonamental per situar una dona en una categoria o una altra.
Segons Serge Tcherkezoff, un antropòleg francès amb experiència en investigació de camp adquirida a Samoa a la dècada del 1980 i del 1990, el terme «fafine» tindria una forta connotació sexual, referint-se a «una parella sexual femenina potencial o real», una dona que és sexualment activa i no verge.
Per a l'estudiós samoà Aiono Fanaafi Le Tagaloa, el terme «fa'afafine» seria un «producte de la modernitat», un neologisme introduït pels europeus, encara que aquesta «cronologia lingüística» no estigui recolzada per proves.
Diversos estudis subratllen l'ús del terme «fa'afafine» sobretot en contextos externs. Els testimonis recollits dins de la comunitat revelen com és força rar que la gent fa'afafine es defineixin d'aquesta manera; generalment, quan es refereix a una de semblant, fa'afafine prefereix utilitzar el terme «teine» (noia), el més col·loquial «suga», l'argot «mala», o «tama'ita'i» (dama).
Història Les proves sòlides indiquen que Samoa va estar sota domini matriarcal durant segles abans del contacte amb els europeus. La reina Salamasina, posseïdora de quatre títols de cap suprem, va pujar al tron al gràcies a les maniobres astutes de les poderoses dones caps que l'envoltaven. Samoa continua valorant els rols de lideratge de les dones i les persones de tercer gènere. No hi ha cap restricció a la transferència de títols principalment a dones o fa'afafine, i hi ha una bona llista de caps fa'afafine passats i actuals.
La història de fa'afafine és difícil de rastrejar. Nafanua, la guerrera i cap de la història primitiva de Samoa, sovint es presenta com una icona de fa'afafine i fa'atane. A les entrevistes enregistrades de Dolgoy amb fa'afafine de la dècada del 1980, sabem que Johnny Fruitcake va ser una fa'afafine popular durant l'ocupació militar estatunidenca de Samoa a la Segona Guerra Mundial, i que Anita (Tony Schwenke) va ser la fundadora de Hollywood, una sastreria i casa de refugi de fa'afafine a Apia entre la dècada de 1960 i la dècada del 1970. Des de la dècada del 1980, la diàspora samoana ha donat a fa'afafine un perfil més alt fora de Samoa.
L'existència de la fa'afafine es podria explicar per un gen que dirigeix l'altruisme dirigit als familiars, que proposa que l'androfília es podria transmetre perquè és avantatjós per a la societat tenir rols no tradicionals. Paul L. Vasey sosté que l'existència de l'androfília pot servir al propòsit evolutiu de proporcionar suport avunculat als parents relacionats. Això vol dir que les famílies que inclouen fa'afafine i membres en altres rols no tradicionals, com tietes i oncles solters, tindrien més temps i recursos per dedicar-los a l'èxit dels seus parents. L'alliberament de les limitacions d'un matrimoni tradicional i la criança dels fills permet que fa'afafine sigui excel·lent a l'hora de nodrir la dinàmica familiar i comunitària. Això encaixa molt bé a la societat samoana on la jerarquia està molt estratificada i els costums es compleixen estrictament.
La identitat fa'afafine miniatura|Entre els temes pintats per Paul Gauguin a Tahití hi ha moltes figures andrògines, com ara El bruixot de Hiva Oa, 1902, que es creu que representa una māhū, l'equivalent tahitià de la fa'afafine samoana. Les fa'afafine no representen una categoria homogènia, no hi ha una fórmula en la qual es reconeguin totes. Molts afirmen que no s'identifiquen com a home o dona, sinó com un gènere separat, una fusió culturalment única de feminitat i masculinitat.
Altres s'identifiquen com a dones i presten especial atenció a la seva presència i aspecte físic, com la roba, el maquillatge, el pentinat. Segons alguns testimonis recollits per Benedicte Kaltenborn, hi hauria una categorització de fa'afafine basada també en els estils de roba: els que es vesteixen de nois s'anomenarien fa'afafine-tama, els que es vesteixen de dones, fa'afafine-teine.Vegeu també [Vasey, VanderLaab 2011]. El terme «fa'afafine» - «tama» també s'utilitza en
Tanmateix, hi ha fa'afafine que es vesteixen com homes, se senten com homes i fan servir el llenguatge corporal femení, independentment de la roba: «no totes es vesteixen de dona»; «algunes simplement prefereixen comportar-se com una dona».
La identitat fa'afafine pot ser estable o transitòria, acabant amb un matrimoni heterosexual o amb el cessament de l'ús d'indicadors de gènere femení escollits per comunicar als altres el propi ésser/sentiment fa'afafine. Segons Kaltenborn, que troba la confirmació en les seves entrevistes de la possible naturalesa temporal i «reversible» de l'estatus de la fa'afafine, el gènere a Samoa es percebria més com un «fer» que un «tenir». Per aquests motius, l'antropòleg Niko Besnier considera la liminalitat fa'afafine un procés de préstec, més que un paper o una identitat.