Eduardo de Gregorio és un director, guionista i professor argentí nascut el 12 de setembre de 1942 a Buenos Aires (Argentina), i mort el 13 d'octubre de 2012 a París.
Biografia Eduardo de Gregorio va estudiar filosofia i lletres a l'Argentina, que va deixar el 1966 poc després del cop d'estat del general Juan Carlos Onganía, no per motius polítics sinó per l'ordre moral sufocant que hi regna. Es va embarcar cap a Londres, va passar per París i després va anar a Roma on va romandre fins a principis dels anys 1970. Font: extractes de la seva entrevista del 17 d'abril de 2004 amb Horacio Bernades per al diari Página/12 durant la retrospectiva que li va dedicar al festival de cinema independent BAFICI 2004 (Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente) amb la projecció de cinc pel·lícules (Céline et Julie vont en bateau, Sérail, La Mémoire courte, Aspern, Tangos volés). Va ser allà on va escriure els seus primers guions per a directors Maurizio Ponzi (I visionari, 1968) i Bernardo Bertolucci (Strategia del ragno, 1970), i va fer l'actor en una coproducció germano-italiana dirigida per Jean-Marie Straub i Danièle Huillet basat en la tragèdia Othon de Corneille: Les yeux ne veulent pas en tout temps se fermer ou peut-être qu'un jour Rome se permettra de choisir à son tour (1970).
Va tornar a París on es va establir definitivament. Quan era adolescent, va quedar impressionat per les pel·lícules d'Ingmar Bergman, de Serguei Eisenstein i després per les de Michelangelo Antonioni, però va ser el xoc rebut amb el seu descobriment de la Nouvelle Vague (Les Quatre Cents Coups, À bout de souffle) i de Cahiers du cinéma que el van animar a convertir-se en cineasta. És per aquest motiu que va començar la seva carrera a França com a guionista de Jacques Rivette («una feina molt arriscada i molt emocionant»), sobretot per Céline et Julie vont en bateau (1974) i Duelle (1976), abans de dirigir la seva primera pel·lícula: Sérail (1976).
Paral·lelament a les seves activitats com a cineasta, imparteix classes a La Fémis i a la Universitat de la Sorbonne Nova.
Va morir a l'Hospital Saint-LouisSource : article publicat el 15 d'octubre de 2012 a Europe1.fr. a París el 13 d'octubre de 2012 aparentment en la misèria (les seves pel·lícules només han tingut èxit de crítica), es va llançar una crida de donacions per al seu enterrament.
Filmografia Director 1976: Sérail 1979: La Mémoire courte 1985: Aspern 1990: Corps perdus 2002: Tangos volés Guionista 1968: I visionari de Maurizio Ponzi 1970: Strategia del ragno de Bernardo Bertolucci 1974: Céline et Julie vont en bateau de Jacques Rivette 1976: Noroît de Jacques Rivette 1976: La Cecilia de Jean-Louis Comolli 1976: Duelle de Jacques Rivette 1981: Cinéma 16, sèrie de televisió, episodi Le Marteau-piqueur dirigit per Charles L. Bitsch 1981: Merry-Go-Round de Jacques Rivette 1987: Où que tu sois d'Alain Bergala 1991: Rio Negro d'Atahualpa Lichy 1992: The Keys, telefilm de Richard Compton Actor 1970: Les yeux ne veulent pas en tout temps se fermer ou peut-être qu'un jour Rome se permettra de choisir à son tour de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet: el soldat Atticus 1986: CinématonCinématon numéro 853, présentation en ligne de Gérard Courant
Reconeixements Premi Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana de 1985 : premi al millor guió inèdit per Rio Negro.
Nominacions MystFest 1990: nominada a la millor pel·lícula per Corps perdus. Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina 1995: Nominada al Premi Còndor de Plata al Millor Director per Corps perdus, Nominada al Premi Còndor de Plata al millor guió original per Corps perdus.
Referències
Enllaços externs Les Gens du Cinéma
Categoria:Guionistes argentins Categoria:Morts el 2012 Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Escriptors de Buenos Aires Categoria:Directors de cinema de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI